<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

IGUALS I DIFERENTS (experiència per afavorir la participació dels joves en els processos de millora dels centres educatius)

Carme Andrade i Antònia Farré

 

Resum de la comunicació

La inclusió de metodologies centrades en la cooperació i en la recerca de solucions de forma compartida són un bon camí per formar l'alumnat en els valors de la democràcia. En altres actuacions dins l'àmbit tutorial, algunes experiències com la que presentem poden ser paradigmàtiques de sinèrgies positives en el terreny de la implicació juvenil en la vida dels centres. Els debats que suposen reflexió individual i compartida, filmacions, entrevistes, tallers, projectes cooperatius...són exemples generadors de vida participativa en el si del centre. La finalitat d'aquest projecte és promoure la participació en el centre, impulsant, prèviament, la reflexió a l'entorn de la convivència entre cultures, la participació i les identitats.

El material que es presenta és l'audiovisual, en format DVD, titulat Iguals i diferents dut a terme durant el curs 2004-05 a partir de la reflexió compartida per les autores del treball, professores de secundària implicades en l'acolliment de l'alumnat nouvingut a l'IES Jaume I de Salou.

Paraules clau: Participació, convivència, reflexió, implicació, tutoria


IGUALS I DIFERENTS

La implicació durant els darrers anys en l'acollida de l'alumnat nouvingut i la reflexió sobre com s'ha d'afavorir la bona integració d'aquest alumnat a les aules i al centre que els rep, ha portat a recollir a dues professores de l'IES Jaume I de Salou les veus de diversos alumnes amb la intenció de conèixer-ne les seves inquietuds pel que fa als nous reptes de l'educació.

L'audiovisual Iguals i diferents s' ha dut a terme durant el curs 2004-05 a partir de la reflexió compartida per les autores del treball, professores de secundària implicades en l'acolliment de l'alumnat nouvingut a l'IES Jaume I de Salou.

El primer supòsit del qual vam partir fou que els alumnes i les alumnes tenen idees al voltant de tot allò que els afecta i que en un entorn favorable de participació i debat, en què el docent es compromet i s'implica, poden esdevenir propostes d'aplicació per millorar processos d'aprenentatge social o acadèmic del mateix alumnat.

La inclusió de metodologies centrades en la cooperació i en la recerca de solucions de forma compartida són un bon camí per formar l'alumnat en els valors de la democràcia. En altres actuacions dins l'àmbit tutorial, algunes experiències com les que presentem poden ser paradigmàtiques de sinèrgies positives en el terreny de la implicació juvenil en la vida dels centres. Els debats que suposen reflexió individual i compartida, filmacions, entrevistes, tallers, projectes cooperatius...són exemples generadors de vida participativa en el si del centre. El professorat ens hauríem de convèncer que els projectes participatius són la via més adient no només per prevenir conflictes sinó per educar en els valors democràtics d'una ciutadania responsable i alhora crítica amb la realitat que ens envolta.

La finalitat d'aquest projecte és promoure la participació en el centre, impulsant, prèviament, la reflexió a l'entorn de la convivència entre cultures, la participació i les identitats.

El treball que presentem consta a) d'un video-clip per contextualitzar l'entorn, b) de presentacions de l'alumnat nouvingut, c) d'un recull d'intervencions sobre temes diversos (vegeu quadre 1), Ells i elles parlen a la càmera , i d) dos debats, Com millorar l'acollida i la convivència i Acollida i identitats.

El resultat final ha estat l'elaboració d'un material audiovisual en format DVD, estructurat en menús i submenús, de 50‘ de durada que es pot utilitzar com a material de base per a sessions de formació molt diversa (professorat, educadors socials, personal no docent, escoles de pares, alumnat, etc.), amb l'objectiu de:

•  Acostar-nos a l'experiència personal d'un grup de nois i noies adolescents arribats d'altres països en el context de la nova escolarització.

•  Assenyalar els factors que faciliten una bona convivència escolar.

•  Donar la paraula a l'alumnat tot educant-lo en la reflexió dels problemes i fomentant la lliure expressió d'opinions al voltant de temes que els interessa en primera persona ( convivència, acollida, participació, institut…)

•  Establir ponts de comunicació educativa entre professors i alumnat adolescent al voltant de temes que interessen a tots.

•  Obrir perspectives de participació directa dels joves en el si de la institució escolar.

•  Afavorir les experiències que fomentin la convivència i permetin l'enriquiment mutu a partir del coneixement de l'altre (projectes alumnat guia, padrins i padrines, etc.)

•  Potenciar la participació dels joves en l'entorn educatiu que ofereix el mateix municipi.


Protagonistes de l'experiència

Calia fer una tria de l'alumnat amb qui es volia treballar, tenint en compte els objectius dels temes que volíem desenvolupar. Per aquest motiu, vam decidir que en bona part els nois i les noies arribats a Salou durant aquest curs podien aportar, amb el seu testimoni, un material molt valuós sobre la seva experiència migratòria.

La major part dels nouvinguts d'aquest any podien presentar-se i parlar de la seva família, dels ajuts rebuts, dels seus primers dies a l'institut… Es tractava d'aportacions breus, però vàlides per acomplir els objectius del treball.

La resta d'alumnat participant han estat nouvinguts d'altres anys i nois i noies que havien participat en projectes organitzats des de la coordinació de Llengua Interculturalitat i Cohesió Social del centre. Per una banda, el projecte Alumnes guia (voluntaris, amb un curs de formació, que s'ofereixen a ajudar els nouvinguts en horari extraescolar) i, per altra banda, el projecte Padrins i padrines d'aula (companys i companyes de l'aula del nouvingut que l'ajuda en els afers de la vida acadèmica i social diàries).

Guió de les intervencions

Les intervencions no eren les mateixes per a tot l'alumnat. Els nois i les noies nouvinguts d'aquest any, per limitacions lingüístiques raonables, no podien participar en els debats. Per tant el guió de les seves intervencions tenia un caire més personalitzat, amb la intenció de recollir l'experiència migratòria personal.

Vam considerar que calia que ens parlessin d'ells mateixos, de les seves famílies… (les variables contextuals), dels ajuts rebuts, del contacte amb l'institut el municipi… (els components externs) i de la integració, de la seva autoidentificació… (els components interns). Després d'una breu reflexió per part de l'alumnat, la càmera recollia les intervencions sobre els temes plantejats (v. quadre 1).


Quadre 1

Variables contextuals :

 

Components externs

Components interns :

 

Expectatives de futur


•  Dades personals.

•  La família.

•  Procés migratori.

•  Motius de la migració.

 

•  Amistats.

•  Ajuts personals.

•  El nou institut.

•  Contacte amb la cultura d'origen.

•  El nou país.

•  El nou municipi.

•  Identitats.

•  Integració.

•  Autoidentificació.

 

•  Retorn?



Els nois i les noies voluntaris dels projectes Padrins i padrines   i Alumnat guia, duts a terme a l'IES Jaume I, juntament amb alumnes que havien estat nouvinguts feia dos i tres anys, van participar en els dos debats.que es van plantejar. Al primer debat, als alumnes guia i als padrins d'aula, els demanàvem la valoració de les experiències i propostes per millorar-les. Els altres temes a debatre han estat sobre la convivència a l'institut (com millorar la convivència dins les aules, tenint en compte la participació de tot l'alumnat i el professorat) i la convivència al carrer, i com millorar la integració de la diferència. També s'ha parlat de les identitats plurals, les diverses cultures, les llengües, etc. amb la participació de tots els components del debat (v. quadre 2).

Quant al segon debat, s'ha parlat de com se senten els alumnes nous al centre, què podem fer tots plegats per millorar la convivència en general, com hauria de ser la integració social (des del lloc on vivim, Salou), quin paper per afavorir la cohesió social han de tenir les entitats juvenils i culturals de Salou i propostes ; què han rebut de la cultura catalana i què poden aportar de la seva cultura d'origen. També s'ha parlat de les identitats i les llengües (v. quadre 2).


Les filmacions

No cal dir que la proposta de col·laborar en aquest projecte tenia un perill important: la càmera. Parlar davant les professores i davant de la resta de companys per dir la seva no era problema, però que es gravés les seves intervencions, feia prendre un altre caire a la seva participació. Vam aclarir les seves pors en explicar-los la finalitat de l'audiovisual i qui en serien els destinataris. Tot i les nostres explicacions, no és fàcil destacar dos comportaments força diferenciats en les gravacions davant la càmera: per una banda les presentacions de l'alumnat nouvingut i les filmacions en relació a temes diversos, i per altra banda els debats.

Pel que fa a l'alumnat nouvingut, la intenció era recollir les seves veus mitjançant primers plans, per donar a les seqüències un to molt personalitzat. En aquesta part del treball ens hem trobat amb dificultats derivades del fet que alguns alumnes presenten una raonable baixa competència lingüística, alguns d'ells arribats fa pocs mesos. En aquests casos, hem treballat la fonètica i el lèxic, prèviament a filmació, perquè fossin més entenedors. Durant els primers moments alguns alumnes s'han sentit intimidats davant la càmera, cosa que ens ha obligat a fer repeticions i fins i tot deixar-ho per al dia següent. En general, però, han respost amb desimboltura i naturalitat.

De fet, els problemes de so en l'àmbit del grup-classe ens va portar a fer les gravacions de les presentacions de forma individual, en alguns casos, la qual cosa els va permetre sentir-se més a gust i van actuar com actors professionals en sessions d'improvisació.

En els debats, el fet de compartir les opinions amb altres companys i companyes, la necessitat d'escoltar per després intervenir, i la tranquil·litat que suposa poder repetir en el cas que hi hagi algun entrebanc, ha permès reproduir un clima força distès, i alhora un clima d'atenció i rigor donada la situació comunicativa i el context en què es trobaven.

Les filmacions (v. quadre 3) s'han dut a terme en horari lectiu però sense estar sotmesos a la pressió horària. Després de plantejar-los el guió dels temes, s'iniciava el debat i el propi alumnat gestionava els diversos torns de participació de forma ordenada i espontània. Les professores no interveníem en cap cas, només en el moment que consideràvem que el tema estava esgotat i era el moment d'introduir un altre tema. La càmera va deixar de ser un element de qui estar pendent i tot el grup d'alumnes es van sentir força còmodes i es van mostrar molt desimbolts durant l'activitat.


Quadre 2

Debat 1 : Com millorar l'acollida i la convivència

Debat 2: Acollida i identitats

•  Interès pel projecte.Procés seguit

•  Dificultats, beneficis. Valoració

•  Propostes de millorar l'experiència

•  Al voltant de conceptes com integració, adaptació,immigració,exclusió,racisme

•  Bones pràctiques per millorar la convivència.

•  Llengües, interculturalitat

•  Bones pràctiques per millorar la convivència.

•  Identitats, llengües, interculturalitat

Per concloure

Una de les idees de partida abans de la realització de l'experiència era que és possible interessar i motivar l'alumnat en un treball de participació si el professorat s'hi implica de forma responsable. A aquest condicionant hi hem d'afegir -vista l'experiència concreta que presentem, a) que les propostes han d'estar ben definides - encara que la possibilitat de modificar i intervenir estigui oberta, b) que han d'estar explicades amb rigorositat i seriositat, c) que les condicions ambientals han de ser favorables -.en el nostre cas el professorat més pròxim a l'alumnat i la direcció del centre hi han col.laborat de forma molt positiva, i un aspecte molt important, a fi que activitats com la que presentem donin els seus fruits en idees, és d) afavorir les condicions perquè l'alumnat participant es posi en situació de reflexió i de bona disposició cap a l'escolta dels arguments dels altres.

Podem concloure que hem aconseguit un clima d'opinió, de reflexió, de respecte i d'intercanvi en les intervencions dels nois i les noies en els dos debats: la participació oral ha sigut força elevada, les idees han estat explicitades de forma entenedora i en alguns punts hi ha hagut pluralitat de posicions, com en el cas dels avantatges del coneixement de llengües o en les dificultats d'organitzar una classe amb alumnes nouvinguts, o si és convenient o no que els alumnes estiguin més hores a l'aula d'acollida, etc.

Alguna de les dificultats a què hem hagut de fer front ha estat la baixa competència, raonada, d'alguns -pocs- alumnes a l'hora d'explicitar les seves idees i/o sentiments. Altres dificultats que han condicionat el nostre treball han estat la durada de les gravacions a l'aula, és a dir, el límit de temps del DVD, sobretot en els debats, ens ha obligat a escurçar més del que haguéssim volgut les intervencions, a més d'aspectes de tipus tècnic (so, llum...) derivats del fet mateix que les filmacions han estat fetes no en un estudi, sinó en la mateixa aula d'acollida.

En relació a les filmacions de presentacions de l'alumnat nouvingut i les filmacions sobre temes diversos, hem pogut comprovar que aquestes activitats són potents instruments educatius, ja que:

•  Davant la càmera l'alumne/a ha de fer un treball previ de concentració i reflexió a l'entorn de les idees i els pensaments

•  L'obliga a tenir cura de les seves habilitats lingüístiques i expressives

•  El fa sentir protagonista d'una experiència personal

•  Crea un clima d'atenció i rigorositat

El desenvolupament del projecte també ens ha portat a reflexionar sobre la necessitat d'aplicar aquest tipus de sessions en franges horàries més àmplies, per permetre la intervenció sense presses i la reflexió posterior sobre el contingut de les aportacions a debat.

Les expectatives en relació a l'experiència s'han acomplert amb escreix: malgrat els exemples mediàtics de disfunció democràtica i malgrat la manca d'hàbits en la participació formal, els alumnes i les alumnes han donat mostres que saben explicitar les seves idees, els seus pensaments, els seus sentiments... si se'ls concedeix la confiança per fer-ho i si perceben que el professorat s'hi implica activament.

Bibliografia

ACHOTEGUI, J.(1997) Los niños ante las vivencias de la migración. Article ACIM.Barcelona,núm.23,p.3-6

ALDÁMIZ- ECHEVARRIA, M.; ALSINET, J.; i altres. Com ens ho fem? Propostes per educar en la diversitat. Barcelona. Graó, Biblioteca de Guix

BARTOLOMÉ, M. i altres Avaluación de un programa de educación intercultural.Desarrollo de la identidad ètnica en secundaria a través de la acción tutorial. Madrid, CIDE

BARTOLOME,M.(2002 ) Identidad y ciudadania .Madrid Ed.Narcea

CARBONELL, F. (2000) Educació i immigració.Els reptes educatius de la diversitat cultural i l'exclusió socia l.Barcelona.Ed.Mediterrània.Fundació Jaume Bofill

JORDÁN, J.A. (coordinador); CASTELLA, E.; PINTO, C. Multiculturalisme i educació . (1998) Barcelona. Ed.Proa, Biblioteca de la UOC

Massot lafon, M.I.(2003) Jóvenes entre culturas. La construcción de la identidad en contextos multiculturales. Madrid. Desclee De Brouwer. Col. Aprender a ser

MONTÓN, M.J. La integración del alumnado inmigrante en el centro escolar . Barcelona. Ed.Graó

PERRENOUD, P. Diez nuevas competencias para enseñar (2004) Barcelona.Ed.Graó.Biblioteca de Aula

PLANAS,N. Identidad y aprendizaje en alumnos inmigrantes Aula de innovación educativa Núm.119 (p.71-74) Article

RAMÍREZ DE MINGO, ISABEL Estudios de Juventud nº 68/ 04 La atención psicosocial desde los servicios sociales y el trabajo social Article

SALES, A. (2003) Educació intercultural: la diversitat cultural a l'escola. València. Col. Universitat Jaume I.

SALZBERG- WITENBERG, I.; HENRY, G.; OSBORNE, S. L'experiència emocional d'ensenyar i aprendre . Barcelona. Ed.62. Rosa Sensat. Estudis

SAN FABIÁN MAROTO.(1997) La experiencia participativa de los estudiantes en el ámbito escolar .Madrid. MEC CIDE

YUS,R. Temas transversales: Hacia una nueva escuela .Barcelona.Ed.Graó

CHICAM The European Comission. Children in Communication about Migration

Aquesta comunicació és part d'un treball que ha estat possible gràcies a les llicències retribuïdes concedides pel Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya (DOGC núm: 4182 de 26.7.2004)


Quadre 3

FASES EN LA REALITZACIÓ DEL PROJECTE

1 a FASE

•  Preparació i elaboració del contingut de la filmació

•  Permisos de la direcció del centre i dels familiars de l'alumnat

•  Trobades amb els alumnes nouvinguts per tal de compartir amb ells i elles els objectius del treball i animar-los a la participació.

•  Trobades amb la resta d'alumnat que intervindrà: padrins i padrines d'aula, alumnat guia del curs anterior i alumnes de 2n i 3r any al centre.

•  Trobades amb el professorat col.laborador ( aula d'acollida i coordinadora de llenga i interculturalitat i cohesió social, coordinador pedagògic i altre professorat implicat)

2a FASE

•  Proves prèvies amb la càmera amb l'alumnat.

•  Anàlisi de les proves realitzades: ajustaments de llum, fons, colors, mobiliari, plànols…; expressió lingüística, veu…

•  Estudi proposta del contingut del guió i de l'estructura del DVD

•  Reelaboració de l'esquema guió en base a les tres tipologies d'alumnat: nouvinguts, padrins i padrines, alumnat de 2n i 3r. any d'estada.

•  Elaboració d'un guió per realitzar la filmació d'un debat amb els alumnes voluntaris del projecte padrins i l'alumnat de 2n i 3r. any.

3a FASE

•  Filmació de les entrevistes d'interior

•  Anàlisi posterior de les filmacions. Introducció de canvis.

•  Noves filmacions amb la introducció de canvis formals i de guió.

•  Nova anàlisi.

•  Presa de decisions a l'entorn de l'estructura del material.

•  Noves filmacions d'interiors i d'exteriors

4a FASE

•  Revisió i selecció de material

•  Estructuració del material segons els menús planificats

•  Recerca de fons musical adequat

•  Treball d'implementació d'altres imatges externes de laboratori i altres materials

•  Treball tècnic d'edició.