  |
SALUTACIONS I FÓRMULES DE CORTESIA
|
AGURRAK ETA GIZALEGE-FORMULAK
|
|
1. Hola. Bon dia. Bon vespre. Bona nit. |
Kaixo. Egun on. Gabon. |
|
2. Adéu. A reveure. Que vagi bé. |
Agur. Gero arte. Ondo izan. |
|
3. Fins aviat. Fins més tard. Fins demà. |
Laster arte. Ikusi arte. Bihar arte. |
|
4. Gràcies. | Moltes gràcies. De res. |
Eskerrik asko. | Mila esker. Ez horregatik. |
|
5. Perdoni. Disculpi. Em sap greu. |
Barkatu. |
|
6. Molt de gust. Tant de gust. |
Pozten naiz. Urte askotarako. |
|
7. Amb molt de gust. |
Atsegin handiz. |
|
8. Que vagi de gust. Bon profit. |
On egin. On egin dagizula. |
|
9. Diverteix-te. Que t’ho passis bé. |
Ondo ibili. Ondo pasa. |
|
10. Benvingut. |
Ongi etorri. |
|
11. Un moment, per favor. Una altra vegada, per favor. Més a poc a poc, per favor. |
Egon apur batean, mesedez. Berriro, mesedez. Astiroago, mesedez. |
|
PREGUNTES USUALS
|
OHIKO GALDERAK
|
|
1. - Com va? | Com està? - Bé, gràcies. |
- Zelan zabiltza? | Zer moduz? - Ondo, eskerrik asko. |
|
2. Què li passa? No es troba bé? |
- Zer gertatzen zaizu? Ez zaude ondo? |
|
3. - Què nom? - Nom Isabel. - Com es diu? - Em dic Pere. |
- Zein da zure izena? - Isabel. - Zein da zure izena? - Pere da nire izena. |
|
4. - Qui és vostè? - Som la senyora Vidal. |
- Nor zara? - Vidal andrea naiz. |
|
5. - Què és això? - És un regal. |
- Zer da hau? - Oparia da. |
|
6. - D’on és vostè? - Som d’Alemanya. | Som de Suïssa. | Som d’Àustria. |
- Nongoa zara? - Alemaniakoa naiz. | Suitzakoa naiz. | Austriakoa naiz. |
|
7. - D’on és vostè? - Som d’Anglaterra. | Som d’Irlanda. | Som d’Austràlia. |
- Nongoa zara? - Ingalaterrakoa naiz. | Irlandakoa naiz. | Australiakoa naiz. |
|
8. - D’on és vostè? - Som de França. | Som de Bèlgica. | Som d'Algèria. |
- Nongoa zara? - Frantziakoa naiz. | Belgikakoa naiz. | Algeriakoa naiz. |
|
9. - D’on és vostè? - Som de les Canàries. | Som de l’Equador. | Som de Xile. |
- Nongoa zara? - Kanarietakoa naiz. | Ekuadorrekoa naiz. | Txilekoa naiz. |
|
10. - És mallorquí? - No, som alemany. | Som suís. | Som austríac. - És mallorquina? - No, som alemanya. | Som suïssa. | Som austríaca. |
- Mallorcarra zara (maskulinoa)? - Ez, alemaniarra naiz (maskulinoa). | Suitzarra naiz (maskulinoa). | Austriarra naiz (maskulinoa). - Mallorcarra zara (femeninoa)? - Ez, alemaniarra naiz (femeninoa). | Suitzarra naiz (femeninoa). | Austriarra naiz (femeninoa). |
|
11. - És menorquí? - No, som anglès. | Som irlandès. | Som australià. - És menorquina? - No, som anglesa. | Som irlandesa. | Som australiana. |
- Menorcarra zara (maskulinoa)? - Ez, ingelesa naiz (maskulinoa). | Irlandarra naiz (maskulinoa). | Australiarra naiz (maskulinoa). - Menorcarra zara (femeninoa)? - Ez, ingelesa naiz (femeninoa). | Irlandarra naiz (femeninoa). | Australiarra naiz (femeninoa). |
|
12. - És eivissenc? - No, som francès. | Som belga. | Som algerià. - És eivissenca? - No, som francesa. | Som belga. | Som algeriana. |
- Eivissarra zara (maskulinoa)? - Ez, frantziarra naiz (maskulinoa). | Belgikarra naiz (maskulinoa). | Algeriarra naiz (maskulinoa). - Eivissarra zara (femeninoa)? - Ez, frantziarra naiz (femeninoa). | Belgikarra naiz (femeninoa). | Algeriarra naiz (femeninoa). |
|
13. - És formenterer? - No, som canari. | Som equatorià. | Som xilè. - És formenterera? - No, som canària. | Som equatoriana. | Som xilena. |
- Formenterarra zara (maskulinoa)? - Ez, kanariarra naiz (maskulinoa). | Ekuadortarra naiz (maskulinoa). | Txiletarra naiz (maskulinoa). - Formenterarra zara (femeninoa)? - Ez, kanariarra naiz (femeninoa). | Ekuadortarra naiz (femeninoa). | Txiletarra naiz (femeninoa). |
|
14. - On viu? - Visc a la ciutat. | Visc en un poble. | Visc a fora vila. |
- Non bizi zara? - Hirian bizi naiz. | Herri batean bizi naiz. | Baserrian bizi naiz. |
|
15. - A quin carrer viu? - Visc al carrer Nou. | Visc a la plaça Major. |
- Zein kaletan bizi zara? - Kale Berrian bizi naiz. | Plaza Nagusian bizi naiz. |
|
16. - Parla català? - Sí, un poc. | No gaire. |
- Badakizu katalanez? - Bai, apur bat. | Ez asko. |
|
17. M’entén? Què vol dir això? |
Ulertzen didazu? Zer esan nahi du horrek? |
|
18. Com? Com diu? |
Bai? Zer diozu? |
|
19. Què diu? Què vol? |
Zer diozu? Zer nahi duzu? |
|
20. On va? D’on ve? |
Nora zoaz? Nondik zatoz? |
|
21. N’està segur? De veres? |
Seguru zaude? Benetan? |
|
22. Quan? Des de quan? Fins quan? |
Noiz? Noiztik? Noiz arte? |
|
23. Digui? Amb qui parl? De part de qui? |
Esan? Norekin ari naiz hizketan? Noren partez? |
|
24. Hi ha cap dubte? Entesos? |
Badago zalantzarik? Ados? |
|
25. -T’agrada? - Sí, molt. | No, gens. |
- Gustatzen zaizu? - Bai, asko. | Ez, ezer ere ez. |
|
26. Que puc fumar? Que hi puc aparcar, aquí? |
>Erre daiteke? Aparka daiteke? |
|
EXCLAMACIONS I EXPRESSIONS DIVERSES
|
ESAPIDEAK ETA BESTELAKO ESAERAK
|
|
1. D’acord. Estam d‘acord. |
Ados. Ados gaude. |
|
2. Bé. Molt bé. Que bé! |
Ondo. Oso ondo. Ze ondo! |
|
3. Tot va bé. |
Dena doa ondo. |
|
4. Malament. Que malament! |
Txarto. Ze txarto! |
|
5. Un poc millor. |
Apur bat hobeto. |
|
6. Quina llàstima! Quina ràbia! |
Bai penagarria! Hau amorrua! |
|
7. Quina sort! Quina mala sort! |
Hau zortea! Hau zoritxarra! |
|
8. Quin doi! Quina vergonya! |
Nolako lelokeria! Hau lotsa! |
|
9. És curiós. És estrany. És ridícul. |
Bitxia da. Arraroa da. Barregarria da (txarrean). |
|
10. Que guapa! / Que polida! Que simpàtic! |
Ze ederra / ze polita (femeninoa)! Ze atsegina (maskulinoa)! |
|
11. Que lleig! Que és d’horrorosa! |
Ze itsusia (maskulinoa)! Ze zatarra (femeninoa)! |
|
12. Que trist! Que divertida! |
Hori tristea! Hori alaia (femeninoa)! |
|
13. Meravellós! Fantàstic! |
Zoragarria! Itzela! |
|
14. Bona sort. Molta sort. |
Zorte on. Zorte handia. |
|
15. És igual. No hi fa res. |
Berdin dio. Ez da ezer. |
|
16. Ja està llest. |
Badago prest. |
|
17. Per sort. Per desgràcia. |
Zorionez. Zoritxarrez. |
|
18. Tant de bo! |
Hala izan bedi! |
|
QUALITATS, ESTATS, PREFERÈNCIES
|
EZAUGARRI, EGOERA, ZALETASUNAK
|
|
1. Som alt. Som més alt. Som el més alt. Som alta. Som més alta. Som la més alta. |
Altua naiz. Altuagoa naiz. Altuena naiz. (maskulinoa) Altua naiz. Altuagoa naiz. Altuena naiz. (femeninoa) |
|
2. Estic bé. / Em trob bé. Estic molt bé. / Em trob molt bé. No estic gaire bé. / No em trob gaire bé. |
Ondo nago. Oso ondo nago. Ez nago oso ondo. |
|
3. Tenc gana. Tenc set. Tenc molta gana. Tenc molta set. |
Gose naiz. Egarri naiz. Oso gose naiz. Oso egarri naiz. |
|
4. Tenc fred. Tenc calor. Tenc molt de fred. Tenc molta calor. |
Hotz naiz. Bero naiz. Oso hotz naiz. Oso bero naiz |
|
5. Tenc por. Tenc molta por. Això em fa por. Això em fa molta de por. |
Beldur naiz. Oso beldur naiz. Beldurtu egiten nau honek. Izugarri beldurtzen nau honek. |
|
6. És fàcil. Sembla fàcil. És difícil. Sembla difícil. |
Erraza da. Erraza ematen du. Zaila da. Zaila ematen du. |
|
7. Em fa mal el coll. Em fan mal les cames. |
Mina daukat lepoan. Mina daukat hanketan. |
|
8. Tenc mal de cap. Tenc febre. |
Buruko mina daukat. Sukarra daukat. |
|
9. Necessit ajuda. Necessit un metge. Necessit una ambulància. |
Laguntza behar dut. Medikua behar dut. Anbulantzia behar dut. |
|
10. Tenc ganes de passejar. M’agradaria passejar. |
Paseatzeko gogoa daukat. Paseatzea gustatuko litzaidake. |
|
11. M’estim més anar al cinema. |
Nahiago du zinemara joan. |
|
12. M’agrada llegir. M’agrada aquesta ciutat. |
Irakurtzea gustatzen zait. Hiri hau gustatzen zait. |
|
13. Em fa ganes. Em fa ilúlusió. Em fa gràcia. |
Gogoa daukat. Badaukat gogoa. Barregura ematen dit. |
|
14. Em costa molt. Em duu molta feina. |
Lanak ematen dizkit. Lan handiak ematen dizkit. |
|
COLORS
|
KOLOREAK
|
|
1. Blanc, beix, groc, carabassa, verd, blau, lila, vermell, grana, marró, gris, negre. |
Zuria, beixa, horia, laranja, berdea, urdina, lila, gorria, gorrimina, marroia, grisa, beltza. |
|
2. - De quin color és? - És de color blanc. / És blanc. | És de color blau. / És blau. |
- Ze koloretakoa da? - Zuria da. | Urdina da. |
|
3. M’agrada aquest color. No m’agrada gens aquest color. |
Kolore hau gustatzen zait. Ez zait kolore hau batere gustatzen. |
|
4. És massa clar. No és gaire fosc. |
Argiegia da. Ez da oso iluna. |
|
NUMERALS
|
ZENBAKIAK
|
|
1. U / un / una, dos / dues, tres, quatre, cinc, sis, set, vuit, nou, deu. |
Bat (apokopeduna) / bat (maskulinoa) / bat (femeninoa), bi (maskulinoa) / bi (femeninoa), hiru, lau, bost, sei, zazpi, zortzi, bederatzi, hamar. |
|
2. Onze, dotze, tretze, catorze, quinze, setze, desset/disset, devuit/divuit, denou/dinou, vint. |
Hamaika, hamabi, hamahiru, hamalau, hamabost, hamasei, hamazazpi, hamazortzi, hemeretzi, hogei. |
|
3. Trenta, quaranta, cinquanta, seixanta, setanta, vuitanta, noranta, cent, mil. |
Hogeita hamar, berrogei, berrogeita hamar, hirurogei, hirurogeita hamar, laurogei, laurogeita hamar, ehun, mila. |
|
4. Mig / mitja, un quart, dos quarts, una dotzena. |
Erdia (maskulino) / erdia (femenino), laurdena, bi laurden, dozena bat. |
|
EXPRESSIONS TEMPORALS
|
DENBORAZKO ESAPIDEAK
|
|
1. - Quina hora és, per favor? - Són les quatre i quart. |
- Ze ordu da, mesedez? - Laurak eta laurden dira. |
|
2. Avui. Demà. Ahir. Passat demà / Demà passat. Despús-ahir. |
Gaur. Bihar. Atzo. Etzi. Herenegun. |
|
3. - Quin dia és avui? - Avui és dimecres, 6 de setembre de 2000. |
- Ze egun da gaur? - Asteazkena da gaur, 2000ko irailaren 6a. |
|
4. Matí / Dematí. Migdia. Horabaixa / Tarda. Vespre. Nit. Matinada. |
Goiza. Eguerdia. Arratsaldea. Iluntzea. Gaua. Goizaldea. |
|
5. Les classes són al vespre. Ell arriba al matí. |
Iluntzean dira eskolak. Goizean helduko da. |
|
6. És de dia. És de nit. Es fa fosc. |
Eguna da. Gaua da. Iluntzen ari da. |
|
7. El dinar se serveix a les dues. El sopar és a les vuit i mitja. |
Ordu bietan izango da bazkaria. Zortzi eta erdietan izango da afaria. |
|
8. - Quin temps dura? - Cinc hores. |
- Zenbat denbora irauten du? - Bost ordu. |
|
9. - Quin temps falta? - Tres setmanes. |
- Zenbat denbora falta? - Hiru aste. |
|
10. - Quin temps estarà a tornar? - Devers una hora. |
- Zenbat denbora emango du itzuli aurretik? - Ordubete inguru. |
|
11. Fa tres setmanes. Des de fa set setmanes. |
Orain dela hiru aste. Duela hiru aste. |
|
12. Abans de dues hores. Després de quatre dies. |
Ordu bi baino lehen. Lau egun barru. |
|
13. A les nou i quart. Devers les set i vint. |
Bederatziak eta laurdenean. Zazpiak eta hogei inguruan. |
|
14. Tenc molt de temps. Tenc poc temps. No tenc temps. |
Denbora asko daukat. Denbora gutxi daukat. Ez daukat astirik. |
|
DIES, MESOS, ESTACIONS, PUNTS CARDINALS
|
EGUNAK, HILAK, URTAROAK, PUNTU KARDINALAK
|
|
1. Dilluns, dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge. |
Astelehena, asteartea, asteazkena, osteguna, ostirala, larunbata, igandea. |
|
2. Gener, febrer, març, abril, maig, juny, juliol, agost, setembre, octubre, novembre, desembre. |
Urtarrila, otsaila, martxoa, apirila, maiatza, ekaina, uztaila, abuztua, iraila, urria, azaroa, abendua. |
|
3. Primavera, estiu, tardor, hivern. |
Udaberria, uda, udazkena, negua. |
|
4. Nord, sud, est, oest. |
Iparra, hegoa, ekialdea, mendebaldea. |
|
5. Els dimarts hi ha mercat. Dimecres vaig a Barcelona. |
Merkatua dago astearteetan. Bartzelonara joango naiz asteazkenean. |
|
6. El curs comença pel febrer. Es casen pel març. |
Ikastaroa urtarrilean hasiko da. Martxoan ezkonduko dira. |
|
7. Som a la primavera. A l’estiu fa calor. |
Udaberrian gaude. Udan beroa egiten du. |
|
8. Pollença és al nord. Santanyí és al sud. |
Pollença iparrean dago. Santanyí hegoan dago. |
|
AVISOS I CARTELLS PUBLICITARIS
|
OHARRAK ETA PUBLIZITATE-KARTELAK
|
|
1. Alerta! Anau amb compte! |
Kontuz! Kontuz ibili! |
|
2. Atenció! Perill. |
Adi. Arriskua. |
|
3. Tancat. Tancat del 7 al 15 de juliol. |
Itxita. Itxita uztailaren 7tik 15era. |
|
4. Obert. Obert de les 10 del matí a les 7 de l’horabaixa. |
Zabalik. Zabalik goizeko 10etatik arratsaldeko 7etara. |
|
5. Tancau la porta, per favor. |
Itxi atea, mesedez. |
|
6. Deixau passar. |
Utzi pasatzen. |
|
7. No fumeu. |
Ez erre. |
|
8. Entrada. Sortida. |
Sarrera. Irteera. |
|
9. Lliure. Ocupat. Privat. |
Libre. Beteta. Pribatua. |
|
10. Pis en venda. Casa per llogar. |
Saltzeko etxebizitza. Alokatzeko etxebizitza. |
|
11. Rebaixes. Preus rebaixats. Ofertes. Descomptes. |
Merkealdia. Salneurri baxuagoak. Eskaintzak. Deskontuak. |
|
12. Aprofitau l’aigua. |
Aprobetxatu ura. |
|
13. Silenci, per favor. |
Isiltasuna, mesedez. |
|
OFERTA I DEMANDA
|
ESKAINTZA ETA ESKARIA
|
|
1. - Què volia? - Voldria telefonar. |
- Zer nahi duzu? - Telefonoa erabili nahi nuke. |
|
2. - Què vol prendre? - Vull prendre una cervesa. |
- Zer hartuko duzu? - Garagardoa hartuko dut. |
|
3. - Què val això? - Val tres mil pessetes. |
- Zenbat balio du honek? - Hiru mila pezeta balio du. |
|
4. - Què li dec? - Són sis-centes pessetes. |
- Zenbat eman behar dizut? - Seiehun pezeta. |
|
5. El compte, per favor. |
Kontua, mesedez. |
|
6. És car. És molt car. És massa car. |
Garestia da. Oso garestia da. Garestiegia da. |
|
7. És barat. És molt barat. És massa barat. |
Merkea da. Oso merkea da. Merkeegia da. |
|
8. Que teniu pa? Que teniu el diari d’avui? |
Badaukazu ogirik? Badaukazu gaurko egunkaria? |
|
9. Hi ha molta gent. Hi ha poca gent. |
Jende asko dago. Jende gutxi dago. |
|
10. No hi ha ningú. No hi ha res. |
Ez dago inor. Ez dago ezer. |
|
11. Hi ha moltes coses. Hi ha poques coses. |
Gauza asko dago. Gauza gutxi dago. |
|
FEINA, ESTUDIS, PROFESSIONS
|
LANA, IKASKETAK, LANBIDEAK
|
|
1. Avui és dia feiner. Avui és dia festiu. |
Laneguna da gaur. |
|
2. Faig vacances. Vaig a fer feina. |
Oporrak dauzkat. Lan egitera noa. |
|
3. Faig feina de perruquer. Faig feina de perruquera. Faig feina de cambrer. Faig feina de cambrera. |
Ile-apaintzailea naiz (maskulinoa). Ile-apaintzailea naiz (femeninoa). Zerbitzaria naiz (maskulinoa). Zerbitzaria naiz (femeninoa). |
|
4. No tenc feina. Estic a l’atur. |
Ez daukat lanik. Langabezian nago. |
|
5. Cerc feina. Necessit una feina. |
Lan bila nabil. Lana behar dut. |
|
6. Som comerciant. Som professor. Som professora. Som pagès. Som pagesa. |
Dendaria naiz. Irakaslea naiz (maskulinoa). Irakaslea naiz (femeninoa). Nekazaria naiz (maskulinoa). Nekazaria naiz (femeninoa). |
|
7. Estudii català. Estudii francès. Estudii espanyol. Estudii alemany. Estudii anglès. |
Katalana ikasten ari naiz. Frantsesa ikasten ari naiz. Gaztelania ikasten ari naiz. Alemana ikasten ari naiz. Ingelesa ikasten ari naiz. |
|
8. Estudii matemàtiques. Estudii psicologia. Estudii química. Estudii filologia. Estudii dret. |
Matematika ikasten ari naiz. Psikologia ikasten ari naiz. Kimika ikasten ari naiz. Filologia ikasten ari naiz. Zuzenbidea ikasten ari naiz. |
|
9. Saps nedar? Saps cuinar? Saps parlar català? |
Badakizu igeri egiten? Badakizu sukaldean? Badakizu katalanez hitz egiten? |
|
FAMÍLIA, ESTAT CIVIL I HABITATGE
|
FAMILIA, EGOERA ZIBILA ETA ETXEBIZITZA
|
|
1. Pare, mare, fill, filla, germà, germana. |
Aita, ama, semea, alaba, neba / anaia, arreba / ahizpa. |
|
2. Padrí /avi, padrina /àvia, nét, néta. |
Aitona, amona, iloba (maskulinoa), iloba (femeninoa). |
|
3. Espòs / home, esposa / dona, company, companya. |
Senarra / gizona, emaztea / andrea, laguna (maskulinoa), laguna (femeninoa). |
|
4. Cosí, cosina, oncle, tia, nebot, neboda. |
Lehengusua, lehengusina, osaba, izeko, loba (maskulinoa), loba (femeninoa). |
|
5. Cunyat, cunyada, gendre, nora. |
Koinatu, koinata, suhia, erraina. |
|
6. Som casat. Som fadrí. Som divorciat. Som vidu. Som casada. Som fadrina. Som divorciada. Som vídua. |
Ezkonduta nago. Ezkongabea naiz. Dibortziatuta nago. Alarguna naiz. (maskulinoa) Ezkonduta nago. Ezkongabea naiz. Dibortziatuta nago. Alarguna naiz. (femeninoa) |
|
7. Tenc tres fills. Tenc cinc néts. |
Hiru seme-alaba dauzkat. Bost iloba dauzkat. |
|
8. A ca nostra som quatre germans. |
Lau neba-arreba bizi gara etxean. |
|
9. Visc a cals padrins. Visc tot sol. Visc tota sola. |
Aitona-amonen etxean bizi naiz. Bakarrik bizi naiz (maskulinoa). Bakarrik bizi naiz (femeninoa). |
|
10. Visc en un pis. Visc en una casa amb jardí. |
Pisu batean bizi naiz. Lorategia duen etxe batean bizi naiz. |
