<%@LANGUAGE="JAVASCRIPT" CODEPAGE="1252"%> Documento sin título

Indiana Pons i els nouvinguts

Autora: Iolanda Bonet Marí, ESAIT (Equip de Suport a l’Alumnat d’Incorporació Tardana), Conselleria d’Educació del Govern de les Illes Balears

Ens hauria de sorprendre trobar un títol com aquest en un congrés relacionat amb la immigració. Allò que puguin tenir de relació passa pel cinema, tema del qual no tracta aquest congrés, i ens planteja interrogants sobe el nom (Indiana Pons?), una possible equivocació (no serà Indiana Jones?) i altres dubtes.
En canvi, des d’aquí volem afirmar que existeix una important relació entre Indiana Pons i l’alumnat nouvingut. I també hi poden estar relacionats el cinematogràfic Indiana Jones, el descarat Xin Xan, l’aprenent de mag Harry Potter i el més recent conqueridor del cel·luloide, Tirant lo Blanc.

Entre els al·lots i al·lotes que acaben d’arribar a les nostres aules, provinents de països estrangers, existeixen nexes comuns:
- desconeixen el nostre país, la nostra llengua i la nostra cultura
- les seves expectatives solen estar truncades

El nostre equip es va crear fa prop de quatre anys, en resposta a la creixent necessitat d’actuació dins les nostres aules. Partia d’experiències anteriors que havia portat a terme la conselleria. A través de seminaris, grups de treball, i amb més il·lusió que recursos, alguns grups reduits de professores i professors començaren a recollir materials, posar-los en pràctica, elaborar-los i experimentar-los. El PALIC (Programa d’Acolliment Lingüístic i Cultural) va significar un inici d’organització de l’alumnat nouvingut tenint en compte els països de procedència i els seus trets culturals i humans.
L’Ed. Infantil, Primària i Secundària, en tots els de tots cursos, començaven a omplir-se de persones, la llengua dels quals no era entesa per gairebé el 100 % del nostre professorat. Àrab, tamàzigh, tàgal, eren llengües d’ús quotidià entre certs grups prou nombrosos, que sols es comunicaven amb infinitius i per signes, en alguns casos.
Dins la problemàtica que representava en cada centre l’arribada massiva d’immigrants, l’adolescència, conflictiva i rebel com ja sabem, se situava com a nombre u en la llista de necessitats urgents.
Els professors i professores, primers afectats directament, es veieren saturats: un alumne que no els entenia, que gairebé no sabia llegir ni escriure, i si en sabia, era en una altra llengua que no era entesa en la nostra societat, constituia una font de problemes a la que no se li veia una solució propera.
Alguns d’aquells professors i professores que havien començat a estudiar el cas, es trobaven amb greus mancances que no tenien una resposta immediata però sí una necessitat: els alumnes i les alumnes immigrants necessitaven una resposta urgent, o no es podria treballar donat els problemes que es desencadenaven.
Tota resposta ha de passar per una reflexió. S’havia de fer balanç, conèixer els desencadenants d’aquella situació i començar a donar respostes, una darrere l’altra.

La situació actual no és de color de rosa. Els professors i professores que es volen dedicar a treballar amb l’alumnat immigrant es troben que:
- no hi ha places a les que accedir o són de molt difícil accés per determinat profesorat
- les places canvien de departament, segons l’adscripció de la persona que les ocupa
- de vegades es cobreixen les places amb les “coes” o “sobres d’altres professors, amb la consegüent dificultat que entranya ser atesos per professorat no especialitzat
- encara no hi ha uns estudis reglats, i no s’hi pot accedir si no és a través de màsters o postgraus
- el professor o professora d’acollida se sol identificar en alguns centres amb el “propietari” dels alumnes immigrants, la seva problemàtica, els seus llibres, la seva higiene, els seus problemes socials...
- els professors d’acollida no tenen suficients hores per atendre a la totalitat d’alumnat del centre que els necessita
- de vegades, no tenen ni una aula

A tota aquesta panoràmica s’afegeix la mancança de materials adients, suficentment provats i experimentats. Agafar un alumne que gairebé ens enten i ficar-lo damunt un llibre amb un llapis per a que copii allò que hi veu escrit no sol ser la millor solució, o al menys la única, per aprendre una llengua estrangera. O no recordem com vàrem aprendre les primeres classes d’anglès o francès?

I amb tot aquest, panorama, què hi té a veure n’Indiana Pons?
Tot arribarà...

Malgrat el panorama pugui semblar desolador, s’ha fet molta feina.
Després de reflexionar sobre la situació, hem arribat a elaborar algunes conclusions importants, moltes de les quals han resultat decisives:

- “Si no s’actua sobre un problema, el problema creix” (P.Alzina, Jornades d’Immersió, octubre 2004) Davant aquesta situació, es millor actuar que ignorar-lo.
- “Hem d’acceptar alguns fets sobre els quals no hi podem incidir”, com per exemple la globalització (J.Girona, Curs de formació bàsica inicial per als membres del departament d’orientació als centres d’educació secundària, Eivissa, octubre 2003)
- “Encara que no s’arregli s’ha de fer alguna cosa”, (P. Alzina, curs de Formació Inicial per al professorat de suport: Compensació Educativa, Pedagogia terapèutica, audició i llenguatge, Inca novembre 2002)
- “Una vegada que comença, l’arribada d’immigrants no torna endarrere” (M. Siguán i I. Palacín, Simposi de Girona octubre 2003)

Una vegada assumides aquestes reflexions, comença la posada en marxa per tirar endavant els projectes reals, aquells que ja sabem que poden fracassar a curt termini però que estem disposats a assolir independentment dels resultats perquè ens portaran cap a la innovació i els èxits en un termini més llarg.

Dins les mancances que encara se’ns presenten, hi ha la del professor d’aula la de l’alumnat que presenta diferents característiques de diversitat (l’alumnat de NEE i també d’Incorporació Tardana), etc.

Dins les tasques que porta a terme el nostre servei, hi són les següents:

- Assessorament als instituts de secundària sobre l’Acollida de l’Alumnat Immigrant, la posada en marxa i seguiment de les aules o Tallers de Llengua i Cultura, les Aules d’Acollida, els suports possibles
- Préstec i cessió de materials als centres que ho necessiten
- Elaboració, adaptació i experimentació de materials
- Posada en marxa de programes adaptats a les necessitats de cada centre, professor o alumne
- Comptar amb un petit Centre de Recursos i Materials

És a les aules d’acollida o tallers de llengua i cultura, i de vegades en combinació amb el centre, el Dia del centre o Setmanes Culturals, on es duen a la pràctica la gran part de programes experimentats. Altres es relacionen amb sortides extraescolars, sempre dirigides a l’aprenentagtge de la nostra llengua i cultura i a la integració de l’alumnat.

A continuació detallarem algunes de les experiències que s’han portat a terme a les nostre Illes, algunes de les quals són la resposta que donem des del nostre servei (ESAIT, Incorporació Tardana)

On som

És una proposta didàctica, experimentada a les nostres illes, amb tècniques de teatre, especialment pensada per a nouvinguts, “salta les barreres de la taula i la cadira”. Per la seva versatilitat, es pot usar com a material d’acollida per als primers nivells. El seu principal objectiu és atendre la diversitat de l’alumnat, amb tècniques que lipermetin recordar, repassar i solucionar els seus dubtes, a més de fixar els coneixements adquirits.
El material principal són uns cartells amb escenes habituals per als nostres estudiants, acompanyats d’una carpeta amb la proposta talment amb diferents treballs per al professor i per alumnes, dels quals se n’extreuen nombroses activitats, doncs són un gran recurs per a l’ensenyament i s’adapten a les necessitats de cada grup.
Com apareix a la seva guia didàctica, amb el seu ús intentam

- Potenciar l’espontaneïtat i fluïdesa en l’ús de la llengua catalana.
- Crear situacions comunicatives reals, properes a l’àmbit habitual de l’alumnat.
- Oferir al professorat la possibilitat d’extrapolar la metodologia presentada a altres materials del mateix estil.
- Activar idees i generar un debat que propiciï l’elaboració de nous materials aplicables amb l’AIT.

La seva posada en pràctica ha resultat innovadora i engrescadora, com totes les altres a les que farem referència en aquest escrit.


Cinema

Programa per a la integració i socialització de l’alumnat immigrant. Es tracta d’afegir algunes sortides més a les ja preparades per Política Lingüística de forma que els alumnes nouvinguts acudeixin al cinema amb els seus companys i companyes de les aules a les que pertanyen, i a més d’aquesta sortida extraescolar, en facin una altra amb tots els nouvinguts de tots els instituts.
L’objectiu principal és la socialització, conèixer companys i companyes d’altres centres amb qui compartir els dubtes i les angoixes que durant l’adolescència en un país estranger se solen trobar. A la vegada, es fermen les relacions intercentres amb el seu professorat respectiu, doncs els seus professors també comparteixen dubtes i solucions en un ambient distès.
La pel·lícula que van a veure, s’escull per votació, segons les necessitats de cada centre.
A la vegada, cada pel·lícula genera una carpeta de treball que resulti divertit i atípic, individual i/o col·lectiu, amb activitats dissenyades pel nostre equip de suport, destinades tant a l’alumnat com al professorat per convertir aquesta sortida en una eina realment pedagògica.

Jocs
El programa de jocs ha esdevingut una sorpresa, doncs en principi els jocs estaven descartats donada l’edat de l’alumnat de secundària. Ningú esperava que els alumnes i les alumnes encara tenguessin ganes de jugar. Sabíem que els jocs ens ajudarien a transmetre la nostra cultura i a compartir les seves, però no havíem previst un detall importatnt: als adolescents també els agrada jugar. I no ens referim solament a jocs com a tals, sinó a qualsevol activitat en la que les regles impliquin parts de jocs coneguts.
Quan un no sap un nom de la carta de memory (o joc de parelles que ha destapat, no s’envergonyeix de la mateixa manera que si s’està assegut al pupitre, amb la cara i els ulls del professor esperant una resposta correcta. Podem dir i repetir paraules amb sons difícils sense por. Sempre hi ha algú que la diu pitjor, i a més, es comparteixen les necessitats educatives culturals com quan hem de pronunciar dues consonants seguides a finals de paraula, hòmens per exemple, costa a xinesos i italians més que als àrabs, per exemple, però a aquests els costa més diferenciar la e i la i. Tots compartim i tots hi participam.
A més, dins les parets de l’aula taller, es perd la por. Allí dins, la confiança i l’autoestima provoquen l’augment de l’aprenentatge, siguin quines siguin les circumstàncies que els hagin obligat a arribar a la nostra terra.
Dins els jocs que hem escollit hem inclós el Memory o joc de parelles, jocs de cartes de personatges i objectes, jocs de mirar i recordar, jocs de moviment i jocs de preguntes i respostes. També ens serveixen els dominós, la famosa Oca, el parxís i la ideal Quina.

El moviment

En alguns moments determinats, hem de tencar el gel. A les nostres aules d’alumnat nouvingut, lluny de trobar alumnes que no volen participar i no volen aprendre, ens hem trobat persones amb molt bona disposició. Una vegada que es perd l’empatx i s’apren a assumir els propis errors lingüístics, indispensables per a què sarribin a assolir unes bones tècniques de comnunicació, es pot passar als jocs amb moviment.
Per fer aquestes activitats és imprescindible:

- una planificació prèvia dels continguts que hauran d’assolir els alumnes
- tenir a punt l’aula i el material que s’ha d’usar
- haver informat mínimament als alumnes de com s’ha de fer quan es necessita muntar i desmuntar l’aula: moure els mobles en silenci, tornar-los a col·locar abans de sortir, etc. (l’ensenyament de l’educació en valors també es pot fer a través d’aquestes tècniques)
- informar-los que és una classe sense llibres ni llibretes, on també hauran d’aprendre i després hauran de fer els exercicis corresponents
- recordar-los que la higiene personal és bàsica i imprescindible, sobretot en activitats com aquestes, on la mínima distància que solem mantenir amb els nostres semblants es veu escurçada

Les activitats en moviment ens solen portar a una estreta coordinació amb el professorat d’educació física, amb possibilitat de refermar continguts necessaris (repassar el vocabulari dels muscles que hi ha a cada part del cos, diferenciar-los dels óssos...) i trencar tabús culturals (algunes al·lotes de certes cultures no volen fer parella amb els al·lots quan ténen més de tretze anys).
Algunes exemples en són els jocs amb estores de colors (semblants al Twister), altres amb estores amb indicació de part del cos i cercles i amb música, jocs de música amb composició i interpretació de lletres (rap) i balls.
En aquestes aquestes activitats, una o vàries de les persones assistents tendran a mà una càmera de fotos per enregistrar tots els companys i companyes. Am aquestes imatges es farà la següent sessió o classe.

Indiana Pons

“Els alumnes milloren substancialment si se simplifica el llenguatge oral i s’usen més les diapositives i les pel·lícules” Agnes van Zanten, a la conferència sobre el sistema educatiu francès del qual hi anava com a representant, Simposi de Girona, octubre 2003

I ara, és l’hora de desvetllar el perquè de l’aparició d’Indiana en una conferència d’aquestes Jornades de la Mediterrània.
La primera raó podria ser que “tot s’aprofita”, és a dir, si la pel·lícula “A la recerca de l’Arca Perduda” provoca ganes d’aprendre vocabulari al nostre alumnat, l’aprofitarem. Si, a més, és entretinguda i en podem treure activitats que millorin la seva ortografia, encara millor. Si d’ella en podem extreure exemples de diferències cultural que ens ajudin a plasmar les nostres diferències amb les dels nouvinguts, serà més fàcil que llegint-los un manual de bon comportament. O sinó, recordem el menú que li serveixen al banquet del rei a Indiana Jones segona part: ulls, cervells de mico amb cullereta i altres “delícies” que no volem repetir.
En el nostre cas, en Harrison Ford ens serveix per fer de model davant un Indiana Pons, descrit pel grup Ossifar, que va conquistar les nostres illes ja fa uns anys amb la millor arma que es pot fer servir per a les conquestes: el sentit de l’humor.
El nostre Indiana, en el nostre programa, requereix un alumnat que domini mínimament l’idioma per ser capaç de distingir i descriure el personatge americà de l’insular, davant una pantalla on es projecten fotos de tots dos i on la perícia de cada persona ha d’esbrinar quin és quin, mentre la música acompanya l’activitat.

Per acabar...
Aquests són només alguns dels nombrosos exemples que ens serveixen de mostra de les sessions que hem desenvolupat dins els tallers de llengua i cultura i les aules d’acollida. Com es pot veure a les fotos, el nivell de participació és alt i també ho és la implicació dels professors i professores, així com dels centre que els acull.

A l’hora de fer balanç, no sols hem de comptar amb l’opinió dels professors i professores, de l’equip educatiu que treballa amb l’alumnat nouvingut, i dels equips directius o la nostra mateixa. Sense l’opinió dels alumnes, subjectes d’aquestes sessions transmissores de coneixements i de valors, la nostra tasca no aconseguiria els seus objectius.
- Hem parlat molt! (Nàima)
- Sí, m’agrada molt treballar així ( Xin Xan)
- No m’ha agradat. Ha, era broma. Sí, que m’agrada...! (Fernando)
- He après moltes coses... (Kadijah)
- És molt divertit (Kristin)

Josep Maria Terricabres, a la conferència impartida a la Fira de Didàctica de Montjuich, Barcelona (maig 2004), insistia en què “l’educació ha de canviar, perquè nosaltres també hem canviat i ja no som un 85 % agricultors ni l’única enciclopèdia del poble és la del mestre”
Daniel Casany, a les celebrades el passat febrer a Eivissa “Reflexions entorn a l’educació”, argumentava que “l’educació no pot ser com la d’abans; hem d’ensenyar als alumnes a ser crítics i a interpretar allò que llegeixen, a acceptar aquesta societat de canvi”.
Nosaltres volem optar per un nou model de suport, un nou model d’acollida, un model que respecti els valors, els nostres i els seus. El professorat d’acollida que posa en pràctica aquests programes parteix de la ferma voluntat d’ajudar els seus companys i companyes professors d’aula, per facilitar-los la seva tasca diària. És un professorat “conscient de la necessitat d'emprendre accions relatives a promoure reflexions, capaç d’abordar temàtiques d'actualitat en la nostra societat, que vol oferir una educació que respongui als reptes que ens planteja una societat globalitzada, en constant canvi, una educació que faciliti l'aprenentatge per a la convivència i el respecte a les diferents cultures i el rebuig de tot tipus d'exclusió social”, com diu la presentació d’aquestes jornades, per aconseguir “una comunitat que entengui aquesta diversitat cultural com un valor i l’apliqui amb creativitat als ciutadans i ciutadanes del segle XXI.