Jornades de Llengua i Literatura Catalanes


escut de la CAIB
Jornades de Llengua i Literatura Catalanes

3 i 4 de maig 2002
 

Resums

Antoni Navarro. Dels jocs de llengua al text poètic (els calendaris poètics per temes).

A partir dels jocs de llengua i literatura plantejarem una manera lúdica i participativa d’acostar-nos al món de la poesia: els calendaris poètics en forma de pòsters o llibres de paret*. Estructurats a partir de temes aquests calendaris-pòsters estan confeccionats amb els següents elements: figures literàries característiques de cada tema, recursos estilístics més freqüents, formes estròfiques determinants, autors més representatius, subtemes de la literatura clàssica, anècdotes de la literatura universal, referències a altres disciplines o àrees de coneixement que també han tractat aquest tema, etc. Per altra banda, el text de cada casella l’hem convertit en una activitat ludo-lingüística pròpia dels tallers de literatura. Tot plegat, una proposta de creació poètica, en el seu sentit més ample, i una activitat literària per a cada dia, per respondre a una pregunta essencial: com fer que el món de la poesia en particular i el de les altres formes d’expressió artístiques passi a formar part de la vida del nostre alumnat?

* (Expressió utilitzada per definir els pòster d’aula com a instrument didàctic en les classes de llengua o de L2 que nosaltres hem transferit a la classe de literatura)


Antoni Nigorra. Lectura a la carta.

Lectura a la carta és el títol que hem posat a l'experiència didàctica que es duu a terme a l'IES Guillem Colom amb els alumnes de primer i segon cicle d'ESO. Aquesta experiència, que realitzen conjuntament els departaments de català i castellà, permet que els alumnes acabin l'ESO amb un mínim de quaranta-sis llibres llegits. L'estímul fonamental es basa en l'augment de nota que rep l'alumnat si ha realitzat les lectures mínimes per trimestre. El grau d'alumnes que acompleixen l'objectiu cada any és encoratjador i ha fet s'hagi seguit cada any aplicant aquesta experiència. A part, s'ha comprovat que la lectura freqüent és un complement inqüestionable en l'adquisició de les habilitats lingüístiques.


Antònia Barceló. L’Aula d’acolliment a l’IES S’Arenal.

Enguany ha estat el primer any que s’ha duït a terme. Els alumnes, durant una sèrie d’hores segons les seves necessitats, surten del grup ordinari per assistir a l’aula d’acolliment.

L’aula està formada per alumnes de 1r, 2n i 3r d’ESO de qualsevol nacionalitat. A l’inici del curs hi havia 25 candidats, entre alumnes nous que acabaven d’arribar i altres que havien arribat durant el curs anterior. Per això es varen establir uns requisits (no fer un any que vivien a Mallorca, autorització dels pares i compromís dels alumnes a treballar dins classe), d’aquesta manera quedaren 13 alumnes a l’avaluació. A la segona avaluació va haver-hi 10 alumnes, alguns dels anteriors ja havien pogut sortir perquè havien assolit un mínim de comprensió, i altres arribaren nous. Actualment hi ha 17 alumnes a la classe: 4 hi són des de l’inici, 2 des de la segona avaluació i els altres 11 acaben d’arribar. Per tant és un grup molt heterogeni amb una gran diversitat de nivells amb molts diferents graus de competència lingüística.


Antònia Santandreu. El Taller de llengua i cultura a l’IES Berenguer d’Anoia.

Els tallers de llengua i cultura sorgiren de la necessitat d’atendre l’alumnat d’incorporació tardana al nostre sistema educatiu. Aquest alumnat prové de diferents països amb una llengua i una cultura molt distinta. Des que arriben al centre fins que comencen a entendre el català hi ha un període que exigeix un gran esforç i molta constància per part d’alumnes i professors. El taller acull aquest alumnat i li facilita la integració.

A l’IES Berenguer d’Anoia fa tres anys que funciona el taller i consideram l’experiència molt positiva i enriquidora. Quan començam el curs tot és diferent entre nosaltres, només tenim un objectiu comú: entendre’ns. Durant el procés ens enriquim uns amb els altres i al final valoram positivament la diferència. Intentarem explicar com ens organitzam, quins són els nostres objectius i com treballam.


Artur Noguerol. Aprendre llengua des de la diversitat lingüística i cultural.

En aquest taller Aprendre en i per a la diversitat lingüística i cultural (aquest era el títol, no?), es presenten algunes díensenyament-aprenentatge dissenyades en el marc d'uns programes europeus, l'objectiu dels quals és aportar eines que ajudin el professorat en la tasca d'educació dels futurs ciutadans de la nostra societat multicultural i plurilingüe. És una proposta global que vol fomentar les actituds i representacions positives cap a la diversitat de la nostra societat actual com a eina per a la pròpia identificació personal i com a porta oberta a altres aprenentatges. El canvi de les actituds és la base per potenciar les aptituds que fan possible la comprensió d'altres llengües (de les més pròximes a les més llunyanes), aptituds que també es poden aplicar en altres aprenentatges, ja que es potencien els plantejaments interdisciplinaris.


Bernat Joan. Treballar actituds lingüístiques a secundària i batxillerat.

Treballar actituds lingüístiques és molt difícil i, malgrat tot, aquestes constitueixen un dels pilars fonamentals de l'ensenyament-aprenentatge. Perquè una llengua sigui apresa de manera fluida i eficaç, resulten fonamentals tres pilars bàsics: el coneixement del codi lingüístic, l'existència d'uns àmbits d'ús on poder utilitzar la llengua i la implementació d'unes actituds favorables a l'aprenentatge de l'esmentada llengua.

En aquest taller, oferirem exercicis pràctics de cara a treballar les actituds lingüístiques tant a l'Ensenyament secundari obligatori com al Batxillerat. Ens centrarem, fonamentalment, en tres blocs d'exercicis:

Construcció d'una Escala de Thurstone.-Aquest constitueix un dels mesuradors clàssics d'actituds (no només lingüístiques, sinó de qualsevol àmbit del comportament humà). Al llarg del taller, farem l'esbós d'una Escala de Thurstone i donarem les pautes per poder treballar-la amb l'alumnat.

Pràctiques en Psicologia Social Aplicada.-La Psicologia Social Aplicada s'ha ocupat, entre d'altres qüestions, de com es formen -i de com es modifiquen- les actituds. Farem algunes pràctiques en relació a aquest aspecte de la PSA aplicable a la Sociolingüística.

Aplicació de dramatitzacions.-Ens serviran com a instrument per treballar amb els estudiants el que, genèricament, podríem anomenar "patologia de la minorització".

El Taller sobre com treballar les actituds lingüístiques serà fonamentalment pràctic i és la nostra intenció que els exercicis que realitzarem al llarg del taller siguin traslladables a les aules i puguin resultar profitosos a l'hora de reflexionar sobre actituds lingüístiques (i, per tant, a l'hora de construir unes actituds lingüístiques positives).


Encarna Laguna i Maria Teresa Farré. El taller de teatre com a mitjà de desenvolupament d’habilitats comunicatives en l’alumnat d’incorporació tardana.

Presentam un programa per al foment d’habilitats comunicatives que s’aplica principalment amb alumnes d’incorporació tardana (procedents de diferents cultures i països) mitjançant l’eix vertebrador d’un taller de teatre. Partim del supòsit que les característiques sociolingüístiques i comunicatives dels programes d’immersió fan obligat el fet de posar en relació les variables interactives amb les característiques de l’expressió de l’alumnat, ja que la rapidesa i qualitat en l’adquisició d’una segona llengua depèn tant de les oportunitats d’ús com de la naturalesa d’aquest ús. Aprendre una llengua vol dir aprendre a utilitzar-la i a fer-ho en diferents contextos i situacions.

En aquesta línia de fomentar l’expressió i intercanvi dels propis significats i necessitats comunicatives, el teatre i el joc dramàtic ens poden aportar recursos per facilitar l’autoconeixement i l’autoestima, el respecte i la tolerància cap a altres persones amb valors i característiques diferents, per oferir una visió democràtica del món, etc. En el marc d’una educació multicultural podem utilitzar aquests recursos com a eina sensibilitzadora per als grups que reben el nom d’ alumnat d’incorporació tardana, és a dir, aquells/es que s’integren al sistema educatiu una vegada s’ha començat l’escolaritat obligatòria (amb posterioritat als nou anys).

L’activitat teatral contribueix especialment a l’aprenentatge de la llengua, perquè permet als alumnes familiaritzar-se amb una gran varietat de textos, de tipus de llenguatge i d’estils literaris, interpretar diferents personatges en contextos diferents i usar una gran varietat de registres.


Guillem Aloy Llinàs. Pàgina WEB escolar del Col·legi Santa Maria.

Els alumnes de 1r i 2n d’ESO del col·legi elaboren i mantenen una pàgina web dirigida a tota la comunitat educativa. Aprenen i s’exerciten en el maneig de les eines informàtiques necessàries i les apliquen per obtenir un producte real, útil i interessant. Els continguts que s’hi ha desenvolupat, o que són en vies de desenvolupament, són: situació del centre, serveis, activitats, enllaços d’interès, pàgines d’alumnes, suggeriments, recursos i oferta educativa de batxillerat. A l’exposició s’indicaran els aspectes que han resultats més interessants i aquells que han presentat qualque dificultat. Igualment s’obrirà connexió amb la pàgina per tal de poder-la veure amb deteniment.


Isidor Marí. La interculturalitat: nous reptes per a la societat i l’ensenyament.

La nostra societat, com moltes altres societats occidentals, es troba en un procés de canvi demogràfic i sociocultural ràpid i profund, que té el seu origen en el model desequilibrat de mundialització. Aquestes transformacions tenen una incidència especial en el sistema educatiu, que ha d'acollir quantitats creixents d'estudiants de procedències lingüístiques i culturals cada vegada més diverses. Ens trobam, a més, en un context en què la societat i els pares tendeixen a traslladar als centres d'ensenyament gairebé tota la responsabilitat educativa. I en els centres docents, sovint es pensa que és el professorat de llengua catalana l'encarregat de resoldre la integració escolar i social dels nouvinguts. La conferència presentarà, a la vista d'experiències d'altres països, que només un gran acord social de convivència intercultural i una acció concertada entre la societat, els pares i els centres d'ensenyament poden assegurar la cohesió social i la recuperació del català com a llengua normal en els usos públics.


Joan Bustos. Memòries d'adolescent o com fer-los escriure.

Són diversos els factors que dificulten que l'alumnat d'ESO es posi mans a l'obra per escriure. Al marge d'interessos que no tenen gaire a veure amb l'escola, en el millor dels casos l'expressió escrita es duu a terme de manera rutinària: hi fallen els mecanismes de planificació, d'expressió i de revisió del propi treball.

Aquesta situació pot capgirar-se si la proposta és raonada, es construeix de manera que permeti la previsió i, sobretot, engresca l'alumnat. Per això els oferim, quan tot just acaben de deixar enrere la infància, que imaginin que tenen setanta anys i que hi ha una bona raó per posar-se a escriure les primeres pàgines de les seves memòries.

Memòries, que hem experimentat en diverses ocasions, facilita la introspecció (qui sóc? què vull ser?), l'intercanvi grupal i, com preteníem, la construcció d'un discurs escrit raonat.


Joana Maria Massanet. Intercanvi cultural entre l’Ies Mossèn Alcover i la Vall del Tenes (Santa Eulàlia de Ronçana).

Algunes de les qüestions que tractarem en la xerrada són:

  • Com es va concebre la idea d’un intercanvi cultural, una activitat extraescolar de caràcter acadèmic enquadrat en el currículum de segon i tercer d’ESO a l’IES Mossèn Alcover
  • Com s’organitza un intercanvi
  • Quina és la seva finalitat
  • Quins són els objectius que treballaran els alumnes a l’intercanvi i després
  • Quines són les passes a seguir
  • El Ministeri d’Educació i Ciència subvenciona aquest tipus d’intercanvi. Com es pot aconseguir l’ajut econòmic?

Llorenç Soldevila. Com fer una ruta literària a les Illes.

Rutes literàries per Mallorca

Taller orientat a mestres i professors per facilitar-los idees, estratègies i materials per a poder organitzar rutes literàries amb els alumnes pels diversos paisatges humans i naturals de l'illa. Entre d'altres autors tractarem l'obra de: Ramon Llull, Jaume I, Guillem de Torroella, Marià Aguiló, Josep Lluís Pons i Gallarza, Gabriel Maura, Miquel Costa i Llobera, Antoni Maria Alcover, Llorenç Riber, Bartomeu Rosselló-Pòrcel, Llorenç Villalonga i Baltasar Porcel.


Magdalena Serra La pela és la pela.

L’experiència explica com es va fer el muntatge teatral de l’obra titulada La pela és la pela, que va ser escrita i pensada pels alumnes de l’optativa de teatre de l’IES Madina Mayurqa de Palma en dues edicions diferents (curs 97/98 i 99/00). La fórmula del muntatge permet implicar-hi més de 20 alumnes.


M. Josep Simó. L’alumnat d’incorporació tardana: replantejar la classe de llengua.

L’objectiu d’aquest taller és oferir orientacions metodològiques generals per a l’atenció de l’alumnat d’incorporació tardana. Així mateix, s’hi descriuran materials i estratègies per utilitzar a l’aula fent especial atenció a les noves tecnologies com a recurs per al tractament de la diversitat.

Continguts:

  • L’ensenyament comunicatiu:
  • Consideracions teòriques i metodològiques.
  • Tipologia d’activitats comunicatives.
  • L’organització de l’aula:
  • Desenvolupament i temporització de les activitats.
  • Agrupaments i interacció entre els components del grup.
  • Materials per a l’aula:
  • Tipus de materials.
  • Aplicacions i funcionalitat.
  • Recursos informàtics:
  • Recursos a la Xarxa: Portal Edu365.com.
  • Altres: CD Galí (Autoaprenentatge Interactiu de la Llengua).

Pere Martí. Propostes de rutes literàries a les Illes Balears.

La tria de lectures a l'ESO se'ns converteix en un problema: quins materials tenim a l'abast tant a l'hora de fer-ne la selecció entre els centenars de títols del mercat, com a l'hora de preparar-ne el treball a l'aula? Amb la lectura, podem atendre la diversitat? És convenient de preparar lectures interdisciplinàries?


Pere Mascaró. Jocs de veu.

No és cap secret que tot allò que serveix per comunicar les idees al teatre –la veu, la paraula, el text…– són recursos importants. A l’adolescència existeix més com a trava: els joves tenen una inseguretat innata en aquest aspecte. Per una banda, pateixen la manca de vocabulari –que tampoc no és cap secret–, els pocs hàbits de lectura, la rapidesa d’imatges i vivències no els ajuda a respirar, a pensar abans de parlar, a aturar-se a descobrir els significats d’una paraula, d’un mot, d’una fase.

Així doncs es planteja una sessió on els jocs de veu ens ajudaran de manera lúdica a prendre consciència de les limitacions i responsabilitats de l’aprenentatge vocal.


Ramon Díaz. Unes experiències a l’entorn de la poesia.

Just que ens hi fixem una mica ens adonarem que el llenguatge de l’infant, des que comença a dir les primeres paraules està carregat de poesia, de recursos poètics -innats?- que, sovint són la base del seu joc. Què fa, però, que en anys posteriors s’allunyi de la poesia? Doncs, no ho sé. Per ventura, però, la clau està en de quina manera ens acostam a la poesia. La sessió que farem entorn de la poesia pretén això: mostrar diverses experiències, dels primers cursos d’ESO, de com ens podem endinsar al món de la poesia.


Vicent Ferrer. Guió Gent d'aquí.

Aquesta intervenció pretén forçar una mirada envers els condicionaments de tipus grupal que determinen el comportament -el lingüístic inclòs- de l'alumnat en el si d'una microsocietat com és un centre de secundària. El participant (o Vicent Ferrer) proposa la necessitat de dissenyar instruments d'intervenció educativa sobre el grup-aula o sobre el col·lectiu d'alumnat, paral·lels als instruments d'intervenció educativa que, sobre un rerefons estrictament psicologista, s'apliquen sobre l'alumne/a individualment. L'objectiu: modificar l'univers de valors a partir del qual cada alumne/a desplega la seva projecció personal entre els seus semblants.


Francesca Company. Passejada literària per Palma per a joves estudiants.

L'experiència didàctica consisteix que grups d'estudiants de Batxillerat realitzin un recorregut per punts literaris de Palma i en facin un reportatge gràfic acompanyat de textos. Explicarem quines són les fites que es visiten i quins són els autors i els textos emblemàtics als quals van vinculades. S'hi presentaran mostres de treballs ja fets i es proposaran variants possibles a partir d'aquesta idea inicial...


Pep Ramon Cerdà Jocs d’improvisació.

La improvisació és una tècnica molt útil per a l’enfocament comunicatiu de la llengua i per a l’aprenentatge d’estructures literàries, però encara és poc utilitzada en el nostre context educatiu. En aquest taller posarem en pràctica tota una bateria d’exercicis d’improvisació per tal de fer veure que aquestes tècniques no són exclusives del professorat de dramatització.


Pep Ramon Cerdà. La creació col·lectiva: la improvisació com a base d’un muntatge teatral.

Experiència realitzada aquest curs amb alumnes de secundària de l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca. Explicarem el procés a través del qual les improvisacions realitzades sobre diferents temes prenen la forma final d’un muntatge teatral.


Margalida Barceló i Taberner i Maria Josep Carrasco Escandell. La llengua a l'ensenyament. Una proposta de formació del professorat.

La nostra feina com a assessores de formació del professorat ens ha fet topar dia a dia amb la realitat de la normalització lingüística als centres educatius de primària i de secundària. Si bé és cert que s'ha avançat molt quant a normativa i recursos des de l'administració educativa, també ho és que als centres encara hi ha molts d'aspectes per debatre i consensuar. No tot el professorat té la mateixa formació ni la mateixa actitud respecte del fet que és partícep del procés de normalització lingüística del centre on treballa. En alguns casos es desconeix la normativa, en altres es coneix, però la seva aplicació no té la força suficient. Els Projectes Lingüístics són a vegades un document mort, o bé han perdut la seva vigència perquè ha canviat el context normatiu i social. Ens trobam, doncs, amb la necessitat de treballar aspectes de planificació lingüística amb el professorat. Us presentam una proposta de línia formativa que neix amb la intenció d'impulsar el procés de normalització lingüística als centres educatius. Es tracta d'estendre un model d'actuació per a la formació del professorat en relació a l'ús de la llengua a l'ensenyament.

L'esquema dels continguts, a grans trets, és el següent: planificació lingüística en els centres educatius, dinamització de l'ús de la llengua catalana en els centres, estratègies de compensació lingüística, tractament de llengües a primària i tractament de llengües a secundària. Per al disseny de l'estructura dels continguts hem comptat amb la col·laboració de B. Abrines, M. L. Arbona i J. Franco, ATD del Servei d'ensenyament del català.

En aquests moments tenim elaborat el material per a la realització del mòdul inicial. Partim de bibliografia existent per als aspectes teòrics i proposam activitats pràctiques que facilitin la reflexió entre els participants per tal d'arribar a construir les seves pròpies estratègies de normalització lingüística. Algunes de les activitats pràctiques consisteixen en l'anàlisi de casos pràctics extrets de situacions reals que hem anat trobant al llarg de la nostra pràctica professional com a assessores.

A la nostra presentació mostrarem l'estructura d'aquesta línia formativa i posarem en pràctica amb els assistents algunes de les activitats del mòdul inicial. Ens satisfà tenir l'oportunitat de presentar la nostra proposta en el marc d'aquestes jornades per a professorat de llengua i literatura catalanes, ja que és fonamentalment des dels departaments de català, en el cas dels centres de secundària, que s'ha avançat en el procés de normalització lingüística als instituts. Ens agradaria que el professorat assistent expressàs la seva opinió i els seus suggeriments de millora.


Jaume Sarramona. Els desafiaments de l'educació secundària.

L'ensenyament secundari actual cal situar-lo en el context de la universalització d'una formació cultural general per a tota la població, per tant supera la tradicional preparació per a seguir estudiant i adopta la finalitat de "preparar per la vida". Aquesta nova finalitat xoca amb la tradició del sistema educatiu, selectiu i organitzat de forma rígida - a l'estil de la primera revolució industrial -, però solament l'aplicació d'una flexibilitat organitzativa, la preocupació per les diferències personals i socials dels alumnes i l'aplicació d'una política educativa fonamentada en l'equitat i la participació podrà donar resposta adequada als desafiaments de la secundària actual. I el desafiament principal és com fer compatible la necessària qualitat amb la democràcia i l'equitat.


Sebastià Vidal. Recerca de recursos i materials didàctics a la xarxa.

Sembla clar que per mitjà d'Internet s'han de poder trobar recursos útils per a les classes de llengua i literatura. Els anomenats cercadors ens seran d'una gran ajuda en aquesta tasca.
Farem servir i compararem alguns dels cercadors generals que tenim a l'abast (Google, Yahoo, Altavista, Alltheweb). Tractarem d'algunes qüestions relacionades amb la recerca de pàgines en català.
Farem alguna consideració sobre la importància de plantejar bé el disseny de la recerca que volem fer. Moltes vegades l'èxit dependrà de correcció d'aquest disseny.
Visitarem algunes pàgines, majoritàriament d'institucions però també algunes que responen a interessants iniciatives individuals, on podrem trobar material vàlid per a l'ensenyament de la llengua i la literatura catalanes. Tampoc no oblidarem de remarcar alguns recursos interessants per a l'ensenyament d'altres llengües i altres literatures que ens podran servir també com a punt de referència en les nostres classes.


Catalina Ordinas i Margalida Noguera. Ús de recursos TIC a les classes presencials: la Biblioteca Virtual.

El taller consisteix en l'elaboració, entre tots els participants, d'una biblioteca virtual, que ha de ser un espai compartit de recursos educatius relacionats amb la Llengua i la Literatura Catalana, com per exemple, d'enllaços d'interès, referències bibliogràfiques, articles, investigacions educatives, bases de dades, experiències escolars…
Durant el taller, els participants elaboraran el contingut d'aquesta pàgina mitjançant cerques a Internet. Els resultats es penjaran a la xarxa (a un espai en el servidor de la Weib?).

Posteriorment, aquesta pàgina pot quedar ubicada en el mateix lloc per si els professors volen continuar amb la seva elaboració i manteniment.


Alfons Sard. És possible una revista escolar?

Per a qui es fan les revistes escolars? Per a què serveixen?

Muntar una revista escolar de caire informatiu i periodístic que sigui el reflex de la dinàmica i de les activitats dels centres d'ensenyament topa amb la rigidesa dels currículums i de la pròpia estructura física i organitzativa docent. Maurifull no dóna respostes, mostra una experiència.


Joan Bover. Avaluació de proves orals.

Explicarem el funcionament d'uns proves orals senzilles, fàcilment avaluables i aplicables a tots els nivells. Comentarem els avantatges de la fitxa que serveix per a la seva puntuació i estarem oberts a analitzar-ne, entre tots, els possibles inconvenients. Inclourem també una pràctica d'avaluació amb un exemple real.


- Resums PDF