Hist˛ria

Des del punt de mira sedimentari i tect˛nic podem dividir la hist˛ria geol˛gica de Mallorca en tres grans unitats tectosedimentÓries superposades i que corresponen a tres grans etapes sedimentÓries d'edat Paleozoica, Mesozoica i TerciÓria. (veure mapa)

La primera unitat la constitueixen els materials del Paleozoic, dipositats al peu d'un tal˙s continental. Aquests materials apareixen plegats i peniplanurats per l'orogŔnia hercÝnica. Sˇn els materials mÚs antics (uns 300 milions d'anys) que apareixen a Mallorca i pertanyen al perÝode CarbonÝfer (fÓcies Culm). Estan formats per pelites grises metamorfitzades (metapelites) alternant amb quararenites. Contenen crinoideus. Aquests materials estan poc representats per la qual cosa no es varen descobrir fins al 1985 en el Port d'es Canonge. El perÝode PermiÓ, darrer pis del Paleozoic que no va ser afectat per l'orogŔnia hercÝnica, estÓ representat per uns nivells vermellosos que es confonen amb els materials inicials del TriÓssic (Mesozoic).

La segona unitat correspon als materials d'edat mesozoica. Aquests materials pertanyen al TriÓssic; sˇn sediments de fÓcies germÓniques amb algunes influŔncies alpines. Presenten discordances internes i falles normals sinsedimentÓries. TambÚ presenten efusions volcÓniques, indicant tot aix˛ una fase distensiva.

El TriÓssic inferior, Buntsandstein, es troba representat per materials d'origen continental i es reconeixen fÓcilment per la seva coloraciˇ vermellosa. Sˇn conglomerats quarsÝfers seguit per quarsarenites (pedra d'esmolar), llims i argiles. Tenen fauna d'artr˛podes, himen˛pters i peixos. TambÚ s'hi han trobat restes i petjades de rŔptils (Chiroterium).

El TriÓssic mitjÓ, Muschelkalk, estÓ representat per calcÓries, dolomies, margues groguenques i vermelloses, carnioles, calcÓries amb fucoides i "franciscanes" (calcÓries de color fosc amb vetes de dolomita). El f˛ssil caracterÝstic del TriÓssic mitjÓ es un bivalve, la Daonella lommeli.

El TriÓssic superior, Keuper, estÓ representat per margues versicolores (vermelles, grogues, verdoses i obscures) amb intercalacions de guixos que poden tenir colades de roques volcÓniques (basalts) i cinerites (cendres volcÓniques). Constitueix el nivell plÓstic que va facilitar els relliscaments de les escates tect˛niques.

El Lias inferior es caracteritza per una important i tranquilĚla sedimentaciˇ de plataforma somera que dˇna lloc a un potent paquet de carnioles, calcÓries, dolomies bretxificades, "dolomies llitades" i calcÓries micrÝtiques. Aquests dip˛sits, per la seva potŔncia i resistŔncia es troben formant els pics mÚs importants i els penya-segats de les nostres muntanyes.

Damunt de la sŔrie calcÓria es troben margues amb braqui˛podes i ammonits indicant una sedimentaciˇ de plataforma mÚs oberta. Damunt apareixen quarsarenites amb estratificaciˇ creuada, de colors blancs i vermells, molt caracterÝstics. Segueixen uns sediments d'origen pelÓgic amb crostes d'˛xid de ferro.

El Lias superior estÓ representat per una sedimentaciˇ pelÓgica que origina calcÓries margoses amb Cancellophycus.

Durant el JurÓssic mitjÓ es dipositen unes margues margocalcÓries de color rosat amb abundants Ammonits (ammonÝtico rosso).

Durant el JurÓssic superior s'incrementa el carÓcter pelÓgic de la sedimentaciˇ  produint-se fen˛mens de resedimentaciˇ.

Durant el Cretaci inferior la sedimentaciˇ pelÓgica dˇna lloc a margues de color blanc (mai˛lica) amb radiolaris, nannoconus i tintÝnids.

En el Cretaci mitjÓ es sedimenten margues de color obscur amb ammonits piritosos, que indiquen un medi reductor. Apareixen margues i margocalcÓries amb fauna nerÝtica, indicant influŔncies terrÝgenes.

El Cretaci superior estÓ poc representat, a causa de l'emersiˇ i l'erosiˇ.

En el Lias mitjÓ s'acusa una inestabilitat del s˛col que s'incrementa fins al Cretaci, s'estableix un tal˙s  que evoluciona cap a una solc profund, i la inestabilitat d'aquest tal˙s determina la formaciˇ de "slumps", delapssiˇ de blocs, olist˛lits i olistostromes.

La sedimentaciˇ d'aquesta unitat correspon a una fase tect˛nica clarament distensiva, relacionada amb el moviment sinestral de la placa africana respecte a l'europea, conseqŘent a l'obertura de l'AtlÓntic.

La tercera unitat correspon al perÝode Cenozoic, que es troba discordant sobre el Mesozoic i presenta una estructura complexa, molt tectonitzada com a conseqŘŔncia d'un ampli diastrofisme.

Aquest perÝode comenša amb uns dip˛sits litorals de calcarenites de l'EocŔ mitjÓ, margues amb Nummulits i calcÓries amb fauna i flora d'aigua dolša i carbons (lignits explotats). L'EocŔ s'acaba amb una sŔrie de transgressions cap al nord-oest representat per unes calcarenites amb fauna litoral.

Durant l'OligocŔ s'instauren importants dominis lacustres amb epis˛diques transgressions marines, contemporÓnies a una tect˛nica de distensiˇ, que te com a resultat la formaciˇ de horts i grabens. Es produeixen diversos cicles sedimentaris amb nivells de carbons, calcÓries algals i evaporites. A la part superior apareixen materials detrÝtics que provenen de l'erosiˇ del MiocŔ, i representats per uns conglomerats, arenites i pelites de carÓcter fluviolacustre.

La fauna de mamÝfers posa de manifest una comunicaciˇ continental alternant amb el continent europeu i amb el continent africÓ.

A l'inici del MiocŔ es produeix un canvi paleogeogrÓfic radical que coincideix amb la rotaciˇ lev˛gira de C˛rsega i Cerdenya i l'obertura del golf de ValŔncia. Es registren els primers moviments de compressiˇ (encavalcaments), que seran els responsables de l'estructura actual de l'illa.

Durant el MiocŔ inferior (AquitaniÓ - BurdigaliÓ) es produeix una transgressiˇ que deixa zones emergides, diposita bretxes, conglomerats, calcarenites, calcÓries coralĚlines i margues, amb dip˛sits de poca potencia.

En el MiocŔ mitjÓ (BurdigaliÓ - LangiÓ inferior) la transgressiˇ es mÓxima i es produeix una subsidŔncia que origina importants corriments gravitacionals dels materials mesozoics (turbidites), acompanyades d'emissions volcÓniques.

Els dip˛sits miocŔnics es produ´ren a la vegada que es donaven els moviments tect˛nics de compressiˇ (sinorogŔnics) que donaren lloc a les serralades i a les elevacions centrals. Aquestes terres emergides foren l'Órea font dels sediments que varen anar reomplint depressions que quedaren entre les serralades.

Tots els sediments del Terciari presenten una deformaciˇ intensa i una gran complexitat estructural, produ´des per encavalcaments i jocs de fractures vertical, aixÝ com importants corriments gravitacionals.

Durant el SerravaliÓ es va produir una regressiˇ, dipositant-se llims vermells amb conglomerats (Manacor), pelites grises amb guixos (Pina), calcÓries lacustres oncolÝtiques i estromat˛lits (Son Verdera).

Durant el TortoniÓ es va produir una transgressiˇ que dipositÓ sediments litorals i de plataforma, calcisiltites amb Heterostegina i un important complex coralĚlÝ progradant. Aquesta unitat va tenir un desenvolupament espectacular al Sud de Mallorca ja que envoltava tot l'extrem meridional de la serralada meridional incloent l'arxipŔlag de Cabrera, que no estava individualitzat. Aquesta unitat coralĚlina estÓ coberta per margues de la Bonanova i les calcÓries de SantanyÝ.

En el MessiniÓ es produeix una regressiˇ durant la qual es desenvolupa una carstificaciˇ.

Durant el PliocŔ comenša una transgressiˇ amb una lÝnia de costa progradant que dˇna lloc a una sŔrie regressiva. Aquest perÝode s'inicia amb uns sediments de plataforma oberta representats per unes margues amb Amussium; damunt d'elles es troben unes calcarenites de Sant Jordi de tipus litoral i al final del PliocŔ es sedimenten unes calcarenites bioclÓstiques amb estratificaciˇ creuada que corresponen a dip˛sits dunars

El MiocŔ superior i PliocŔ, excepte en conques subsidents ben limitades, no han sofert deformaciˇ. Aquesta subsidŔncia polsant es mantÚ fins l'actualitat i s'efectua a favor de les fractures nordest - sudoest.

Durant el Quaternari Mallorca ja tenia una morfologia molt semblant a l'actual. En aquest perÝode es varen succeir una alternanša de perÝodes freds i cÓlids que donaren lloc a una sŔrie de canvis en el nivell de la mar que arribaren fins a una mÓxim de 100 metres per davall del nivell actual. Durant els perÝodes freds es desenvoluparen sistemes dunars. A la fauna marina s'hi troben espŔcies cÓlides (Strombus bubonius) i espŔcies fredes (Artica islandica).