Les TIC i la formació
Nous models formatius

   
La formació a distància
   Mitjans de formació oberta
   Entorns virtuals d'aprenentatge


El programa de formació a distància

Implementació de nous models formatius basats en les TIC

 

Una de les finalitats de l’educació és capacitar l’alumnat per comprendre, crear i participar en la cultura del seu temps. Els nous mitjans impliquen en aquest àmbit una nova forma d’organitzar, representar i codificar la realitat i, per tant, una nova forma d’ensenyar a aprendre.

Des d’aquest punt de vista s’ha de preparar el professorat per integrar les tecnologies des d’uns plantejaments pedagògics innovadors, utilitzant els mitjans tecnològics per planificar una formació que possibiliti:

  • Un intercanvi d’informació, d’idees i d’experiències
  • Un ús crític dels recursos tecnològics aplicats a la docència
  • Una recerca compartida de solucions a problemes de la pràctica docent
  • Una investigació i valoració dels canvis metodològics introduïts

I, a més, permeti:

  • La planificació d’itineraris formatius personalitzats
  • La flexibilitat d'horaris
  • L'adequació al propi ritme d’aprenentatge de cada persona i perfil professional


La formació a distància

La formació a distància ha estat considerada fins fa molt poc una formació de segon ordre adreçada sobre tot a col·lectius amb alguna dificultat per accedir a l'ensenyament presencial, i s'ha caracteritzat pels trets següents:

  • Separació entre l'alumnat i el professorat gairebé permanent
  • Gran importància de l'organització responsable de la formació a distància en la planificació i desenvolupament dels materials d'aprenentatge i en la provisió de serveis a l'estudiant. Es produeix una segmentació de funcions i racionalització del treball de tipus industrial
  • Utilització de mitjans tecnològics per relacionar al professorat (encara que el mitjà tecnològic fos únicament el correu postal), a l'estudiant i els continguts
  • Utilització del diàleg discontinu entre ells
  • Rol secundari que té el grup classe, el que fa que aquest tipus de formació estigui orientada sobre tot a individus i no tant a grups
  • Adreçada principalment a l'aprenentatge d'adults.

En els darrers anys, aquesta consideració ha canviat radicalment i ara aquesta modalitat de formació ha passat a ser desitjada per tots els sistemes educatius i estaments socials.

Què ha passat?

El que s'ha produït és la confluència de la formació a distància amb la tecnologia que representa Internet a dins del context més ampli d'aparició de l'anomenada societat informacional, en un canvi que per ara és més de tipus social i no tant educatiu, ja que la manera d'ensenyar i aprendre encara no s'ha vist modificada substancialment per la utilització de les TIC. Fins i tot podríem dir que en moltes ocasions s'ha produït un èmfasi excessiu "en els aspectes tecnològics per sobre dels pedagògics, que són els realment importants i es pot, i de fet es fa freqüentment, utilitzar tecnologia del futur aplicada a pedagogia del passat" .

Tot i això, la modalitat de formació a distància basada en l'ús de les TIC -especialment Internet-, presenta uns avantatges evidents en relació a la formació a distància tradicional, perquè permet:

  • Disminuir el cost de les activitats de formació. La possibilitat de matricular persones residents a qualsevol lloc fa que es puguin aprofitar al màxim els recursos existents, adequar la relació d'activitats i participants i reduir els costos de personal o els derivats de l'amortització d'equipaments. Tot i això, en ocasions es fa difícil avaluar comparativament el cost de la formació presencial i a distància si no es fa referència a l'eficàcia en els aprenentatges. Es tracta de reduir els costos a partir de l'eficiència del model educatiu, no de l'empobriment de la seva qualitat
  • Augmentar l'equitat de l'oferta formativa. Algunes activitats, pel seu elevat cost o per respondre a temàtiques molt específiques, no es poden programar de manera presencial en tots els centres de formació del professorat
  • Simplificar l'actualització dels sistemes d'informació. La publicació electrònica de materials didàctics a Internet possibilita que l'alumnat pugui accedir fàcilment a mòduls formatius permanentment actualitzats, amb uns costos molt inferiors als de la publicació impresa o audiovisual
  • Afavorir l'aprenentatge cooperatiu entre persones que tenen dificultats per coincidir en l'espai i en el temps

No obstant no hem d'oblidar, tal i com afirma el professor Michael G. Moore de la Pennsylvania State University, que "penjar els continguts d'un curs a la xarxa es pot dir que és informació, però la formació en línia ha de ser molt més que això, ha de saber com s'estructura la informació, perquè qui aprèn pugui assimilar-la i convertir-la en coneixement" i també convé insistir en què la recerca en la formació virtual s'ha de centrar sobretot a "estudiar com han de ser els nous models pedagògics i no tant en els aspectes tecnològics".

Mitjans de formació oberta

Els mitjans de formació oberta basats en les TIC es caracteritzen per:

  • Afavorir l'autoformació
  • Permetre la disponibilitat d'informacions de diferent tipologia en qualsevol temps i lloc
  • Facilitar la interacció amb grans audiències
  • Augmentar la interactivitat sota el control de l'usuari
  • L'ampliació gairebé il·limitada de les fonts d'informació
  • La flexibilitat i l'adaptació a una gran part de les necessitats de l'alumnat i a diverses estratègies d'ensenyament-aprenentatge
  • La facilitat en l'accés a la informació i als experts
  • La incorporació de sistemes de suport als usuaris (automàtics o de seguiment i d'acció tutorial)
  • Millorar la rendibilitat de temps, esforços i costos
  • La incorporació de sistemes multimèdia, això és, sistemes que «impliquen la interacció entre una nova concepció de l'educació com un procés no lineal i la integració de text, imatges i so sota el control de l'ordinador amb grans nivells d'interconnectivitat.» (Salinas, 1994)

L'ensenyament basat en la utilització d'aquests mitjans pot esdevenir més "educatiu" i menys "informatiu", i l'espai i l'organització convertir-se en elements "virtuals" adaptables a les necessitats. A més, aquest tipus d'ensenyament permet la utilització d'una metodologia centrada en l'alumnat, perquè possibilita la planificació d'itineraris formatius personalitzats, la flexibilitat d'horaris i l'adequació al ritme d'aprenentatge de cada persona i al seu perfil professional. En definitiva, faciliten que el protagonisme se centri més en l'alumne i no tant en el formador, i en l'aprenentatge més que en l'ensenyament.

En general ens situam davant mitjans que tenen com a suport global Internet. Alguns autors consideren que la generalització en la utilització d'aquests mitjans de formació està afavorint l'emergència d'un nou paradigma educatiu: l'aprenentatge en xarxa.

Activitat opcional 2
Cerca d'informació a Internet

Cerqueu a Internet informació sobre el concepte d'"aprenentatge en xarxa" (o "aprendizaje en red" o "network learning") i compartiu amb els companys les vostres troballes i opinions al fòrum anomenat "Aprenentatge en Xarxa".

 

Recursos addicionals:

 

Entorns virtuals d’aprenentatge

Malgrat que en l'ensenyament a distància s'han fet servir des de fa temps els elements que les TIC proporcionaven (àudio, vídeo, CD...), no s'ha produït un avanç qualitativament important que hagi permès instrumentalitzar adequadament aquestes tecnologies fins el desenvolupament del concepte d'Entorn virtual d'aprenentatge (EVA), basat en les possibilitats d'utilització de la web com a mitjà per establir una relació d'ensenyament-aprenentatge fonamentada en la comunicació i l'intercanvi de coneixements entre iguals i en el suport tutorial.

La pràctica totalitat dels entorns virtuals d'aprenentatge estan basats en un model client-servidor. El client és habitualment un navegador web que es fa servir per accedir a pàgines web ubicades en el servidor.

Usualment, els usuaris d’un entorn d’aquestes característiques són:

  • El tutor o professor. Encarregat de l’orientació i seguiment del treball de l’alumnat i de l’avaluació de l'alumnat.
  • L’editor de continguts. Responsable del disseny inicial dels materials, dels exercicis d’autoavaluació, dels exàmens i de la revisió dels materials a partir de les aportacions de l’alumnat i dels tutors i tutores
  • L’alumne. Que ha de poder organitzar el ritme del seu aprenentatge i disposar de les eines d’autoavaluació adients
  • L’administrador de l’entorn. Encarregat de donar d’alta i baixa a l’alumnat, gestionar els cursos, etc.
  • El coordinador de les tutories. Quan hi hagi més d’un tutor en un curs o activitat de formació determinada.

Els EVA estan dissenyats per a ser executats en una xarxa d'ordinadors accessible via Internet i consisteixen en sistemes informàtics de gestió de l'aprenentatge i del coneixement que sintetitzen i integren programes de comunicació (correu electrònic, fòrums de discussió, xat, videoconferència, etc.) i sistemes que possibiliten la distribució de materials educatius en línia i la compartició de recursos multimèdia. A més, un entorn d'aquestes característiques:

  • Constitueix un espai per a la comunicació síncrona (emissor i receptor coincideixen en el temps). Els participants poden reunir-se a una hora determinada (per exemple amb l’eina de xat o la pissarra), des del seu domicili o lloc de treball (aula virtual).
  • Facilita la interacció i el treball cooperatiu asíncron (emissor i receptor no coincideixen en el temps), proporcionant facilitats per a la publicació i actualització d’informació. Es poden programar debats durant tot el curs o relatius a alguna de formació educativa específica, que hagin estat iniciats per la tutoria o per l’alumnat
  • Permet la distribució de materials educatius, la recerca i recuperació d’informació, que estarà disponible en el mateix servidor o a Internet, a un cost molt baix
  • Facilita el seguiment de l’aprenentatge de l’alumnat, mitjançant el registre de la seva activitat, resultats de les proves d’avaluació, participació en debats, etc., en les bases de dades de l’entorn.

Entorn de formació. Característiques tècniques

L’entorn de formació utilitzat en el Programa de Formació a Distància (http://weib.caib.es/Formacio/distancia/prog_fad.pdf) de la Conselleria d’Educació i Cultura (Moodle), permet als usuaris:

Administrador:

  • Gestió del sistema i de les funcionalitats tècniques, amb un mínim suport tècnic (simplicitat d’instal·lació i de gestió)

Tutor:

  • Seguiment continu del procés formatiu de l’alumnat
  • Afavorir la comunicació i el treball cooperatiu, disposant de les eines de comunicació adients i de prestacions estàndards
  • Avaluar l’aprenentatge de l’alumnat

Editor de continguts educatius:

  • Crear material didàctic multimèdia propi, adaptat a les necessitats concretes de l’alumnat, o incorporar material ja disponible.
  • Modificar i actualitzar fàcilment i ràpidament el material didàctic
  • Obtenir retroalimentació i suggeriments de l’alumnat
  • Emmagatzemar i organitzar informació perquè l’alumnat hi pugui accedir
  • Oferir guies i agendes per a l’estudi
  • Dissenyar eines d’avaluació i d'heteroavaluació
  • Dissenyar eines de comunicació (sales de xat, llistes de discussió...)

Alumnat:

  • Accedir als continguts educatius des de qualsevol lloc, en qualsevol moment i a una velocitat suficient i multiplataforma, restringit amb identificació i contrasenya
  • Adquirir habilitats en l’ús educatiu de les TIC
  • Fomentar la comunicació i el treball cooperatiu
  • Cercar informació disponible (localment o remota)
  • Actuar com a emissor d’informació per a la resta d’usuaris del grup
  • Fer autoavaluacions i el seguiment dels propis resultats
  • Participar en la comunicació amb el professorat i companys del curs
  • Treballar cooperativament amb els altres alumnes

Una qüestió a la que no es fa referència habitualment és el suport psicològic que representa per a l'alumnat l'existència d'un entorn de formació que representa l'existència d'un "aula virtual", on és més fàcil tenir la sensació que l'alumne no es troba aïllat, sinó que forma part d'una "comunitat virtual d'aprenentatge".

Activitat opcional 3

Llegiu els articles:

Si ho desitjau, podeu fer les vostres aportacions, qüestions o dubtes al fòrum anomenat "Entorns virtuals d'aprenentatge"

 

Recursos addicionals:

  • Duart, J.M.; Sangrà, A. (comp.), (2000). Aprender en la virtualidad. Gedisa: Barcelona.