Aplicacions(3)

Detall dels blocs de marés erosionats que formen les murades de Palma
 

A la vora de Biniamar, podem veure aquest forn de calç.
Segons Mestre Josep Sureda Barceló, que va fer més de 200 forns de calç "Jo diria que consisteix en un clot fondo i rodó, on hi covem ses pedres, perquè, a força de foc, mos tornin calç. Es poden fer tan a la muntanya com en es pla." (Llabrés i Vallespir, 1984)

En aquesta fotografía podem veure una altra cantera de la zona del Cap Blanc. Es veuen les marques de les eines emprades. El sistema d’extracció era tradicional, manual, amb malls, escodes (instrument semblant a un martell gros), llaunes, perpals (barra de ferro per fer palanca), tallants (eina emprada per picar) i picassons.
Probablement, aquesta cantera sigui una de les anomenades “Ses pedreres de la Seu” que es trobaven des del Coll de’n Rabassa fins prop de Regana passant per So’n Verí de S’Arenal, i per So’n Sunyer del Pil.larí (Llabrés i Vallespir, 1984)
Aquestes pedreres de la Seu són dignes de menció: es troben a la pendent, gairebé inaccessible de l’espadat de Sa Fossa, on s’hi veuen encara ara les restes semiarqueològiques d’una mala fi de pedreres abandonades, des de mitjan coster a la mateixa aigua de la mar.
Les peces de marès, un cop eren baixades a la mar mitjançant unes civeres, que davall hi portaven una espècie de quilla i que d’aquesta manera llenegaven damunt uns vials de marès (els devalladors) enmig dels quals s’hi havia practicat una ampla acanaladura.
A baix eren carregades a unes barcasses, que les transportaven a Ciutat, on s'empraven per a bastir les grans edificacions, com són La Seu, les murades i els grans casals dels nostres magnats, aquests ja en el S. XVIII.