<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

EDUCACIÓ I ALUMNAT ESTRANGER AL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS: REPTES I SATISFACCIONS.

Luis Vidaña Fernández, professor de Geografia i Història.

 

SINTESI DE LA COMUNICACIÓ:

Donada el poc temps que tenim per fer la comunicació anirem directament a la nostra exposició.
Com a professor de Geografia i Història, la inquietud per entendre d’una manera més sistemàtica i científica el que hi ha al darrera de les migracions o desplaçaments humans d’un lloc a l’altre, ens va dur a la lectura de la nostra tesi doctoral l’any 2004 sota el títol: “La migració estrangera a els Illes Balears 1996-2004”.
Un dels capítols de la tesi tracta el tema de l’educació i la immigració estrangera , en la línia del qual presenten la comunicació següent.
Per facilitar una major comprensió del contingut de la comunicació utilitzarem una sèrie d’imatges o diapositives.

 

Primera Idea: ANÀLISI DE LA SITUACIÓ DEMOGRAFICA

El 43% de la població de les Illes ha nascut fora de l’Arxipèlag (25% a la Península i 18% a un país estranger) i només el 57% ha nascut aquí. D’aquest 57%, un tant per cent són fills de persones residents nascudes fora (a la Península i/o altres països) i no integrats totalment a la cultura balear. (Dades 2005)

Població de les Illes Balears, per lloc de naixement (2005)

No hi va haver uns sistemes d’integració eficaç de la immigració peninsular (forasters) i tampoc actualment es prenen mesures adequades per a integrar la immigració estrangera.
S’observa com a nivell laboral s’hi hi ha cada vegada més treballadors estrangers a una gran varietat d’àmbits laborals; també a nivell d’habitatges, de consum, als mitjans de transport públic, al carrer, etc. s’observa la seva presència (“convivència”).
No obstant, la integració inclou aspectes més profunds com el dret a la ciutadania, el coneixement de la llengua i cultures pròpies de les Illes Balears, la convivència social a tots els àmbits, etc. Es precisament en aquesta línia que la nova Conselleria d’Immigració hauria de desenvolupar una tasca important.

A les Illes hi ha hagut dues grans onades immigratòries:

A) La d’origen Peninsular, que en tants sols 15 anys (1960 – 1973) suposà un increment de 175.000 nous residents a les Illes. Aquesta migració ha continuat fins avui.
B) La migració Estrangera, que ha tingut la seva màxima intensitat entre 1996 – 2005, i que en tant sols una dècada ha aportat el mateix nombre de residents a les Illes ( 175.000) que la d’origen peninsular.
La seva complexitat i heterogeneïtat planteja difícils reptes a la cohesió social de les Illes Balears.

 

Segona Idea: MOTIVACIONS D’AQUESTA FORTA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA.

1.- LES ILLES BALEARS FORMEN PART DE LA UNIÓ EUROPEA.

Al llarg de tot el segle XX hi ha hagut persones d’altres països que han fitxat la seva residència, permanent o temporal, a determinats indrets de les Illes Balears, la influència del desenvolupament turístic així com dels viatgers romàntics del segle XIX han tingut molt a veure amb aquest fet.
Paral·lelament amb el boom turístic (1960) es va generant un turisme residencial de persones jubilades que són atrets per aspectes econòmics (diferència favorable de nivell de vida que els permet optimitzar la seva jubilació), aspectes climàtics i paisatgístics i afavorits per les facilitats de transports i comunicacions cap a l’arxipèlag Balear des dels seus països de procedència (Regne Unit, Suïssa, França,..).
Ara bé, el punt d’inflexió cap a una presència massiva de persones estrangeres a les Illes es produeix a partir de 1986, amb l’entrada d’Espanya a la UE.
Si abans havien estat residents estrangers jubilats, ara comença a fitxar la seva residència a les Illes població europea, en edat laboral, de famílies amb fills en edat laboral, etc. Molts d’aquests nous residents procedeixen d’Alemanya que supera en poc temps als residents anglesos.
Aquest residents europeus comunitaris van fixar la seva residència municipis turístics i a les principals ciutats de les Illes.
La presència d’alumnat estranger europeu es comença a manifestar dins els centres educatius, tant públics com privats, amb un important desenvolupament d’aquests adreçats a l’alumnat estranger.
Així l’any 1996 del total d’alumnat estranger de les Illes (1976) el 80% eren alumnes procedents d’altres països de l’UE.
L’any 2005 tant sols representen el 24% del total d’alumnat estranger, pel gran increment d’alumnat estranger extra-comunitari.

La forta presència d’alumnat procedent de Llatinoamèrica (50%) afavoreix la seva integració al sistema educatiu balear per raons de caire lingüístic (castellà) i cultural.
L’alumnat africà (majoritàriament marroquí) i asiàtic (xinès..) presenta major dificultats d’integració des dels punts de vista lingüístic i cultural, no així de comportament.

2.- LA GLOBALITZACIÓ

Darrera d’aquesta composició tan plural i heterogenia de l’alumnat estranger existent a les aules de les Illes Balears hi ha el fenomen de la globalització.
La globalització es el factor clau per explicar la forta immigració procedent del Tercer Món cap a les Illes Balears i cap a la resta de la Unió Europea.
La caiguda del bloc soviètic (URSS - Caiguda del mur de Berlín,) i generalització de les regles del capitalisme neoliberal a tot el Planeta són les manifestacions més evidents de la nova era de al Humanitat.
El creixement cada vegada més espectacular de la Triada ( EEUU, Japò i la UE) i la manca d’expectatives econòmiques, de nivell de vida, etc. de la resta del Planeta es troben darrera de les migracions internacionals actuals.

Elements bàsics de la globalització:

- Revolució en la comunicació mundial: TV, Internet, Premsa, Cinema, etc. A través d’ells es presenta la imatge del primer món: riquesa, consum, llibertat.
- La millora constant en els transports i les xarxes mundials: Son Sant Joan es troba connectat pràcticament amb tot el món.
- Les xarxes migratòries transnacionals, que ajuden a aquests grans desplaçaments de població.
- El capitalisme transnacional com a sistema d’explotació del Tercer Món.

Només els països de la PERIFÈRIA mundial amb una situació estratègia pels Estats Units o bé amb importants recursos naturals a explotar, permeten viure mínimament bé a la seva població. A la resta les diferències amb el món desenvolupat cada vegada són majors.
Això ha provocat la sortida de la seva població més jove i, en molt de casos de classes socials mitjanes, amb una preparació intel·lectual i professional.

Per tant no es probable el RETORN en un futur proper, per la qual cosa la seva INTEGRACIÓ als països receptors es clau.

3.- IMPLICACIONS EN EL MÓN EDUCATIU BALEAR

3.1.- Factors o elements a tenir en compte:

Evolució de l’alumnat estranger per comunitat autònoma.
Comunitat autònoma 1995-1996 1998-1999 2001-2002 2004-2005
Andalusia 5036 8605 22749 51316
Aragó 765 1379 5214 13805
Astúries 471 602 1661 4020
Balears (Illes) 1976 3510 8712 19029
Canàries 4574 7449 14185 24946
Cantàbria 215 425 1097 3365
Castella i Lleó 2352 2725 6274 15440
Castella-La Manxa 898 1685 5801 17185
Catalunya 16965 16851 36308 88531
C. Valenciana 4488 7783 23139 62411
Extremadura 364 768 1950 3507
Galícia 1546 1625 3497 7274
Madrid 14167 22370 57573 101978
Múrcia 659 1927 8370 21558
Navarra 460 719 3611 7937
País Basc 1727 1766 4723 9817
Rioja (La) 254 366 1520 4129
Ceuta 174 25 135 225
Melilla 315 107 733 772
TOTAL 57406 80687 207252 457245

Pràcticament a totes les comunitats autònomes de l’Estat espanyol , l’alumnat estranger s’ha multiplicat per 10 en tants sòls 10 anys (1996 a 2005):

A l’Estat espanyol: De 57.000 a 458.000
A les Illes Balears: De 1.900 a 19.000

Distribució de l’alumnat estranger per tipologia de centres educatius

Comunitat autònoma Centres públics % Centres privats %
Andalusia 42597 83 8719 17
Aragó 10710 78 3095 22
Astúries 3277 82 743 18
Balears (Illes) 15061 79 3968 21
Canàries (Illes) 21557 86 3389 14
Cantàbria 2442 76 923 27
Castella i Lleó 11687 63 3753 37
Castella-La Manxa 15404 90 1781 10
Catalunya 74660 84 13871 16
C.Valenciana 53666 86 8745 14
Extremadura 3206 91 301 9
Galícia 6140 84 1134 16
Madrid 76302 75 25676 25
Múrcia 19337 90 2221 10
Navarra 6407 81 1530 19
País Basc 6532 67 3285 33
Rioja (La) 3182 77 947 23
Ceuta 198 88 27 22
Melilla 713 92 59 8
TOTAL 372996 82 84249 18

La distribució desigual per tipologia de centres educatius (públics i concertats i privats).
Al conjunt de l’Estat: 82% a l’escola pública i 18% a la concertada.
Al conjunt de Balears: 79% a l’escola pública i 21% a la concertada.

Un repte pels propers cursos: Rebaixar aquests percentatges, ja que a efectes de matriculació d’alumnat estranger no hi hauria d’haver diferències entre els centres públics i concertats; els privats són una altra cosa.

Com?
- Les comissions d’escolarització han d’actuar amb transparència i igualtat.
- Si hi ha un cost afegit a l’ensenyança concertada que determinades famílies immigrades no poden pagar, l’administració pública té l’obligació de garantir la igualtat de condicions (beques, ajudes per llibres, per sortides i activitats extraescolars, etc.)
- L’ideari dels centres concertats tampoc poden anar en contra del dret constitucional a l’educació obligatòria.

Àrees de procedència mundial de l’alumnat estranger a les Illes Balears

Principals països de procedència de l’alumnat estranger a la CAIB. Curs 2004-2005.

Països Balears Mallorca Menorca Eivissa Formentera
Alemanya 1763 1369 47 320 27
Argentina 2080 1781 98 169 32
Bolívia 265 195 65 5
Brasil 252 167 33 52
Bulgària 418 402 12 4
Colòmbia 1496 1277 84 119 16
Cuba 227 222 3 1 1
Equador 2789 1971 344 474
França 236 157 19 60 1
Holanda 145 86 10 47 2
Itàlia 469 315 40 97 17
Marroc 3050 2239 230 558 23
Perú 176 153 16 7
Polònia 169 146 2 21
Portugal 106 85 5 16
Regne Unit 1439 878 410 146 5
Rep.Dominicana 277 234 24 18 1
Romania 316 219 15 82
Rússia 198 169 21 8
Suïssa 103 65 7 29 2
Ucraïna 145 133 2 10
Uruguai 634 498 33 99 4
Veneçuela 170 162 4 4
Xile 350 315 4 28 3
Xina 463 399 18 42 4

El gràfic i el quadre, anteriors, són una bona pista de per on hauria de treballar la Conselleria d’Educació en relació a l’atenció efiçac de les necessitats de l’alumnat estranger: Recursos humans, materials, etc.

Cada municipi, en aquest cas MANACOR, hauria de tenir un Mapa Escolar d’Alumnat Estranger que optimitzar els recursos, en funció de les necessitats:

- En determinats casos les necessitats són lingüístiques.
- En altres culturals.
- De redistribució de l’alumnat.
- De caire social.

Per tot això, la cooperació entre els centres educatius (públics, concertats i privats) és fonamental.

Classificacions prèvies de l’alumnat estranger:

La primera classificació (procedència geogràfica i situació socio- econòmica): sistema dual

a) L’alumnat procedent de les àrees desenvolupades (Unió Europea, els Estats Units, Suïssa, etc.):
- Famílies joves, qualificades professionalment, sector serveis.
- Model demogràfic: 1 o 2 fills.
- Nombroses famílies uniparentals.

b) L’ alumnat procedent de les àrees subdesenvolupades (Llatinoamèrica, Àfrica, Àsia i països d’Europa no comunitària). Millora de la seva situació econòmica.

Una segona classificació: afinitat cultural i lingüística en relació a la cultura autòctona : integració.

a.- Alumnat procedent de països llatinoamericans amb llengua materna castellana i, també portuguesa (Brasil). Aquest alumnat no té problemes greus per a la seva integració als centres educatius de les Illes donat que el català encara, segons la nostra opinió, no té una implantació real generalitzada com a llengua vehicular dels centres educatius. Fora del centre educatiu no tenen cap problema per comunicar-se, exclusivament, en castellà. La dificultat més important amb aquest alumnat fa referència a aspectes curriculars i culturals, de fàcil treball. L’alumnat immigrat, de parla castellana, té a priori una clara avantatge per a la seva integració enfront d’aquest que procedeix d’àmbits lingüístics diferents que, en el cas de no rebre el suport adequat, poden assolir comportaments d’absentisme i de retraïment.
b.- Alumnat procedents d’Europa i d’altres àrees urbanes desenvolupades, de llengües diferents al castellà i el català. Les seves dificultats bàsiques són de caire lingüístic ja que des del punt de vista cultural hi ha una afinitat a les pautes culturals de la població autòctona, malgrat solen tenir un desconeixement d’aspectes curriculars bàsics.
c.- Alumnat procedent d’altres àrees geogràfiques com el Magreb, l’Àfrica Subsaharina, el continent Asiàtic. Aquest alumnat a més de les dificultat lingüístiques presenta unes cultures molt diferents a la pròpia de les Illes Balears.
La presencia d’alumnat procedent de la major part dels països del món dificulta l’eficàcia de qualsevol intervenció, el sistema educatiu balear és troba en aquests moments desbordats per la intensitat de l’arribada d’alumnat nou tan plural.

SI NO TENIN TOTES LES DADES D’UN PROBLEMA O SITUACIÓ, DIFICILMENT TROBAREN UNA SOLUCIÓ O SORTIDA SATISFACTÒRIA.

Una altra cosa es pensar que no hi ha una situació a resoldre (tapar-se els ulls)

Distribució de l’alumnat estranger a les Illes Balears, per etapes educatives.
Curs 2004/2005

La intervenció educativa en relació a la feina cap a la integració de l’alumnat estranger ha de tenir en compte necessàriament l’etapa educativa.
Així, les majors necessitats de suport, de materials adaptats, de recursos de tot tipus es troben a PRIMÀRIA (40%); ESO (24%) i INFANTIL (17%).

Estructura dels suports a l’atenció a la diversitat, segons nivells educatius

Etapa educativa Sistema de suport Treball específic
EDUCACIÓ INFANTIL No esta previst un suport extern específic. En determinats casos els centres destinen vàries hores de les persones de suport (atenció a la diversitat, immersió) a l’atenció d’alumnat nou-vingut.
La metodologia de treball del professor d’educació infantil, fonamentalment verbal i participatiu, afavoreix la integració de l’alumnat estranger i l’adquisició de la llengua catalana.
EDUCACIÓ PRIMÀRIA Als centres solen trobar un professorat específic de suport consistent en:
- Professor d’atenció a la diversitat
- Equip d’immersió lingüística.
La presencia d’aquest professorat de suport permet, en el cas de l’alumnat estranger, una atenció individualitzada fora o dins l’aula per a millorar la seva competència lingüística.
EDUCACIÓ SECUNDÀRIA Dins l’educació secundària les modalitats de suport que es poden fer servir per a atendre a l’alumnat estranger es troben més sistematitzades i són:
-Taller de llengua i cultura.
-Aules d’acollida.
-Suport lingüístic
-Projecte d’Acolliment Lingüístic i Cultural.

L’alumnat estranger que arriba als centres educatius de les Illes es troba subordinat al procés migratori del pares.
Hi ha, per tant, dos aspectes que s’han de tenir en compte:

a) Incorporació tardana al sistema educatiu balear:

Molts no començen per Infantil i/o primers cursos de Primària, s’incorporen a cursos més alts.
Provenen de sistemes educatius diferents, amb objectius, curriculum, metodologies, etc. distintes.
El calendari escolar també varia, en el cas de Llatinoamèrica té una diferent distribució anual.

b) Mobilitat de l’alumnat

La precarietat laboral de moltes famílies immigrades motiva el desplaçament dels seus fills d’un centre a l’altre, sense tenir en compte el moment del curs escolar.
Això afecta al rendiment de l’alumne, a la seva socialització, a l’organització dels centres, etc.

Formació del professorat

Una frase molt comuna durant aquests darrers anys es “EL PROFESSORAT NO ES TROBA NI PREPARAT NI MENTALITZAT PER ATENDRE TANTA DIVERSITAT A L’AULA”.

Crec que basta ja de lamentacions i cal trobar mesures o solucions:

a) Formació Inicial (Universitària). Preparar al futur professor en l’atenció a la diversitat com un eix troncal o bàsic de la seva formació.
b) Formació Permanent (CPRs, Sindicats, ICE,..). Realitzar cursos de manera intensiva per recuperar el temps perdut.

La inèrcia dels Plans de Formació dels CPRs i la manca de directrius des de la Conselleria fan que això no es fassi.

Mesures actuals de la Conselleria d’Educació:

- TALLERS INTERCULTURALS PROGRAMA D’IMMERSIÓ
- PROGRAMA DE COMPESATÒRIA (AD)
- CREACIÓ DE NOUS CENTRES EDUCATIUS.

4.- L’EDUCACIÓ INTERCULTURAL COM A MECANISME DE COHESIÓ SOCIAL.

- Diàleg entre cultures en igualtat de condicions.
- Fer visible la cultura familiar de l’alumne en l’escola.
- L’escola com a lloc de contacte entres les famílies de totes les nacionalitats.
- PALIC que funcionen adequadament.
- Revisar: PEC, PL, PCC, PAT, PALIC.
- El professor com a mediador intercultural.
- El centre com a escola de pares/mares en la diversitat.

ALS NIVELLS DE L’ENSENYAMENT OBLIGATORI DE LES ILLES HI HA ELS FUTURS CIUTADANS, LA SEVA INTEGRACIÓ PLENA ES BÀSICA PER A UNA SOCIETAT FUTURA COHESIONADA.