Aplicacions (4)

En aquesta fotografía podem veure una de tantes pedreres de marès (arenites) quaternàries que està situada a Cala Blava.
Aquestes pedreres costaneres estan abandonades des de fa molts anys; en aquest segle, ningú no recorda haver-les vistes en explotació. Segons Llabrés i Vallespir (1984) en el seu llibre “Els nostres arts i oficis d’antany” les qualifiquen de “semiarqueològiques”
Les acumulacions de marès  quaternari es produïen durant les regressions marines, quan la mar, a causa de les glaciacions, es buidava i baixava el nivell de les seves aigües. Això deixava eixuta una gran porció de material de gra fi - arena - mobilitzada pel vent. (Cuerda i Sacares, 1992).
Aquest tipus de pedrera s’explotava a cel obert, anomenades “de rost”.

Una utilitat de les roques que podem veure sovint pels paisatges de Mallorca són els marges o marjades com aquest que es veu a la fotografía, que a més ens mostra una escala. Destaca la perfecció de la construcció.
Les marjades ajuden a contenir el sòl tan necessari ja que és una font de riquesa i ha tardat molts mils d'anys en formar-se . La tècnica per a la construcció de marjades sempre ha estat a mateixa i en l'actualitat encara se'n construeixen. A Mallorca són molt abundants sobre tot a les zones de: Lluc, Banyalbufar, Seva, Caimari, etc…

Tal i com podem veure en aquesta fotografía feta a una cantera de Biniamar, les roques tenen industrialment una enorme varietat d’usos, tan directes com indirectes, sobre tot de cara a l’edificació.
D’aquesta cantera s’extreuen calcàries que es fan servir com a roca ornamental de façanes, donat que els estrats d’aquestes roques, tenen un gruix molt semblant i no necessita gaire elaboració.
Aquesta roca és l’anomenada “pedra viva”

A Biniamar podem observar aquesta construcció feta en calcàries però que a més com a motiu decoratiu presenta tota una sèrie d’Ammonits, fòssils del grup dels cefalòpodes, els quals aparegueren al Triàssic i desaparegueren bruscament a la fi del Cretaci. Són bons fòssils estratigràfics