Erosió (2)

En aquesta fotografia de Camp de Tir es veu l'erosió de la roca menys coherent (llims) a causa de les ones que produeixen aquest entrant

En aquesta fotografia també de Camp de Tir es poden veure dos processos:
a) la capa més dura que hi ha al damunt dels llims (calcarenita), després d'haver-se fet la menjada erosiva esdevé inestable i cau en forma de grans blocs.
b) veiem també que l'aigua del mar ha transportat gran quantitat de les mal anomenades "algues", i que no són tal cosa. Es tracta de fulles mortes d'una planta superior que creix sota l'aigua a profunditats de 2 a 25 metres. Se'n diu Posidonia oceanica i forma grans prats submarins. Amb els temporals d'hivern les fulles són arrencades i arrossegades cap a les platges. A més, els rizomes i la base de les fulles són com a folrats de fibres que son deixalles de fulles mortes i desfetes. Aquestes fibres també s'arriben a arrabassar, i amb l'acció de les ones arriben a formar pilotes compactes, que trobades damunt la platja són els coneguts "pets de monja". Les posidònies fan flors en el mes d'abril i fruit poc sovint; normalment es reprodueixen per via dels rizomes.

En aquesta fotografia de Cala Es Cans es veu que l'erosió diferencial ha fet que la capa superior més dura es trenqui en forma de blocs

Aquesta roca del Port d'es Canonge ens presenta un exemple d'erosió eòlica: l'erosió alveolar que produeix petites cavitats a la superfície de les roques per erosió mecànica de les roques blanes com aquesta arenita del Buntsandstein. L'efecte de la corrassió (efecte de desgast del vent carregat d'arena sobre les roques) es més intens en uns llocs que en uns altres, la qual cosa dóna lloc a un tipus especial d'erosió alveolar, molt característica de les roques exposades a l'impacte dels grans d'arena arrastrats pel vent.

A Cala en Basset podem veure aquest paisatge en el que podem distingir un aflorament de guixos que són els materials vinosos que presenten una estructura anomenada "rascler" en guixos. Es tracta d'un conjunt de formes superficials elaborades per l'efecte de la dissolució, i que forma una sèrie de solcs separats per crestes.
Encara que els guixos purs són blancs, aquests són vermells ja que qualsevol impuresa fa que variï el seu color. En aquest cas el color vermell es deu a minerals de ferro.

Just davant el Salt de la Belladona (Lluc) podem observar aquesta rosseguera o tartera que és una extensió de terreny, al flanc de la muntanya, coberta de pedres despreses dels cims.
Es veuen els materials més grossos a la base i els més petits al capdamunt i que lentament es desplacen per efecte de la gravetat.
Tots aquests materials presenten els còdols punxeguts ja que el tipus de transport i la poca llargària del trajecte no són suficients per arrodonir-los.