Tectònica

L'illa de Mallorca està constituïda per una alternança de horsts i grabens, que es corresponen respectivament amb les serres i planes de la morfologia actual de l'illa.

Així, de SE a NO es diferencien clarament les serres de Llevant, les conques de Campos i Manacor, les serres centrals, les conques de Palma, Inca i sa Pobla i la serra de Tramuntana.

Aquesta estructuració global en horsts i grabens és produïda per la presencia de grans falles normals lístriques, amb desplaçaments fins i tot quilomètrics, de edat del Miocè superior i orientades preferentment de NE a SO. Els grabens constitueixen les conques que estan reblides per sediments del Miocè superior i Quaternari. Als horsts s'hi troben les serres, d'edat del Miocè inferior, que afectà la totalitat de l'illa de Mallorca; de fet, per davall de les cubetes s'hi troba la continuació dels plecs i encavalcaments que afloren a les serres.

El sentit de transport tectònic a la serra de Tramuntana, deduït a partir de la cartografia i del talls geològics, es cap el nord-oest, és a dir, els encavalcaments es desplacen del sud-est cap al nord-oest.

A la serra de Tramuntana es localitzen nombroses falles normals anteriors i posteriors als encavalcaments del Miocè inferior-mitjà.

Les serres de Mallorca estan formades per un sistema d'encavalcaments vergents a nord-oest que afecten als materials del Secundari i Miocè inferior. El nivell de desenganxament regional es el Keuper però també ho poden ser els nivells blans del Muschelkalk, del Buntsandstein i del Paleozoic. A la serra de Tramuntana s'hi troben tres encavalcaments. La presència de rampes laterals a la serra de Llevant complica molt l'estructura i la interpretació d'aquests relleus.

Aquests encavalcaments varen iniciar-se al final de l'Oligocè i va ser actiu fins al Miocè mitjà. Aquests moviments compressius varen reduir l'àrea sedimentària a la meitat.

En el Pla central podem distingir les conques terciàries postorogèniques i els relleus centrals que presenten els mateixos tipus d'estructures que hi ha a les dues serralades.

Les estructures més freqüents a la serra de Tramuntana són els plecs y els encavalcaments.
Veure talls geològics

Les làmines encavalcants més septentrionals presenten una sèrie estratigràfica composta per les margues i els guixos del Keuper, les dolomías del Retià, les calcàries del Lias i els conglomerats del Miocè inferior; en canvi, les làmines més meridionals inclouen a més del Keuper, Retià i Lias, les margocalcàries del Juràssic superior i Cretaci i els conglomerats oligocens.

A les serres de Llevant hi trobam plecs, falles normals i falles inverses. Aquestes serres són un tros d'un sistema de encavalcaments i plecs del Miocè inferior, recoberts progressivament per capes horitzontals del Miocè superior que només estan afectades per unes quantes falles normals.

Les serres de Llevant són el resultat d'una deformació contractiva important produïda durant l'Oligocè-Miocè mitjà i d'una deformació extensiva feble produïda durant o després del Miocè superior. Aquestes deformacions són de tipus fràgil, per tant, s'han produït a prop de la superfície terrestre.