<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

COMUNICACIONS


EDUCACIÓ I ALUMNAT ESTRANGER EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LES ILLES BALEARS: REPTES I SATISFACCIONS.

Document pdf

Luis Vidaña Fernández, professor de Geografia i Història.

Com a professor de Geografia i Història, la inquietud per entendre d'una manera més sistemàtica i científica el que hi ha darrera de les migracions o desplaçaments humans d'un lloc a un altre, ens va dur a la lectura de la nostra tesi doctoral l'any 2004 sota el títol: “La migració estrangera a les Illes Balears 1996-2004”.
Un dels capítols de la tesi tracta el tema de l'educació i la immigració estrangera, en la línia del com vam presentar la comunicació següent.
Per facilitar una major comprensió del contingut de la comunicació utilitzarem una sèrie d'imatges o diapositives.

LA INVESTIGACIÓ SOBRE EDUCACIÓ INTERCULTURAL EN ESPANYA. EVOLUCIÓ TEMÀTICA, METODOLÒGICA, NECESSITATS I TENDÈNCIES FUTURES.

Document pdf

José Antonio García Fernández (Universitat Complutense de Madrid)

Durant l'última dècada, no només s'ha produït un notable increment dels estudis de la diversitat cultural a les aules espanyoles, sinó que aquests han anat evolucionant temàtica i metodològicament des de la mera descripció de la realitat mitjançant metodologies quantitatives dels estudis pioners, cap a l'anàlisi de les pràctiques i respostes educatives al fet multicultural en les aules i amb la finalitat de millorar les pràctiques, seguint enfocaments multimètode i etnográfics. L'evolució temàtica se centra en objectius d'estudi com els següents: els processos d'escolarització de nens gitanos; les actituds cap als alumnes estrangers; els processos d'escolarització d'aquests; l'aprenentatge de la llengua d'acollida; els programes d'intervenció; les relacions entre immigració i gènere; la formació de professors. S'analitza l'evolució metodològica cap a i s'assenyalen algunes de les necessitats d'aquest camp.

Paraules clau: educació intercultural, investigació educativa, educació inclusiva, diversitat cultural.

L'ATENCIÓ DE L'ALUMNAT D'ORIGEN ESTRANGER EN LES ESCOLES CATALANES: QUÈ ÉS EL QUE HEM D'IGUALAR EN LES SEVES EXPERIÈNCIES EDUCATIVES?

Document pdf

Rosalina Alcalde Campos Rosalina.Alcalde@uab.és
Grup d'Estudis sobri Immigració i Minories Ètniques (GEDIME)
Departament de Sociologia, UAB

Les escoles espanyoles i en particular les catalanes, estan acumulant una experiència en l'atenció de l'alumnat d'origen immigrant que ens duu necessàriament a plantejar-nos quins principis són aquells que regeixen els diferents models d'actuació dels centres educatius. En particular en relació a dues qüestions: l'atenció a la diversitat i l'atenció a la igualtat educativa. La comunicació que presento aquí tracta de resumir els principals resultats de la primera fase del meu treball de tesi doctoral, en el qual s'analitzen les actuacions de diferents centres d'educació infantil i primària catalans en relació amb l'atenció del seu alumnat d'origen estranger. D'aquesta manera, tractaré de posar en relleu la forma que els centres educatius entenen la diversitat educativa de l'alumnat d'origen estranger i en quina mesura això influeix en els programes d'atenció educativa orientats a aquests alumnes.

LA INTERCULTURALITAT, UN REPTE COMPARTIT

Document pdf

Maria Magdalena Obrador Sastre, de la ONGD “Veïns Sense Fronteres”

Gran part de les relacions interculturals s'estableixen sobre la base de tòpics, perjudicis i estereotips. Els mitjans de comunicació, que sovint donen informació parcial, i de vegades tergiversada, sobre la població immigrant i els països econòmicament empobrits, han jugat i juguen un rol molt importat en la construcció d'aquests valors socials, que han arrelat profundament en la nostra cultura.
La immigració, que és tan vella com la humanitat, és una clara conseqüència de les desigualtats econòmiques entre països rics i països pobres. Atès que és un fenòmen imparable, cal abordar les tensions que es generen en el si de les societats cada vegada més multiculturals.
La base de molts dels conflictes, de qualsevol tipus, es troba en una deficient comunicació, la qual és originada, en gran part, per desconeixement, desinformació, malentesos, perjudicis i estereotips.
Perquè tots assumim la responsabilitat que ens correspon de construir un món més just, solidari i intercultural es fa necessària l'educació intercultural.

 

L'ANÀLISI BIOGRÀFICA I EL DIARI INSTITUCIONAL
Maria Antònia Santandreu, professora d'Antropologia de la UNED

 

PROPOSTES DE TREBALL: “CAP NEN SENSE PADRÍ“
Maria Antònia Santandreu i equip de treball, professora d'Antropologia de la UNED

 

LA DIVERSITAT CULTURAL EN L'AULA DE MÚSICA DE SECUNDÀRIA. REFLEXIONS I PROPOSTES.

Document pdf

Jesús Martínez Vargas, IES Alcúdia.

Els reptes de la ciutadania global ens obliguen a un urgent canvi en els mètodes tradicionals d'ensenyament a fi de reflectir el nostre actual pluralisme social i passar d'una educació monocultural a altra intercultural. Per això es rebutja l'enfocament de contribucions que contribueix a oferir visions “turístiques” de la diversitat cultural i s'aposta per canvis en la formació inicial i la formació permanent del professorat. La defensa de la diversitat cultural ens ajudarà en el camí cap al coneixement de l'altre i la millora de les relacions humanes. Per aconseguir aquest objectiu, s'ha d'ajudar als educadors i també s'ha d'afavorir en l'alumnat divers la comprensió de les seves pròpies cultures. L'educació musical contribueix a la generació d'imatges positives de l'alumnat en l'aula i al reforç de la comprensió intercultural.

MULTICULTURALISME I DIVERSITAT CULTURAL

Document pdf

Arturo Cadenas Iturriozbeitia, Centre Universitari Alberta Giménez (Palma)

La legalització d'immigrants aborda un problema que no hauria de reduir-se únicament a les seves dimensions humanitària i econòmica. Una qüestió prioritària és, com avisa G. Sartori, d'abastament sociològic i polític: hem de permetre la proliferació de cultures que promoguin valors antagònics als nostres? Per als partidaris del relativisme cultural el problema mor sense plantejar-se doncs preguntar-se per la valoració moral de la diversitat cultural implica intolerància eurocentrista. El relativisme cultural, com recorda Ros Carracedo(1), ha estat: a) una reacció enfront del etnocentrisme, b) una teoria antropològica en la qual la cultura és concebuda alhora com ànima i com abstracció de la societat, sent cada home un producte cultural enterament determinat per aquella; i, c) una actitud pràctic-valorativa que constata davant les altres societats un etnocentrisme no únicament occidental. El relativisme cultural promou la igual legitimitat dels diferents visions de la realitat, la qual cosa trasllada als ciutadans una percepció esbiaixada i sentimentalitzada de la mateixa que pot incloure l'acceptació de visions gens democràtiques. No obstant això, considero que la pluralitat cultural pot ser un problema quan no s'adequa a les exigències del pluralisme democràtic-liberal, això és, quan pugui encoratjar la diversitat cultural com arma per justificar la segregació. A més, la immigració massiva replanteja el dilema de l'acceptació de la diversitat cultural dins d'una dramàtica dimensió pràctica, doncs aquesta diversitat ja està entre nosaltres i no en l'exòtica llunyania.

 

DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ EDUCATIVA DELS ALUMNES ESTRANGERS EN ESPANYA.

Document pdf

Cristina Goenechea Permisán, Universitat Complutense de Madrid

En aquest treball ens proposem realitzar un diagnòstic de la situació en la qual es troben els aproximadament 450.000 alumnes estrangers escolaritzats a Espanya en l'actualitat. Per això, revisem i comparem els resultats de les principals investigacions sobre aquesta temàtica que s'han realitzat durant els últims anys en el nostre país. Quan sigui oportú, realitzarem les matisacions necessàries respecte a les variacions existents en funció de diversos factors com la procedència de l'alumne, el gènere d'aquest, els anys de permanència a Espanya i la seva escolarització prèvia. Amb tot això, obtindrem un diagnòstic de les principals dificultats que troben aquests alumnes en la seva escolarització, el que pot constituir una base important per a poder buscar mesures que siguin capaces de millorar la seva situació educativa.

MENORS IMMIGRANTS NO ACOMPANYATS: UN ESTUDI DE LA SEVA SITUACIÓ EN L'ACTUALITAT

Document pdf

Cristina Goenechea Permisán, Universitat Complutense de Madrid

En aquest treball realitzem una primera aproximació com investigadors al camp específic dels menors estrangers no acompanyats, encara que la nostra experiència en altres sectors (especialment, el d'immigrants escolaritzats) pot considerar-se àmplia. Realitzem en aquestes pàgines una síntesi dels principals treballs realitzats fins a la data a Espanya, així com de la informació apareguda en premsa i la normativa vigent sobre el tema. Amb això volem presentar una perspectiva àmplia sobre aquest camp d'estudi, que serveixi de base per realitzar futures investigacions.

Paraules clau: menors immigrants, menors no acompanyats, MINA, MEINA, MMNA.

INSTRUMENTS D'AVALUACIÓ PER A L'ALUMNAT NOUVINGUT EN FASE DE TRANSICIÓ A L'AULA ORDINÀRIA

Document pdf

Carme Andrade i Antònia Farré, IES Jaume I (Salou).

Des de l'experiència professional en un centre educatiu amb un fort component d'alumnat nouvingut, les autores del treball revisen el fet avaluador aplicat a l'alumnat nouvingut, cosa que les duu a fer una anàlisi del fet avaluador en general i a contrastar els nous corrents d'avaluació de processos amb les pràctiques habituals en els nostres centres de secundària.

L'avaluació de l'alumnat nouvingut en el si de les aules ordinàries s'aborda des de la implicació més activa de tot el professorat del centre i s'aporten dos instruments pràctics per fer factible una recollida de dades i poder acompanyar a l'alumnat nouvingut en el seu procés d'aprenentatge.

PARAULES CLAU: avaluació, procés, aprenentatge, implicació, instruments.

 

IGUALS I DIFERENTS (experiència per afavorir la participació dels joves en els processos de millora dels centres educatius)

Document pdf

Carme Andrade i Antònia Farré, IES Jaume I (Salou).

La inclusió de metodologies centrades en la cooperació i en la recerca de solucions de forma compartida són un bon camí per formar a l'alumnat en els valors de la democràcia. En altres actuacions dintre de l'àmbit tutorial, algunes experiències com la que presentem poden ser paradigmàtiques de sinèrgies positives en el terreny de la implicació juvenil en la vida dels centres. Els debats que suposen reflexió individual i compartida, filmacions, entrevistes, tallers, projectes cooperatius...són exemples generadors de vida participativa en el si del centre. La finalitat d'aquest projecte és promoure la participació en el centre, impulsant, prèviament, la reflexió en l'entorn de la convivència entre cultures, la participació i les identitats.

El material que es presenta en l'audiovisual, en format DVD, titulat Iguals i diferents realitzat durant el curs 2004-05 a partir de la reflexió compartida per les autores del treball, professores de secundària implicades en l'acollida de l'alumnat nouvingut en l'IES Jaume I de Salou.

Paraules clau: participació, convivència, reflexió, implicació, tutoria

 

EL PROGRAMA PADRINS I PADRINES D'AULA: UNA EXPERIÈNCIA DE TUTORIA ENTRE IGUALS EN L'IES JAUME I DE SALOU

Document pdf

M. Carme Masip Porqueres, professora i coordinadora LIC, IES Jaume I (Salou)

Com us sentiríeu vosaltres si us veiéssiu obligats a canviar de lloc de residència, de treball, d'amics, d'entorn, de cultura i de llengua? Què faríeu enmig d'una aula d'una escola xinesa, sense entendre la llengua, amb un codi lingüístic desconegut, amb un sistema educatiu nou, uns companys nous, un professorat nou? A mi personalment em tranquil·litzaria molt tenir “adjudicada” una persona del centre que em volgués acompanyar i guiar durant els primers mesos a l'aula i als altres espais del centre escolar. El Programa padrins i padrines de l'IES Jaume I de Salou neix a partir d'aquesta reflexió. El projecte consisteix a adjudicar voluntaris lingüístics a l'alumnat acabat d'arribar al nostre institut. Aquests voluntaris són companys i companyes de l'aula ordinària que acullen i acompanyen, amb una dedicació especial, als nouvinguts. Els padrins, a través d'un contracte, es comprometen a acompanyar-los a tot arreu mentre estiguin en el centre, guiar-los per l'edifici, explicar-los les rutines de l'IES, asseure's al seu costat a l'aula ordinària i ajudar-los sempre que sigui convenient. Passats uns tres mesos, s'acaba el apadrinament i se'ls dóna un diploma on se'ls reconeix el treball realitzat.

 

INDIANA PONS I ELS NOUVINGUTS

Document pdf

Iolanda Bonet Marí, ESAIT (Equip de Suport a l'Alumnat d'Incorporació Tardana), Conselleria d'Educació del Govern dels Illes Balears

Ens hauria de sorprendre trobar un títol com aquest en un congrés relacionat amb la immigració. El que puguin tenir de relació passa pel cinema, tema del que no tracta aquest congrés, i ens planteja interrogants sobre el nom (Indiana Pons?), una possible equivocació (no serà Indiana Jones?) i altres dubtes.
En canvi, des d'aquí volem afirmar que existeix una important relació entre Indiana Pons i l'alumnat nouvingut. I també poden estar relacionats el cinematogràfic Indiana Jones, el descarat Xin Xan, l'aprenent de mag Harry Potter i el més recent conquistador del cel·luloide, Tirant el Blanc.
Entre els joves que acaben d'arribar a les nostres aules, provinents de països estrangers, existeixen nexes comuns:
- desconeixen el nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura
- les seves expectatives solen estar truncades