Política de compres verdes

 

 


Política de compres verdes

 

 

La substitució del material d’oficina del centre per d’altre que tingui alguns avantatges mediambientals és un tema poc tractat i gens generalitzat als nostres centres escolars, clar reflex del que passa a l’administració pública, i que considero de vital importància per fomentar un canvi social, cultural, mediambiental i econòmic que ens dugui a l’equilibri amb el planeta on vivim.

Situació de poder de l’administració pública

Com es pot veure a la figura que adjunt al text, la relació entre la despesa governamental i el PIB dels països té més a veure del que ens podríem haver imaginat. Dins aquesta despesa governamental ens trobem, per suposat, les escoles amb els nostres pressuposts anuals.

En el cas concret d’Espanya, que supera el quinze per cent, és prou clar que polítiques de compres per part de tots els agents i institucions públiques implicades podrien exercir una pressió damunt les empreses productores i distribuïdores, que podria fer variar la política de producció dels diferents béns de consum orientant-los cap a una major sostenibilitat mediambiental.

Un cas concret: el CEPA Llevant

Al nostre centre, arrel del seminari de mediambientalització, una de les mesures que es varen acordar dur a terme va ser la substitució  progressiva del material d’oficina emprat per material que tingués uns avantatges mediambientals patents.

Aquesta decisió era una de les  conseqüències lògiques que varen sorgir del compromís del centre amb el medi ambient i que pensem té una especial importància pels següents motius:

·        Té molt a veure amb el currículum ocult o dit amb altres paraules:  predicar amb l’exemple.

·        El centre com a gestor dels diners públics no tan sols ha de procurar l’optimització econòmica, sinó que també social i mediambiental dels diners que es gasta.

·        Fomentar des del nostre consum opcions que no s’enquadrin exclusivament en termes econòmics.

·        Fer patent el poder que tenim els consumidors com a agents de canvi.

El procés va ser el següent:

Amb la informació aconseguida a les trobades per a l’ambientalització de centres escolars i fent servir com a guió la guia de l’oficina verda1 editada per l’Ajuntament de Barcelona, vàrem fer les següents passes:

1.       Ecoauditoria dels materials d’oficina emprats a l’escola.

2.     Recerca d’alternatives més respectuoses amb el medi ambient.

3.     Localitzar un distribuïdor que ens subministrés les alternatives elegides.

4.     Avaluació de les solucions adoptades.

 

1.    Ecoauditoria:

Els resultats de l’ecoauditoria varen ser els següents:

 

Problemes detectats

alternatives

coles

Utilitzar barres adhesives amb base aquosa

Cintes adhesives

Utilitzar cintes adhesives de PP o acetat de cel·lulosa

esmolallapis

Utilitzar esmolallapis de material resistents (metall o fusta) sense cromat ni niquelat

desgrapadores

Utilitzar desgrapadores d’un sol material i si és plàstic evitar el PVC

grapadores

Utilitzar grapadores metàl·liques o bé de plàstic reciclat

tisores

Utilitzar tisores metàl·liques o bé amb el mànec de plàstic reciclat

safates

Utilitzar safates metàl·liques o bé de plàstic reciclat, en qualsevol cas mai PVC

Clips i grapes

Substituir els clips metàl·lics niquelats o lacats o bé aquells amb un recobriment de plàstic per clips de plàstic PS. No es decideix l’ús de clips metàl·lics sense res més per motius del rovell que es genera i que fa en part mal bé els documents

Arxivadors, caixes i carpetes

Substituir els arxivadors i carpetes de mixtures de materials o de PVC per productes de PP o de cartró

Carpetes pinça, fundes i dossiers

Substituir les carpetes de pinça, fundes i dossiers de PVC per productes de PP o PE

enquadernació

Substituir el material d’enquadernació de PVC per PP, PE o cartró i canonetes de  metall

sobres

Substituir els sobres de paper sense reciclar per sobres fets de paper reciclat

Tacs de paper

Es substitueixen per tacs sense adhesiu i fets de paper reciclat

Bolígrafs i retoladors

Substituir els bolígrafs de PVC d’un sol ús per bolígrafs de plàstic reciclat, metall o fusta. Pensar en la possibilitat que siguin recarregables

llapis

Substituir els llapis lacats per llapis sense lacar o portamines

Gomes de borrar

Substituir les sintètiques per les de cautxú natural

Marcadors fluorescents

Substituir els marcadors de text amb carcassa de PVC i tintes amb dissolvents orgànics per marcadors sense PVC i amb dissolvents aquosos

Cartutxos i tòners

S’acorda cercar informació pel que fa als cartutxos d’impressió i tòners de la fotocopiadora per tal de substituir els recanvis nous per recanvis reciclats

ordinadors

S’acorda cercar informació per a futures adquisicions d’ordinadors pel que fa al seu consum d’energia, longevitat i material dels que estan elaborats

fotocopiadores

S’acorda cercar informació per a futures adquisicions de fotocopiadores pel que fa al seu consum d’energia, longevitat i material dels que estan elaborats

 

2.    Localització del distribuïdor:

En el nostre cas vàrem optar per eCRAC2, distribuïdor localitzat físicament a Barcelona i que a nosaltres ens ha donat excel·lents resultats. Aquest distribuïdor no disposa de totes les alternatives dalt llistades però sí que disposa de moltes d’elles la qual cosa facilita molt la tasca d’adquisició.

3.    Avaluació de les solucions:

Les solucions adoptades han estat avaluades des de diferents punts de vista.

Pel que fa a la vessant econòmica hem de dir que ja en un principi estaven disposats a pagar un sobrepreu pel que nosaltres enteníem com a productes amb uns certs avantatges. L’empresa amb la que nosaltres em fet feina ven a l’engròs i fixa els preus depenent de la quantitat d’articles que se’ls demana, conseqüentment vàrem demanar un pressupost dels articles pels quals estàvem interessats. La nostra sorpresa va venir quan descobrirem que ans al contrari del que ens pensàvem els articles ens sortien fins un 50% més barat del que fins ara pagàvem.

 

   quantitat

                  descripció

         Preu

       Import   *

Estalvi aproximat**

100

llapis

0.154

15.40

53 %

25

Corrector pinzell

0.99

24.75

1 %

25

Corrector sec

2.343

58.58

5 %

1

Caixa 30 gomes natura

3.432

3.432

38 %

1

Caixa 500 sobres Americà

10.582

10.582

31 %

10

Carpetes anelles

1.353

13.53

44 %

10

Tacs de 500 fulles

1.287

12.87

1 %

                                                  

Taula d’alguns dels productes pressupostats per eCRAC el 10 de febrer del 2002.

* l’import és sense despeses de comanda

** comparativa amb preus mitjans de l’any actual

 

Pel que fa a la vessant funcional només els bolígrafs “green pen” fabricats amb “Mater–bi” , plàstic biodegradable elaborat amb midó de blat de moro, ens han donat problemes ja que en determinades condicions exuden el que suposem és aigua. De totes maneres altres institucions com Mallorca Recicla utilitza aquests mateixos bolígrafs i no han tingut cap tipus de problema amb ells. Tal vegada el problema ve donat per la particular climatologia de Manacor amb el seu elevat tant per cent d’humitat, agreujat per l’estat de l’edifici on ens ubiquem.

De totes maneres he de dir que no totes les alternatives llistades s’han dut a terme  ja que encara queda molt material d’antigues adquisicions que quan es vagi utilitzant o s’espenyi intentarem substituir-lo per les alternatives dalt llistades.

Com podeu observar l’avaluació global d’aquesta iniciativa no pot ser qualificada més que de positiva pel que fa als diners que ens estalviem, positiva pel que fa a la contaminació que deixen de produir els fabricants dels productes elegits, positiva per l’eficiència energètica que alguns d’aquests productes tenen envers les opcions més tradicionals, positiva ja que promou el respecte cap als éssers vius i finalment positiva pel que fa al canvi social que creiem que aquesta iniciativa i d’altres com aquesta poden promoure.

Conclusió final

Si hi ha una cosa clara és que el canvi és possible. Moltes vegades aquests canvis no es duen a terme per qüestions de desconeixement, falta de temps, poc interès, idees equivocades, etc. Des del nostre centre no podem deixar d’animar a qualsevol col·lectiu, docent o no docent, que opti per aplicar el que diàriament expliquem a algunes de les nostres classes al funcionament diari del centre, i així fer palesa la funcionalitat i els múltiples avantatges que això comporta.

Tal vegada un incentiu per a dur endavant això seria posar en marxa una competició regional per premiar l’escola que tingui més cura amb l’entorn en les seves pràctiques de compra, com es practica als ajuntaments a Vorarlberg a Austria3.

Tampoc creiem que seria mala idea posar en marxa un programa d’ecoproveïment com el de l’ICLEI que es posa en marxa el 1996 i es situà al capdavant en la promoció de compra verda entre els governs, les empreses i altres institucions d’Europa o com el de “compra ambientalment preferible” de l’EPA dels EUA o com la xarxa de compra verda del Japó4. En definitiva, alguna mena de programa promogut per la Conselleria d’Educació com a coordinadora de tots els centres escolars de la nostra comunitat al qual fos possible adherir-se si l’escola ho desitgés. Amb aquesta mesura aconseguiríem intercanviar informació i experiències, unir forces i organitzar compres verdes conjuntes a un millor preu.

Idees i decisions com a força de canvi del nostre món, un concepte molt poderós al qual us animem a sumar-vos-hi consumint conscientment i solidàriament. Sense oblidar que el millor consum és aquell que no es du a terme!

Annex 1

Vet ací el que fan alguns governs al respecte5:

Exemples de compres ecològiques per part dels governs.

 

Àustria

 

L'activitat a escala local es remunta a final de la dècada de 1980. Les lleis federals del 1990 i el 1993 exigien que les autoritats públiques introduïssin criteris ambientals en les especifica­cions dels productes. (Vuit de les nou províncies van aprovar la llei del 1993.) De 1997 ençà, el Ministeri de Medi Ambient ha ajudat els ajuntaments i alguns ministeris a comprar verd. EI 1998, el govern va aprovar unes directrius bàsiques d'adquisició verda en camps com ara l'e­quipament d'oficines, els edificis, la neteja i l'energia.

 

Canadà

Existeix en aquest país un important marc legislatiu i estratègic a escala nacional per a la com­pra verda. Entre els seus objectius hi ha el d'arribar al 20 % de les compres d'energia federal a partir de fonts d'energia verda el 2005 i, sempre que resulti rendible i operativament factible, el funcionament del 75 % dels vehicles federals amb combustibles alternatius per a l'abril del 2004. La política ambiental del Canadà encamina el consumidor a tenir en compte els impactes del cicle de vida dels productes, a utilitzar productes amb etiqueta ecològica i a adoptar crite­ris de reciclatge, eficiència energètica i ecològics en el moment de comprar.

Dinamarca

País capdavanter en les compres verdes. Una llei de 1994 exigeix a totes les autoritats nacionals i locals l'ús de productes reciclats o reciclables, i a més, totes les autoritats han de seguir una política de compres verda. L'any 2000, deu dels 14 comtats seguien una política concreta. Com a mínim la meitat dels municipis podien demostrar que disposaven d'una política o l'estaven desenvolupant.

Alemanya

La legislació federal de residus exigeix a les institucions públiques que donin prioritat als productes verds en les seves compres. Les directrius estatals i municipals també estipulen la inclusió de criteris ambientals en les demandes de licitació, si bé en l'avaluació tenen prioritat els criteris econòmics.

Japó

Un altre capdavanter mundial en les compres verdes, que va començar amb l'activitat governamen­tal local a començament dels anys noranta. Una llei del 2001 exigeix a les organitzacions governa­mentals nacionals i locals que tirin endavant polítiques per comprar productes específicament verds. A principi del 2003, les autoritats de 47 prefectures i 12 importants municipis feien les seves compres verdes i prop de la meitat dels 700 municipis tenien establertes estratègies en aquest sen­tit. Els progressos més importants s'han enregistrat en el camp del paper; del material d'oficina, de l'equip de tecnologia de la informació, dels automòbils i dels electrodomèstics.

Regne Unit

La normativa permet als compradors utilitzar criteris ambientals en les adquisicions, sempre que amb això no s'impedeixi la justa competència. Les autoritats poden decidir quin pes concedeixen als criteris ambientals i d'altres en concedir contractes. EI març del 2003, s'exi­gia als departaments governamentals que obtinguessin com a mínim un 5 % de la seva ener­gia de fonts renovables, proporció que ha d'augmentar fins al 10 % el 2008.

 

EUA

Una àmplia gamma de lleis i directrius polítiques exigeixen als organismes federals adquirir productes verds, entre els quals hi ha els que tenen un contingut reciclat i són eficients en energia i també els vehicles amb combustible alternatiu. La coordinació i la posada en marxa de la normativa a tots els organismes ha estat deficient, però està millorant. Dels 5O estats, 47 s'enorgulleixen de les seves polítiques de «compra de reciclats», algunes de les quals es remunten a final dels anys vuitanta. Com a mínim una dotzena d'estats han ampliat aquestes estratègies per incloure-hi altres adquisicions verdes.

 

 

Notes

1.     Guia de l’oficina verda. Guies d’educació ambiental (nº5). Ajuntament de Barcelona. Centre de recursos Barcelona Sostenible (tel: 93 2374743, correu electrònic: recursos@mail.bcn.es). Actualment també el GOB ha editat una guia molt interessant al respecte: Guia de consum sostenible a les escoles.

2.     eCRAC: Ausiàs March 16 3º-2º 08010 Barcelona. Tel/Fax: 93 3187794. http://www.ecrac.8m.com

3.     Comprant pensant en les persones i el planeta. Pàg. 149. Lisa Mastny. L’estat del món 2004. Centre Unesco de Catalunya.

4.     Comprant pensant en les persones i el planeta. Pàg. 153. Lisa Mastny. L’estat del món 2004. Centre Unesco de Catalunya.

5.     Comprant pensant en les persones i el planeta. Pàg. 142. Lisa Mastny. L’estat del món 2004. Centre Unesco de Catalunya.

 

 

Antoni Vázquez

 

 

 

Tornar