En aquesta fotografía de la costa de la zona de Peguera veim que les roques presenten l'estratificació cabussant cap al mar, la qual cosa afavoreix la formació de costes amb declivis suaus, per la tendència a patinar que tenen les ones sobre els estrats. En aquest cas, el cabussament dels estrats és el que condiciona el pendent o inclinació del litoral.

Aquesta zona de la costa de Peguera està formada per conglomerats amb estratificació vertical que incideix perpendicularment al mar, donant lloc a una zona de la costa retallada amb profundes cales i caps que acusen les diferències litològiques dels estrats, a causa de la major o menor resistència que oposen a l'erosió que produeixen les ones. Aquest fenomen es diu erosió diferencial.

Aquí podem veure un exemple de costa d'enfonsament jove de Peguera que es reconeix ja que l'erosió de l'onatge es concentra principalment sobre els promontoris sortints, donant lloc a nombrosos accidents: illots, penínsules, etc… i a la formació d'un penya-segat escarpat que retrocedeix deixant a la base una plataforma d'abrasió.
Els materials, productes de l'erosió, al ser transportats per les ones o per els corrents litorals, s'acumulen formant platges i als extrems donen promontoris formant puntes.

A cala Fornells podem observar aquesta costa amb el cabussament contrari a la costa, la qual cosa dóna lloc a penya-segats verticals. Els estrats més durs es continuen dins la mar a causa de la major resistència que ofereixen a l'erosió marina.