Meteorització (2)

Un dels primers éssers vius que colonitzen les roques calcàries dels nostres relleus són els líquens, que col·laboren amb els factors físics i químics des dels primeres moments, en la meteorització de la roca mare per a la formació del sòl.
Els líquens, com el que podem veure a la fotografia, formen una associació simbiòtica d'una alga i un fong; són organismes fotosintetitzadors, que una vegada assentats, serviran d'aliment a altres microorganismes (bacteris i fongs). D'aquesta manera són també els responsables del reciclatge constant dels elements nodridors del sòl que permeten que adquireixi estats de cada vegada més complexos i estables; per tant en el procés llarg de formació del sòl, els microorganismes tenen un paper fonamental.

L'aire, l'aigua, els agents atmosfèrics i els primers colonitzadors de les roques ataquen la roca i s'hi produeixen esquerdes, petites cavitats, etc…Se'n desprenen trossos, i aquests trossos al mateix temps experimenten el mateix atac i s'esfloren fins que formen les partícules integrants del sòl, que es van acumulant damunt la roca original convertida en substrat rocós. Després hi apareixen les molses

Després comencen a aparèixer les falgueres (Pteridium aquilinum), planta bastant comuna a la muntanya mallorquina, molt rara a Menorca i inexistent a Eivissa. No es una planta superior, es a dir no te flors ni llavors; es reprodueix per espores desenrotllades a l'envés de les fulles. (Bonner, 1976).

I després apareixen els "frerets" planta aràcia de l'espècie Arisarum vulgare, rizozàrpica, amb les fulles acorades - afletxades

Després sorgeixen les plantes superiors, com el càrritx, Ampelodesma mauritanica i una àmplia gamma d'animals, encara que molts d'ells són microorganismes.
El carritx és una gramínia, la més notable de la nostra garriga. A Mallorca dóna verdor estiu i hivern, cosa molt poc comuna en un clima com el mediterrani. Tradicionalment s'ha emprat per fer cobertissos de barraca de carboner; també les fulles tendres són un bon menjar pel bestiar.

Les restes que deixen els líquens, molses, falgueres, plantes i animals quan moren, es descomponen per l'acció dels microorganismes (bacteris i fongs principalment) i s'acumulen a la capa més superficial i d'aquesta manera va evolucionant el sòl.