PROPOSTA DE PLANIFICACIÓ ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS (2000-2004)

Documentació > Planificació escolar

Escut de la CAIB-CEC

0. INTRODUCCIÓ

1. PLANIFICACIÓ ESCOLAR i TERRITORI

2. ELS CONTINGUTS

3. LA PARTICIPACIÓ

4. L’OFERTA EDUCATIVA EN CENTRES PÚBLICS

5. L’OFERTA EDUCATIVA EN CENTRES PRIVATS (CONCERTATS i NO CONCERTATS)

6. L’EDUCACIÓ INFANTIL (EI) i L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA (EP)

7. L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

8. L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

9. L’OFERTA EDUCATIVA PER A ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

10. ELS ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL

11. ANNEXOS


0. INTRODUCCIÓ

La previsió d’una oferta educativa que respongui a les necessitats de la població en edat escolar és un dels compromisos d’aquesta Conselleria i constitueix una condició bàsica per tal de fer possible una educació de qualitat a les Illes Balears. L’adequació de l’oferta a la demanda, amb tot el que suposa de rendibilització dels recursos disponibles i de previsió encertada dels nous, és un instrument idoni per fer de l’educació un servei públic digne i de qualitat.

En el marc d’aquesta concepció de l’educació com a servei públic, les propostes de planificació escolar, basades en les anàlisis de la realitat actual i en la prospectiva de futur que es projecta en previsions d’escolarització per als propers anys, cerquen posar elements per a la consecució d’unes finalitats que són les que configuren, juntament amb les que estableix l’ordenament jurídic, les intencions programàtiques de la Conselleria d’Educació i Cultura i que poden resumir-se en deu propòsits explícits:

  1. La recerca de la qualitat de l’ensenyament.

  2. La defensa del principi d’igualtat d’oportunitats dels ciutadans en l’accés a l’educació i al saber.

  3. L’equilibri territorial de les Illes Balears en el seu conjunt i de cada una d’elles.

  4. La facilitació de l’accés a l’educació a la totalitat dels sectors socials.

  5. L’adequació de la formació professional a les demandes i necessitats del país.

  6. L’atenció a la diversitat de l’alumnat.

  7. La promoció dels valors culturals, científics i artístics.

  8. Fomentar actituds d’interès i de lleialtat tot envers la llengua, la cultura i la identitat històrica col·lectiva pròpies de les Illes Balears.

  9. La idea que la formació ha de ser permanent i al llarg de tota la vida.

  10. Promoure l’adquisició d’hàbits i comportaments basats en el respecte als altres, la valoració de l’esforç personal i la pràctica d’aquelles formes de vida que puguin garantir la sostenibilitat del medi natural.

El treball present, inserit en un procés que cerca la configuració d’una planificació escolar global de l’oferta educativa i amb pretensions de mitjà - llarg termini, es proposa dos objectius:

  1. Aportar elements que serveixin per facilitar una descripció de la situació actual a les Illes Balears tant de l’escolarització (nivells assolits els darrers anys en els distints ensenyaments que configuren l’estructura actual) com de la disponibilitat d’infrastructures educatives al servei de la població escolaritzada.
  2. Avaluar la demanda escolar previsible fins a l’any 2004 de cada illa i de cada municipi.

Aquest treball, primera fase d’un procés que ha de ser continuat al llarg dels propers cursos escolars, vol ser una primera fita, un diagnòstic de les condicions de sortida i una primera aproximació a les propostes a mitjà i llarg termini, obert a les aportacions dels sectors.

Les dades i estimacions es presenten per àmbits territorials. En el nostre cas, de manera coherent amb l’estructura territorial de la Comunitat Autònoma, s’estructuren per illes, amb la possibilitat d’establiment de zones escolars –comarques, per exemple- segons les característiques de cadascuna de les realitats insulars.

La primera aportació es refereix a Menorca i seguiran Eivissa i Formentera i, posteriorment, Mallorca.

Resulta evident que les dades que es posen a l’abast, i les que s’hi posaran en un futur, responen a la voluntat específica de la Conselleria d’Educació i Cultura, de fer arribar a la totalitat dels sectors interessats de les Illes Balears, una informació que, en un futur immediat, serà la guia de les decisions que, compartides i negociades amb els propis sectors, hauran de ser preses en l’àmbit de l’ensenyament no universitari, amb l’única intenció de millorar els serveis educatius que ha de rebre cada ciutadà de les Illes Balears.

El document, endemés de les dades estadístiques i descriptives, és integrat per una sèrie de consideracions que:

1. PLANIFICACIÓ ESCOLAR i TERRITORI

La configuració particular del territori de les Illes Balears determina una sèrie de factors que han de ser contemplats a l’hora d’envestir una planificació escolar amb voluntat d’aplicabilitat.

Així, resulta molt complicat, a diferència del que succeeix en d’altres indrets de l’Estat, definir de manera general el concepte de "zona escolar" a efectes de planificació i administració educativa, perquè, entre d’altres:

  1. En els casos de les illes de Menorca, Eivissa i Formentera sembla coherent considerar com "zona escolar" la totalitat de l’illa.
  2. En el cas de Mallorca, determinar amb exactitud i precisió les línies divisòries que estableixen un àmbit territorial dins el qual pugui ser garantit l’ensenyament no universitari fins a la seva culminació resulta molt complexa. I més encara si considerem els desequilibris poblacionals existents entre la perifèria i la capital, Palma, en relació a les poblacions de l’interior de la major de les Balears.
  3. La no separació de les zones per barreres físiques rellevants, i per tant fàcilment intercomunicables; l’existència a Palma, en un espai molt limitat, de zones amb gran concentració de centres docents concertats; la tradició d’escolarització per part de centres "fronterers" d’alumnes provinents de zones veïnes s’afegeix també a aquesta dificultat de sistematització.

Conseqüentment, en el cas de les Illes Balears, la zonificació haurà de ser, com d’altres, un tema obert a la participació i flexible, en funció de la diversitat territorial, la densitat de població i la mobilitat de les persones que, com és comprovable, constitueixen un conjunt de factors pràcticament imprevisibles a l’hora de planificar.

Això no obstant, la divisió del territori en zones escolars afavorirà l’establiment de vincles i de relacions que permetin cohesionar l’oferta formativa, optimitzar els recursos i posar a l’abast dels alumnes unes possibilitats d’itineraris formatius que no els condicionin de manera lesiva.

Es plantegen tres tipus de zona escolar que s’inclouen progressivament:

Tant a les zones 3-16 com a les 3-18, l’oferta d’ensenyaments secundaris postobligatoris - cicles formatius, modalitats de batxillerat o opcions dins les modalitats - s’establirà en funció de distintes variables: expectatives de demanda, oferta a la mateixa zona o a una propera, disponibilitat de recursos humans i materials, distàncies, nivells de població, entorn socioeconòmic…

Lògicament, la normativa d’admissió d’alumnes haurà de reflectir aquests aspectes de la zonificació a efectes de planificació escolar.

2. ELS CONTINGUTS

El present treball conté l’estimació de la demanda d’escolarització dins el nostre àmbit geogràfic, per a cada un dels nivells o etapes del sistema educatiu - l’educació infantil (segon cicle), l’educació primària, l’educació secundària obligatòria, l’educació secundària postobligatòria i els ensenyaments de règim especial- i la proposta de zonificació, ubicació i quantificació de l’oferta en els centres sostinguts amb fons públics dins cada una de les zones. No s’inclou en la planificació l’oferta en centres no sostinguts amb fons públics.

La proposta s’ha elaborat a partir de l’anàlisi de la situació actual tant en el sector públic com en el privat concertat: taxes d’escolarització, unitats educatives en funcionament, les ràtios de cada nivell i la distribució de l’oferta. A partir d’aquestes dades es fa la descripció de la planificació –qualificació, quantificació i ubicació- de la nova oferta educativa de cada illa, de cada municipi i de cada zona per als propers anys. Cal entendre aquest treball com una proposta oberta, dinàmica i flexible de planificació de la xarxa educativa.

  1. Taxes d’escolarització corresponents al curs 2000/2001:
  2. Entenem per taxa d’escolarització el quocient entre el nombre d’alumnes d’una edat determinada que cursen estudis i el nombre de persones d’aquesta edat que figuren al padró o al cens.

    La taxa d’escolarització prevista per a cada edat escolar és un dels elements bàsics en la planificació escolar ja que ens permet calcular els nivells de població escolaritzada, fer la distribució de la població escolar prevista entre centres públics i concertats, apuntar l’existència o no de desequilibris en una zona determinada i, per tant, servir d’indicador per a la planificació de la demanda. Ara bé, convé tenir presents algunes observacions:

    La taxa d’escolarització pot ser lleugerament superior al 100%, la qual cosa assenyala fets com poden ser, entre d’altres, l’existència de retard escolar, l’efecte de desplaçaments entre poblacions i centres o la incorporació al sistema educatiu de població no censada (immigració).

    La taxa pot ser, en determinades zones o en determinats trams d’edat, inferior al 100%, a causa del desplaçament de la població escolar entre nuclis propers, la no incorporació de població en edat escolar al sistema educatiu en trams no obligatoris, la sortida del sistema educatiu en nivells obligatoris - una vegada complerts els 16 anys- o l’escolarització en centres privats no concertats.

    Pot reflectir les inexactituds del padró, dels cens o de les dades d’escolarització.

    Llur evolució permet observar, entre d’altres, la relació entre l’escolarització en centres públics i l’escolarització en centres privats concertats, aspecte del qual se’n poden derivar conseqüències directes a l’hora d’implementar polítiques d’oferta educativa en un sentit o altre.

    Incorporem les taxes d’escolarització corresponents al curs 2000-2001 per nivells, des de l’EI (segon cicle) fins als cicles formatius de grau mitjà, incloses l’EP, l’ESO i els batxillerats, amb la finalitat de tenir un punt de partida –i de referència per a l’esdevenidor- i, alhora, mostrar com la resta de les dades –les descriptives i les indicatives- que suposen la resposta a les necessitats existents, mostren un determinat nivell d’adequació.

  3. Oferta d’unitats escolars.
  4. Per envestir una planificació, és a dir una previsió, cal tenir un coneixement exhaustiu del punt de partida. Conseqüentment, presentem les dades corresponents a les unitats educatives en funcionament el curs 2000-2001, l’oferta teòrica de places escolars (nombre d’unitats multiplicat per la ràtio corresponent) i la real (nombre de places ocupades).

    La informació contempla l’oferta per municipis i per etapes: EI, EP, ESO, garantia social (GS), batxillerats i cicles formatius (CFGM i CFGS). S’inclouen els centres, amb el detall de les unitats, tant del sector públic com del privat concertat, per tal de reflectir la totalitat de l’oferta educativa dels ensenyaments reglats.

  5. Les ràtios.
  6. L’anàlisi pormenoritzada de les dades anteriors, amb la inclusió de la matrícula de cada etapa i nivell per unitats, ens permet establir, les ràtios actuals de les Illes Balears. Aquesta informació, que afecta tant el sector públic com el privat concertat, resulta també un element prou indicatiu a l’hora d’establir les bases de la planificació escolar.

  7. Les projeccions de població escolar.
  8. La planificació està en funció d’una dada fonamental: l’estimació per als propers anys de la demanda educativa en cadascun dels municipis i zones. Amb aquesta finalitat s’ha elaborat una previsió de la població escolar de les Balears fins el curs 2003-2004 a partir de les darreres dades de població:

    la revisió del padró municipal l’1-1-1998 (IBAE-INE).

    les taxes de fertilitat, de mortalitat i d’immigració/emigració per grups d’edat i municipis (IBAE-INE)

    les dades per edat referides a la població de 1999 facilitades pels Ajuntaments.

    De l’aplicació a aquestes dades de les taxes d’escolarització del curs 2000-20001 per a cadascuna de les edats, en resulten les previsions de demanda escolar per als propers anys que es presenten:

    nombre d’alumnes de cada curs.

    nombre d’aules necessàries –d’acord amb les ràtios establertes en aquest document- per atendre la demanda per als cursos 2001-2002, 2002-20003 i 2003-2004.

    Aquestes projeccions abasten el sector públic i el concertat, els diferents cursos de cada nivell educatiu: EI (segon cicle), EP, ESO, batxillerat i cicles formatius de grau mitjà per illes i per municipis.

  9. Descripció de la realitat educativa per illes i per municipis.
  10. Dades de població, dades de la matrícula del curs 2000-2001 i taxes d’escolarització per illes i per municipis.

  11. Configuració de la nova oferta educativa.

Descripció de la planificació de la futura oferta educativa per illes, per zones i per municipis d’acord amb els criteris establerts al present treball: taxes d’escolarització, ràtios, tipologia de centres i ubicació de l’oferta.

3. LA PARTICIPACIÓ

La planificació escolar és un dels elements primordials de la programació general de l’ensenyament perquè els seus efectes incideixen molt directament sobre la ciutadania en general. Resulta, doncs, notori i, endemés és voluntat expressa de la Conselleria, que la planificació escolar ha de ser un instrument al servei de l’educació i de cap manera una finalitat en ella mateixa.

Com a instrument de treball ha de ser flexible, adaptable a les situacions canviants que la societat, com a ens viu, propicia contínuament. Les noves dades dels cens, la variabilitat de l’escolarització, les repercussions de les actuacions dutes a terme en cada àmbit territorial i en cada nivell educatiu, entre d’altres factors, determinen la concreció de la planificació escolar en cada període.

Per tant, un dels trets definidors de la planificació escolar ha de ser l’adaptabilitat a la realitat, en termes de transformació positiva d’aquesta realitat. Aquest tret distintiu possibilita la incorporació de les aportacions que, des dels sectors interessats, puguin ser efectuades des d’àmbits aliens a l’administració educativa. Així, els sectors participants en la programació general de l’ensenyament han de ser els primers en fer la seva acció contributiva al disseny d’aquesta planificació. Els òrgans consultius i de participació - Consell Escolar de les Illes Balears, consells escolars insulars, consells escolars municipals- hauran de ser elements fonamentals en l’elaboració de la planificació escolar de les Illes Balears. Durant el procés també han de ser elements actius, a través de llurs aportacions, els òrgans i organismes de l’Administració local –consells insulars, ajuntaments -, els sectors socials de l’ensenyament i els col·lectius en representació dels pares i les mares dels alumnes.

Caldrà així mateix incorporar a la planificació i, per tant a l’àmbit de la consulta i el debat, la previsió d’oferta d’altres ensenyaments com puguin ser: la formació professional –amb especial esment a les funcions del Consell de Formació Professional de les Illes Balears -; els ensenyaments de règim especial, com els de música i dansa, els d’art i disseny o l’ensenyament d’idiomes; o bé l’educació especial o l’educació de persones adultes que, en cada cas, requeriran consultes amb les institucions més representatives de cada camp.

Només des de la participació, entesa en un sentit ampli i cooperatiu, podrà servir la planificació escolar per establir, progressivament, un sistema educatiu equilibrat i de qualitat.

4. L’OFERTA EDUCATIVA EN CENTRES PÚBLICS

.Tipologia de centres.

El sistema educatiu actual presenta dos tipus bàsics de centres públics destinats a la impartició dels ensenyaments de règim general que potencien la concepció de l’ensenyament per nivells educatius complets o integrats.

  1. Col·legi d’educació infantil i primària, que escolaritza alumnat del segon cicle de l’educació infantil i de l’EP (3-12).

  2. Institut d’educació secundària, que atén alumnat d’educació secundària obligatòria i postobligatòria (batxillerats, cicles formatius).

Existeixen també alguns centres específics d’educació infantil (EEI) així com centres incomplets (CO) i, actualment, s’imparteix de forma transitòria el primer cicle d’ESO a determinats col·legis d’educació primària de Mallorca i d’Eivissa.

Els criteris definidors de la tipologia de centres públics d’educació infantil i primària ("Acord de plantilles dels centres públics de les Illes Balears per al curs 2000-2001") s’expliciten de la manera següent:

  1. Centres incomplets (C0).

  2. Centres d’una línia (C1): 3+6 unitats.

  3. Centres de dues línies (C2): 6+12 unitats.

  4. Centres de tres línies (C3): 9+18 unitats.

.Recursos humans.

Per a cada una d’aquestes categories existeixen un punts d’acord quant a la dotació dels recursos humans adients. A partir del curs 2000-2001 les previsions, en termes de plantilla són:

TIPUS CENTRE

PLANTILLA

C0

1 mestre per unitat

1 mestre suport (compartit possible agrupació zonal)

Itineràncies de Música i EF

PT i AL es concretaran segons les necessitats

C1

(3+6)

13 mestres

PT i AL es concretaran segons les necessitats

C2

(6+12)

25 mestres

PT i AL es concretaran segons les necessitats

C3

(9+18)

36 mestres

PT i AL es concretaran segons les necessitats


Quant als IES, l’acord citat contempla també la metodologia de determinació de la plantilla en funció de les necessitats derivades de la demanda provocada per la variació de la matrícula i els itineraris formatius a partir del següent criteri:

Hores d’especialitat

Nombre de places en plantilla

A partir de 8 hores

1

A partir de 30 hores

2

A partir de 46 hores

3

A partir de 62 hores

4

A partir de 80 hores

5

A partir de 98 hores

6

A partir de 116 hores

7


* I així successivament, augmentant una plaça en plantilla per cada 18 hores afegides d’especialitat impartides al centre.

** A les especialitats de Física i Química, Biologia i Llengües Estrangeres, per a la creació de les places contemplades a la taula anterior es tendrà en compte la meitat de la totalitat de les hores de desdoblament.

.Determinació de l’oferta.

L’estimació de la demanda prevista en cada zona escolar determinarà la concreció de l’oferta educativa. Així, la demanda prevista –nombre d’alumnes- es relaciona amb la ràtio establerta i s’obté la visió de les necessitats reals.

Les ràtios màximes alumnes/grup o unitat vigents són les següents:

EI (segon cicle) (3-6 anys): 25 alumnes/grup (23+2 per a alumnat de necessitats educatives especials o d’incorporació tardana)

EP (6-12 anys): 25 alumnes/grup (23 + 2 per a alumnat de necessitats educatives especials o d’incorporació tardana)

ESO (12-16 anys): 30 alumnes/grup (27 + 3 per a alumnat de necessitats educatives especials o d’incorporació tardana)

Batxillerat (16-18 anys): 35 alumnes/grup

Cicles Formatius de grau mitjà i superior(16-18 / 18-20 anys): 30 alumnes/grup

Cal, tot seguit, ponderar la quantitat de línies/unitats a oferir per part dels centres públics i pels centres privats concertats de la zona, així com l’oferta possible de places escolars en cada zona, segons la capacitat dels centres. En els supòsits de desequilibri, en termes de dèficit de l’oferta en relació a la demanda, es proposa l’ampliació de l’oferta pública mitjançant les actuacions següents:

habilitació d’unitats en centres, la capacitat dels quals ho permeti

ampliació de centres

construcció de nous centres

Lògicament, la mobilitat imprevisible, provoca que hagin de ser preses mesures provisionals, sempre transitòries, per resoldre incidències. Aquestes actuacions circumstancials no són objecte de tractament a aquest nivell.

La tendència de l’Administració educativa és de proposar una oferta planificada sempre superior, en nombre de places escolars, a la demanda prevista, a fi i efecte de pal·liar les conseqüències de les fluctuacions de la demanda real.

5. L’OFERTA EDUCATIVA EN CENTRES PRIVATS (CONCERTATS O NO CONCERTATS)

La planificació inclou les línies d’educació infantil (segon cicle), educació primària i educació secundària obligatòria que poden ser objecte de concert en cada zona. L’estimació s’ha fet a partir de la quantificació del nombre de línies que s’estima sigui necessari concertar per atendre el conjunt de la demanda prevista, respectant la taxa d’escolarització de l’actual xarxa de centres concertats que ofereixen ensenyaments en els diferents nivells educatius.

L’oferta dels centres no sostinguts amb fons públics resta fora d’aquest àmbit de planificació.

6. L’EDUCACIÓ INFANTIL (EI) i L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA (EP)

Els límits que afiten aquestes etapes són:

Els dos cicles d’EI: primer (0-3) i segon (3-6)

Els tres cicles de l’EP: 6-12

L’EI no forma part de l’educació bàsica obligatòria, però ha de ser considerada, des de l’àmbit de la planificació escolar, segons una doble dimensió:

  1. La voluntat del Govern de les Illes Balears d’avançar progressivament en l’ordenació i l’increment de l’escolarització de l’alumnat del primer cicle de l’EI.
  2. La intenció de consolidar l’escolarització completa i de qualitat de la població del segon cicle de l’EI, mitjançant la implementació d’una política d’oferta d’aquests ensenyaments en la totalitat dels centres.

Quant a l’EP, que constitueix la primera de les etapes de l’educació bàsica obligatòria, ha d’atendre, sense excepcions, la totalitat de la població de les edats corresponents, i han de donar-se les condicions perquè aquest alumnat tengui a l’abast un ventall de possibilitats que li permeti desenvolupar les seves capacitats cognitives, afectives, de sociabilitat i de descoberta i inserció en un medi determinat. L’escola comparteix amb la família i l’entorn una responsabilitat fonamental, com és l’educació dels infants. Per això, la planificació escolar ha de tenir esment especial a l’hora de fer les previsions perquè el sistema educatiu estigui en disposició d’atendre la seva obligació d’emparar el dret de la població a una educació de qualitat.

Existeixen alguns condicionants de la planificació escolar, derivats de l’ordenament jurídic vigent, que en ser assumits per l’Administració educativa i pels sectors implicats, determinen les actuacions a emprendre:

  1. Els nins i les nines no poden ser classificats i separats en grups en base a diferències derivades de característiques personals o socials: sexe, capacitats intel·lectuals, origen social, raça, llengua, religió, etc.
  2. La diversitat al si de la institució escolar correspon a la diversitat existent a la societat. Les diferències de naturalesa individual, social, territorial, econòmica, etc. determinen en l’alumnat motivacions, actituds, ritmes, estils, etc. molt distints els uns dels altres. L’objectiu de l’escola és evitar que les diferències esdevinguin desigualtats i, sense pretendre que l’escola resolgui problemes socials que són fora del seu abast, la institució escolar ha de treballar per evitar que constitueixin un obstacle per a la funció educativa que li és pròpia.
  3. La formació ha de ser integradora i ha de donar a l’alumnat, entre d’altres valors, una formació comuna que afavoreixi la igualtat d’oportunitats. La comprensivitat, com a principi escolar, implica reflexió i aplicació d’estratègies en relació a l’atenció a la diversitat per tal de poder respondre als diferents interessos, capacitats, ritmes d’aprenentatge, actituds, etc. i convertir-los en font d’enriquiment personal i social.

L’EP s’adreça a tota la població escolar de l’edat corresponent. Això suposa que la planificació escolar ha de contemplar la possibilitat d’acollir en centres sostinguts amb fons públics tot l’alumnat existent.

La tipologia de centres públics establerta, així com les línies de concertació, tendeixen a establir lligams estrets entre territori i escolarització a aquestes etapes. És a dir, l’oferta escolar –tant per a l’EI com per a l’EP- pretén atendre l’escolarització dels infants amb criteris de proximitat als domicilis familiars. Per això, la tendència de consolidació i d’increment dels recursos dels centres C0 en nuclis de població reduïda, així com l’atenció a l’equilibri entre barriades i nuclis en zones urbanes de densitat poblacional elevada i la priorització de la creació de centres de format petit i mitjà.

La previsió de la Conselleria d’Educació i Cultura a l’hora de planificar l’atenció a les demandes d’escolarització en centres sostinguts amb fons públics s’estableix a l’entorn de les taxes següents:

Educació infantil (segon cicle): 100%

Educació primària: 105% (l’increment de la taxa s’efectua en vistes a les conseqüències de les possibles repeticions i de la mobilitat)

7. L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

Com a continuació de l’EP, l’ESO constitueix el darrer tram de l’educació bàsica obligatòria. L’etapa abraça les edats compreses entre els 12-16 anys i l’ha de cursar tot l’alumnat que ha fet l’educació primària o que es trobi inclòs en aquest tram d’edat (incorporació tardana, alumnat no escolaritzat amb anterioritat).

Existeixen, derivats dels principis de la LOGSE, uns elements determinadors de la planificació escolar que han de ser mencionats:

  1. La comprensivitat, entesa com a integració de la diversitat dels alumnes, ja comentada, comporta algunes conseqüències:
  2. . la no separació dels alumnes de catorze anys segons l’opció acadèmica i l’opció professional antigues (recordem que el final de l’etapa d’escolarització obligatòria coincideix amb l’edat laboral).

    . la possibilitat d’establir itineraris formatius diversos – optativitat - que és vehiculada a través de l’autonomia pedagògica dels centres –fonamentalment mitjançant l’elaboració i gestió dels projectes educatius i curriculars -.

    . el tractament de la diversitat a nivell d’adaptació de les activitats educatives a les capacitats i ritmes d’aprenentatge dels alumnes.

  3. L’existència dels objectius formatius formulats en termes de capacitats que són tractades de manera integradora i amb atenció també als coneixements de naturalesa tècnica i pràctica.
  4. La vigència del principi de la igualtat d’oportunitats i el rebuig de les discriminacions de qualsevol mena.
  5. L’increment de les mesures d’orientació de l’alumnat i de la tutoria.
  6. La necessitat d’impulsar mesures relacionades amb la interacció dels alumnes amb la pròpia realitat de l’entorn –lingüística, cultural, territorial- per enfortir la consciència de ciutadania de la nacionalitat històrica a la qual pertanyen.

L’ESO ha de conjugar els aspectes de preparació de l’alumnat per a la seva integració en la vida social i laboral i els de caràcter propedèutic envers estudis futurs.

Aquesta etapa ha d’impartir-se als instituts d’educació secundària (IES), tot i que, per raons de ritme d’implantació i d’inadequació de les infrastructures escolars existents i/o dificultats diverses, com puguin ser les derivades del transport, durant un cert període se n’haurà d’impartir el primer cicle en alguns –no molt nombrosos- centres d’EP de Mallorca i d’Eivissa.

L’oferta pública s’efectuarà, per tant, als IES de les zones 3-16, i als de les zones 3-18 conjuntament amb l’oferta de batxillerat i de cicles formatius. L’oferta residual en centres de primària anirà desapareixent de manera gradual.

En el cas de l’ESO, la zonificació ve determinada per l’adscripció dels centres d’EP als diferents IES.

Cal garantir un nombre d’unitats en els IES que asseguri:

  1. L’atenció de la demanda de tots els alumnes que havent estat matriculats en un centre públic d’EP hagin promocionat.
  2. Igualment, l’escolarització de l’alumnat procedent de centres concertats que no imparteixin l’ESO o no estiguin adscrits a un altre centre concertat d’educació secundària.

.Ubicació de centres.

Els criteris que s’han de ponderar són el següents quant a la ubicació de centres:

La demanda mínima per a la ubicació d’un IES en un municipi és de 240 alumnes. Això implica un mínim de dues línies d’ESO (2 unitats per curs de 27 + 3 alumnes).

Municipis amb insuficient alumnat:

. S’escolaritzaran al mateix municipi amb alumnat d’altres localitats, o bé, a un municipi pròxim (zona d’agrupament d’ESO)

. En un altre municipi amb oferta preexistent.

La tendència que vol marcar la Conselleria d’Educació i Cultura, tot sabent que es parteix d’una realitat molt predeterminada, és la d’aproximació a l’entorn territorial immediat dels alumnes. Per això, s’intenta que el temps de desplaçament (transport escolar gratuït) no sigui superior als 30 minuts.

La taxa de cobertura prevista en el cas de l’ESO és del 105%.

8. L’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA POSTOBLIGATÒRIA

En acabar l’etapa d’educació obligatòria a l’alumnat se li presenta una triple opció: l’accés al món laboral, els cicles de grau mitjà de la formació professional com a alternativa de professionalització a curt termini i el batxillerat en les seves modalitats com a estudis propedèutics cap als cicles formatius de grau superior o cap a la formació universitària. En el cas de no haver obtingut el graduat en educació secundària, s’ofereix la possibilitat de cursar programes de garantia social.

L’orientació educativa en els centres de secundària, des dels departaments d’orientació i des de la funció tutorial, ha de tenir en aquest sentit un paper fonamental.

La quantificació a efectes de planificació de cada una de les vies anteriors pot variar molt d’una zona a una altra, tal com es comprova a les dades de matrícula dels darrers anys, en funció de paràmetres molt diversos: tradició d’escolarització social i familiar, oferta educativa – molt determinada, entre d’altres, per la diversitat d’itineraris elegibles per l’alumnat -, orientació escolar, tendències laborals i econòmiques, perspectives d’èxit… Tot això fa que la planificació en aquest tram es faci més imprecisa i que necessiti d’una actualització continuada.

D’acord amb les dades a l’abast (oferta i taxes d’escolarització dels cursos anteriors), per a la continuïtat d’estudis en aquest tram s’ha previst una oferta que gira, en relació al 100% de la població escolaritzada a 4t d’ESO, a l’entorn del següent:

.10% de programes de garantia social.

.90% de batxillerat i cicles formatius (un 65% per al batxillerat i un 25% per als cicles de grau mitjà, amb un increment del 5% per a alumnat no procedent de l’ESO).

.Cicles de grau superior: 30/35% de l’alumnat que cursa Batxillerat (inclou els procedents del món laboral).

L’oferta en els nivells no obligatoris –batxillerats i cicles formatius- que es contempla als IES ha de ser suficient per satisfer la demanda procedent de:

  1. L’alumnat ja escolaritzat en els IES.

  2. L’alumnat escolaritzat en centres concertats sense aquesta oferta.

  3. L’alumnat escolaritzat en centres concertats que vulguin optar per l’ensenyament públic.

Per tal d’afavorir els processos formatius més complets possibles, s’incrementa l’oferta de batxillerats i de cicles formatius. El criteri general per a l’assignació del batxillerat es refereix a una població d’ESO de 300 alumnes.

.EL BATXILLERAT:

Els estudis de batxillerat, amb cinc modalitats : Ciències Humanes i Socials, Ciències de la Natura i de la Salut, Tecnològic, Artístic, i de Música i Dansa, i les opcions dins les distintes modalitats, presenten una estructuració que es pretén polivalent i flexible. Les modalitats i opcions, a més dels distints itineraris que es poden dissenyar amb la combinació de matèries específiques i optatives, permeten ajustar l’oferta d’aquesta etapa educativa a la diversitat d’interessos dels alumnes i al principi d’autonomia dels centres, i, al mateix temps, la seva polivalència facilita la incorporació al món laboral o la continuació en estudis més específics: cicles de grau superior o incorporació a estudis universitaris.

L’oferta pública de batxillerat s’efectuarà als IES de forma conjunta amb l’educació secundària obligatòria. L’estructuració complexa i polivalent d’aquesta etapa fa que l’oferta completa de totes les modalitats es plantegi a les zones 3-18, implantant a les zones 3-16 alguns d’aquests estudis. Les modalitats de batxillerat artístic, de batxillerat en música i dansa, i de batxillerat tecnològic, per la seva especificitat, s’ubiquen a algunes d’aquestes zones 3-18 d’acord amb la realitat demogràfica de l’entorn, els fluxos de demanda prevists, l’equilibri territorial, i la rendibilització i optimització dels recursos. En aquest cas, els centres que comptin amb aquesta oferta han de poder acollir tot l’alumnat de l’àmbit geogràfic que es delimiti com a zona d’influència.

La modalitat de batxillerat en música i dansa, donades les seves especials característiques i una vegada configurada i determinada la seva oferta, s’implantarà en zones 3-18 on es compti amb Conservatori Professional de Música i Dansa.

.LA FORMACIO PROFESSIONAL

Des d’una perspectiva integral, la formació professional plantejada amb una triple finalitat professionalitzadora: facilitar la incorporació dels joves a la vida activa, contribuir a la formació permanent dels ciutadans i atendre les demandes de qualificació del sistema productiu, es configura com una oferta coordinada entre els tres subsistemes: la formació específica (reglada), la formació contínua i la formació ocupacional. Els diferents subsistemes, des de la seva especificitat, han de contribuir a satisfer les necessitats de formació professional que plantegi el sistema productiu i el desenvolupament socioeconòmic de cada territori, al temps que, amb la configuració d’itineraris formatius, han de respondre a les necessitats i interessos personals de formació i qualificació professional dels ciutadans.

La complexitat del disseny i de la planificació d’una oferta de formació professional adaptada a la realitat del mercat de treball de les Balears i a la seva xarxa de centres, amb els tres subsistemes necessàriament imbricats, amb la possibilitat garantida de realitzar les pràctiques formatives en centres de treball; la necessària participació dels agents socials - tal com estableix la LOGSE en l’article 34.1- i la confluència de tot un seguit de factors socioeconòmics de difícil previsió, aconsellen l’elaboració d’una proposta de planificació apart de la general per a l’oferta de formació professional específica, en consonància amb el Pla general de formació professional, i impulsada des del Consell de Formació Professional de les Illes Balears.

L’oferta de formació professional específica (cicles formatius de grau mitjà i cicles formatius de grau superior) que, dins el conjunt dels estudis de secundària obligatòria, pot girar respecte de la formació professional específica a l’entorn d’un 25% de l’alumnat matriculat a 4t d’ESO per als cicles formatius de grau mitjà i d’un 30% dels matriculats a batxillerat per als de grau superior, ha de ser essencialment flexible i tenir el seus fonaments en l’evolució històrica de la població que ha cursat ensenyaments professionals, en l’estructura del mercat de treball, en el nou paper de la formació professional dins el sistema educatiu i dins la societat, en les necessitats emergents dels nous sectors econòmics i en noves professions o ocupacions, en la realitat canviant de la inserció laboral i en la progressiva mobilitat dins l’espai comú europeu.

Els centres públics faran una oferta d’ensenyaments professionals dinàmica, flexible i que abasti diferents àmbits territorials. Els centres privats sostinguts amb fons públics impartiran formació professional específica d’acord amb les autoritzacions de què disposin i segons la legislació vigent. La realitat de la demanda determinarà l’oferta en centres públics i les unitats que es necessiti concertar. La planificació tindrà en compte la doble oferta en centres públics i en centres concertats d’acord amb els criteris esmentats.

Una part de l’oferta pública es realitzarà als IES de les zones 3-16 i la major part als de les zones 3-18. Els cicles formatius de grau superior per la seva mateixa configuració dins els sistema educatiu s’oferiran a centres de secundària que imparteixin els estudis de batxillerat. Quant als cicles de grau mitjà o superior molt específics, s’ha de poder garantir una oferta equilibrada territorialment .

L’amplitud de l’oferta de places ha de poder satisfer les necessitats formatives de tot l’alumnat: dels que acaben l’educació secundària obligatòria i el batxillerat, dels que provenen de la universitat, dels programes de garantia social o de fora del món educatiu.

.LA GARANTIA SOCIAL

Els programes de garantia social d’iniciació professional, plantejats com a mesura d’atenció a la diversitat, estan adreçats a aquell alumnat que una vegada acabada l’educació secundària obligatòria no ha obtingut el graduat en secundària, i es planifiquen als centres d’educació secundària tant del sector públic com del concertat. Tenen com a objectiu l’adquisició de capacitats que facilitin la incorporació al mercat laboral amb un nivell de professionalització elemental. És igualment una via d’accés als cicles formatius de grau mitjà - formació professional específica –, mitjançant una prova, una vegada cursat algun d’aquests programes.

Dins l’oferta educativa per a aquesta franja d’edat es considera a l’entorn d’un 10% de l’alumnat matriculat a quart d’ESO per als programes d’iniciació professional als centres educatius.

9. L’OFERTA EDUCATIVA PER A L’ALUMNAT AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS

Dos dels principis bàsics de l’actual sistema educatiu són l’atenció a la diversitat i la integració. La LOGSE a l’article 37.3 determina que l’atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials es regirà pels principis de normalització i d’integració escolar i, per tant, que l’escolarització en aules o centres d’educació especial tan sols s’efectuarà quan les necessitats de l’alumne no puguin ser ateses per un centre ordinari públic o concertat, i que, sempre que es pugui, es tendirà a l’accés a un règim de major integració.

S’ha de continuar la tendència iniciada d’obertura en els centres ordinaris públics i concertats d’aules substitutòries de centres específics i incidir en l’evolució dels centres d’educació especial cap a una obertura i un plantejament flexibles.

Aquests factors i els principis d’integració i d’avenç en la participació de recursos i situacions educatives normalitzades al màxim, amb la participació de tots els centres ordinaris sostinguts amb fons públics, determinen la planificació de l’oferta escolar en aquest àmbit educatiu. Per tant, a l’hora de quantificar l’oferta de necessitats educatives especials s’han de comptar amb una reserva inicial de dues places per a cada unitat d’educació infantil (segon cicle), de primària i de secundària dels centres sostinguts amb fons públics, és a dir, a l’entorn d’un 3% del cens escolar, i d’un 0.5% en centres o unitats d’educació especial. La ràtio de les unitats d’educació primària que escolaritzin alumnat amb necessitats educatives especials serà de 23 i de 25 les d’educació secundària obligatòria.

10. ELS ENSENYAMENTS DE RÈGIM ESPECIAL

.ELS ENSENYAMENTS DE MÚSICA i DANSA.

L’ordenació general dels ensenyaments de música i dansa s’estructura en dues ofertes diferenciades: una primera via, la reglada, que faculta per a la pràctica professional i una segona via, no reglada, dirigida a persones que volen assolir coneixements de música i dansa sense perspectives professionals.

Els ensenyaments reglats de grau elemental i grau mitjà s’imparteixen als Conservatoris Professionals de Música i Dansa i a les seves extensions, i el grau superior als Conservatoris Superiors de Música.

La ubicació dels conservatoris professionals, de les seves extensions i del conservatori superior, per les característiques de la seva oferta: complexitat de les instal·lacions, recursos humans i pressupostaris, requereix d’una ampla base demogràfica sense descuidar alhora l’atenció a l’equilibri territorial entre illes i entre les poblacions de cada una d’elles, i l’oportunitat d’accés a aquests estudis per part de tota la població.

L’oferta actual és d’un conservatori superior de les Illes Balears i un conservatori professional a Mallorca (Palma); un conservatori professional a Menorca (Maó) –amb una extensió a Ciutadella- i un a Eivissa (ciutat), amb extensió a Formentera. La planificació preveu en una primera fase la implantació esglaonada d’Aules d’extensió dels estudis de música i dansa a Alcúdia, Felanitx/Santanyí, Inca i Manacor; en una segona fase, la consolidació com a extensions del Conservatori de les aules de Calvià, Inca i Manacor i a mitjà termini, la conversió en conservatoris professionals de les extensions d’aquests dos darrers municipis.

Els estudis s’ubicaran a les Escoles de Música o en un dels instituts d’educació secundària existents a cada una d’aquestes localitats. Així es consolidaria, d’acord amb les estimacions previstes, una oferta de cinc Conservatoris Professionals de Música i Dansa i un de Superior, a Palma.

Les Escoles de Música o de Dansa, d’acord amb el decret 37/1999, ofereixen els ensenyaments no reglats, la segona via, dirigits a la impartició d’estudis de música i dansa no encaminats a l’obtenció de titulació. Com a estudis no reglats no són objecte de planificació en aquest document.

.ELS ESTUDIS OFICIALS D’IDIOMES

La planificació a mitjà - llarg termini de l’oferta d’idiomes, com a ensenyaments de règim especial oberts a tota la població, amb la possibilitat de poder cursar distints idiomes i d’accedir-hi vàries vegades, planteja evidents dificultats a l’hora de fer una quantificació acurada de la demanda. Així, s’ha optat per estendre i ampliar l’oferta, acostant-la als nuclis de major població i demanda, intentant mantenir un equilibri en la seva distribució territorial, i fer una oferta generalitzada del idiomes més demandats aquests darrers cursos: anglès, alemany, francès i català.

Per dur a terme aquesta ampliació i expansió de l’oferta es compta amb les tres Escoles Oficials d’Idiomes existents –una a cada illa- més les extensions de Ciutadella, Formentera, Inca i Manacor. S’ha previst la ubicació d’una extensió a Calvià i, d’acord amb la consolidació i progressió de la demanda estimada, realitzar la conversió en Escoles Oficials de les extensions actualment en funcionament.

.ELS ESTUDIS D’ARTS PLÀSTIQUES I DISSENY

La major part de l’oferta formativa en aquest camp la conformen els cicles formatius de grau mitjà i superior que s’ofereixen en el cas d’Eivissa i Menorca a les Escoles d’Art i a Mallorca a l’Escola Superior de Disseny (6 cicles de grau superior a Palma, 1 a Maó i 2 a Eivissa; 1 de grau mitjà a Maó i 2 a Eivissa).

Els estudis superiors de disseny – disseny gràfic, disseny d’interiors i disseny de productes- es cursen a l’Escola Superior de Disseny i de Conservació i Restauració de Béns Culturals situada a Palma. A mitjà termini està prevista la implantació de la branca de conservació i restauració de béns culturals.

11. ANNEXOS

  1. TANT PER CERT ALUMNAT DE QUART D'ESO (CURS 99/00) MATRICULAT A BATX, GS I CFGM (CURS 2000-2001)

  2. TANT PER CENT ALUMNAT DE SEGON DE BATXILLERAT I COU (CURS 99/00) MATRICULAT A CFGS (CURS 2000-2001)

  3. PERCENTATGES DE L'OFERTA PÚBLICA D'ENSENYAMENTS DE FP

  4. ALUMNAT AMB NEE ASSOCIADES A DISCAPACITATS FÍSIQUES, PSÍQUIQUES O SENSORIALS, TRASTORNS GREUS DE CONDUCTA I SOBREDOTACIÓ (EI, EP I ESO, CURS 2000-2001)