Erosió (3)

En aquesta fotografia de la Marina de Llucmajor (Bahia Azul) podem veure un penya-segat que mostra una endinsada a la roca, endinsada que correspon al nivell on arriba l'aigua i que s'ha format per l'acció erosiva de les ones i això es el procés responsable del retrocés del penya-segat.
Aquí podem veure un penya-segat i una plataforma d'abrasió parcialment emergida. La plataforma d'abrasió es produeix a causa de l'aigua del mar que pega amb força contra el penya-segat i entre per les fissures o porus, comprimint l'aire que hi havia en ells: quan l'aigua es retira aquest aire comprimit s'expandeix provocant l'esmicolament progressiu de la roca

En el Pas d'es Verro podem observar que cada material rocós, d'acord amb les seves característiques presenta un pendent d'equilibri, que és l'angle crític d'estabilitat o equilibri respecte a l'horitzontal d'una superfície inclinada constituïda per materials incoherents, el qual depèn de l'angle de fricció interna dels materials que constitueixen el talús. Per damunt d'aquest angle, els materials comencen a esllavissar-se.
En aquesta fotografia es veu una carretera, que per la seva construcció es va fer un pendent vertical en uns materials incoherents i per tant aquests materials a l'hora d'ara han començat a esllavissar-se.
Un altra fenomen a observar a la fotografia es veure que els materials si els mirem des de la vessant natural, ens amaguen a vegades la seva pròpia constitució

A n'aquesta fotografia feta a cala Beltran podem veure que es una cala del conjunt de cales del Migjorn mallorquí tan característiques que s'han desenvolupat sobre roques calcàries del final del Miocè.
Aquestes cales que genèticament corresponen a una invasió marina, connecten amb un aparell fluvial més o menys evolucionat però de conca molt minsa, afectat pel modelat càrstic i sovint per les línies de debilitat estructural.
A la vora de l'altiplà miocènic, la disposició dels barrancs evoca possibles cales emergides i uns cursos encaixats sotmesos al basculament.
La depressió del prat de San Jordi, abans albufera reblida, fou originalment un golf marí. (Vicenç M. Rosselló).

El nom de Els Bancals prové de la forma d'aquestes roques ja que presenten una forma escalonada.
Estudiant aquests escalons podem observar:
a) la part inferior, la més potent, és una formació miocènica que presenta una àmplia i prolongada plataforma d'abrasió marina a uns 15 m. d'altura sobre el nivell de la mar.
b) damunt d'aquesta plataforma es troben petits restes del Pleistocè i comencen amb un nivell marí amb Patella aff. Ambrogii Lacointre, espècie senyalada al Pliocè d'Àfrica i que no viu a la mediterrània.
c) aquests nivells marins estan recoberts per tres sistemes dunars (arenisques), amb intercalacions de capes de llims d'escassa potència, excepte una que té molts còdols angulosos que senyalen l'inici d'un clima de tendència humida amb intenses precipitacions. Aquestes formacions es consideren (Cuerda, 1966) relacionades amb una important regressió marina que correspon a l'avantpenúltima glaciació quaternària (Mindel), transgressió entre el Tirrenià I i II.
Aquestes capes de roques detrítiques procedeixen de l'interior i taponen la sortida d'un antic cauce torrencial. Això suposa períodes d'intenses pluges amb alternança d'altres períodes més curts de menys pluviositat durant els quals es formarien els horitzons arenosos sense còdols.
Aquest conjunt de formacions obeeix a un període climàtic cíclic.

Les variacions del nivell de la mar ens han deixat en el Carnatge unes formacions dunars a la part inferior i damunt un dipòsits de platja, la qual cosa també ens indica un període climàtica cíclic.
A la part inferior veim uns materials detrítics, arenisca dunar.
Damunt podem observar uns llims vermellosos grogosos remoguts per una transgressió marina.
Seguidament i a damunt hi ha restes d'una terrassa marina i al damunt sediments marins que són arenes de platja.
El fet de trobar a baix de tot, a ran de mar unes arenisques que formen dunes, formació que s'origina darrera les platges i per sobre les roques d'origen costaner, la platja, ens indica que hi ha hagut variacions en el nivell de la mar produint regressions i transgressions.

Segons Cuerda (1975) aquest jaciment pertany al Neotirrenià, curt episodi marí, que molts autors consideren separats de l'Eutirrenià per una oscil·lació climàtica freda corresponent a la primera fase del Würm, la qual dona lloc a una regressió marina d'amplitud desconeguda, seguida d'una transgressió de clima temperat neotirreniana
Al final d'aquesta transgressió marina neotirreniana va ser quan es dipositaren els sediments marins que hem descrit abans.
Durant el Quaternari es varen produir quatre glaciacions: Gunz, Mindel, Riss i Würm, separades dels corresponents períodes interglaciars (clima sec).
Les glaciacions produeixen regressions de la mar i les interglaciacions produeixen transgressions marines.