|
|
Entre els fenòmens biològics responsables de la formació del sòl i degut als organismes vivents, cal destacar que les arrels dels vegetals que segreguen substàncies àcides, que s'adjunten
a l'aigua, potencien l'acció dissolvent d'aquesta i dels gasos atmosfèrics. Així, la vida vegetal, al mateix temps que obté les substàncies o nutrients que necessita el sòl, contribueix a la seva
formació, transformació i es estabilitzador.
|
|
|
A Cala Tuent podem observar aquest sòl ben format al damunt de les roques volcàniques (basalts) que abunden en aquella zona.
|
|
|
En aquesta fotografia feta a Peguera es pot veure com la roca que està a la vora del mar, ha estat perforada per Cliones creant una estructura neoicnològica (una traça) que es produeix
quan un organisme viu s'assenta damunt un substrat rocós dur, per tal d'alimentar-se, allotjar-se o fixar-se. El mecanisme emprat per a fer la penetració pot ser físic, químic o dels dos tipus.
|
|
|
A la fotografia que ha estat feta a Cala Fornells de Mallorca es veu el mateix mecanisme que a la fotografia anterior però amb l'ésser viu que l'ha colonitzat.
|
|
|
Segons Fairbrigde (1967) l'epidiagènesi es una fase de la diagènesi caracteritzada per ser emergent i perquè el sediment queda sota l'efecte de la meteorització i és especialment afectat
per les aigües meteòriques descendents; els canvis diagenètics són el resultat de l'oxidació, etc… i estan associats amb una mineralització autígena específica que reomple la fractura.
|
|
|
En aquesta pedrera de Biniamar es veu un altre exemple de meteorització física amb fracturació de la roca calcària, procés anterior a la colonització de la roca, i amb algunes fractures
reomplertes pel procés de epidiagènesi. D'aquesta manera el percentatge d'aigua infiltrada creix any rera any fins que arriba un moment en el que l'escorrentia superficial es nul·la.
|
|
|
A Bahia Azul podem veure com l'acció química de l'aigua salada sobre materials solubles accelera el procés de dissolució i dóna lloc a la formació de concavitats.
També hi podem veure una menjada erosiva antiga.
|