2.1. Concepte d’agricultura

El concepte d'agricultura ecològica actualment també el podem trobar com agricultura orgànica, biològica, biològico-dinàmica o biodinàmica.

L'agricultura ecològica no és una agricultura nova, ja que abans que els adobs inorgànics s'introduïssin a l'agricultura, tots els agricultors practicaven una agricultura respectuosa amb el medi ambient on el fems i els residus vegetals eren les úniques fonts de nutrients que disposaven per a les plantes.

Actualment coneixem amb el nom d'agricultura ecològica aquella agricultura que tendeix a aproximar l'agronomia amb l'ecologia i retorna de bell nou a sistemes que propicien el manteniment de la vida a la terra.

Aquesta agricultura es pot definir com aquella que realitza una sèrie de pràctiques agrícoles en les quals no s'utilitzen productes químics de síntesi, es practica una fertilització orgànica, rotacions i associacions de cultius. Tot això té com a finalitat mantenir la productivitat de la terra i els cultius, proporcionar aliment a les plantes i controlar de manera biològica els paràsits, les males herbes i les malalties.

L'agricultura ecològica és una manera d'obtenir recursos del sòl en quantitat suficient i de qualitat, sense hipotecar la productivitat de la terra i fer malbé el patrimoni medioambiental comú.

2.2. Història

L'agricultura ecològica ha estat l'agricultura que s'ha realitzat fins a la introducció de la química sintètica a la producció agrícola a finals dels segle XIX, encara que no es tingués consciència de que s'estava practicant aquest tipus de agricultura.

Les bases de l'agricultura ecològica es posen al voltant dels anys vint i es produeixen els primers moviments alternatius envers els anys seixanta. La primera associació d'agricultura biològica es crea a França l'any 1962.

El primer país de la Unió Europea que reconegué de manera oficial l'agricultura ecològica fou França a l'any 1980, seguit de Dinamarca a l'any 1987. A Espanya es creà el Consell Regulador de l'Agricultura ecològica i s'aprovà el reglament de la denominació genèrica d'Agricultura Ecològica l'any 1989.

2.3. Objectius

·         Producció suficient d'aliments de qualitat natural, entenent per qualitat natural els aliments amb un correcte equilibri dels elements minerals orgànics que els constitueixen, sense residus de substàncies químiques alienes als cicles naturals i que tenen una elevada vitalitat.

·         Màxima conservació de l'equilibri natural mitjançant la creació de sistemes agrícoles estables, no contaminants i que respecten la vida.

·         Conservació dels recursos naturals, com la vida silvestre, la terra cultivable i la seva fertilitat, l'aigua continental, els combustibles fòssils, els minerals utilitzats com adob, les espècies i la varietat autòctones de plantes cultivades i animals domèstics, etc.

·         No utilització de productes tòxics o contaminants, com plaguicides i adobs químics o de síntesis, additius alimentaris no naturals, etc.

·         Utilització òptima i equilibrada dels recursos locals a través del reciclatge de la matèria orgànica, de les energies renovables, l'autosuficiència, etc.

·         Ús de tècniques que: cooperen amb la naturalesa en lloc de tractar domar-la; siguin compatibles amb el desenvolupament de la creativitat de l'home; exigeixin poc capital perquè estiguin a l'abast de tots i siguin aplicables a petites escales.

·         Reducció del transport i dels períodes d'emmagatzemat mitjançat canals de comercialització que aproximi als productors i consumidors entre sí i promoguin el consum de productes locals, frescs i de temporada.

·         Satisfer tant les necessitats materials com les espirituals dels habitants de les zones rurals.

2.4. Problemes de l'agricultura industrial

·         Alt cost energètic. Es necessita doble d'energia per produir aliments que l'energia que ens proporcionen aquests. Aquest fet es especialment preocupant si tenim en compte que l'energia prové bàsicament de combustibles fòssils no renovables que poden esgotar-se en un breu termini.

·         Destrucció de la fertilitat i erosió del sòl. La utilització d'adobs químics comporta la pèrdua d'humus. El sòl perd la seva estructura, perd capacitat de retenció d'aigua, es redueix la vida microbiana, etc. El sòl s'erosiona i es lixiva. Cada any es desertitzen sis milions d'Ha. L'eutrofització suposa el creixement vegetal a les aigües com a conseqüència de l'acumulació de substàncies nutrients vegetals procedents de les aigües residuals dels cultius i dels abocaments domèstics. Els adobs nitrogenats, residus ramaders i pesticides, contaminen constantment gran quantitat de corrents d'aigua subterrànies i de superfície. L'aigua també resulta contaminant ja que una gran part dels plaguicides que s'apliquen als cultius van a parar a l'aigua.

·         Pèrdua de la qualitat natural dels aliments. Als aliments hi són presents de pesticides, nitrats i metalls pesants. L'excés de nitrats en els aliments provoca càncer i la mort. També és important la pèrdua de propietats dels aliments com l'olor i el sabor. Aquests aliments sense la qualitat natural poden suposar riscs per a la salut segons l'ús de productes químics que s'utilitzen de forma convencional. Taula de riscs per fitofàrmacs (Annex 4)

·         Problemàtica del monocultiu. Es cultiva un sol tipus de planta. Es fomenta l'ús de varietats i espècies d'alt rendiment i es redueixen o es suprimeixen les rotacions. Tot això suposa l'empobriment del patrimoni genètic, l'aparició de plagues i l'abús dels productes fitosanitaris. El monocultiu origina un excés de mecanització.

·         Aparició de noves plagues. La quantitat de plagues augmenta d'una manera espectacular, mentrestant els depredadors naturals (insectes i aus) desapareixen a un ritme alarmant.

·         Pèrdua de recursos naturals i degradació del medi ambient. S'eliminen ecosistemes, es destrossa el paisatge, es perd sòl útil, es perden varietats, es perd aigua útil. La diversitat ecològica de la flora i la fauna està en perill per la utilització de productes químics.

·         Dependència de factors externs. L'agricultor compra llavors híbrides seleccionades que s'han d'adobar químicament i han de ser tractades amb productes fitosanitaris per combatre els paràsits i les malalties que són el resultat del desequilibri del sòl i de les plantes. A l'hora de treballar la terra, l'agricultor depèn de la maquinària i a l'hora de vendre la collita es veu en la necessitat d'avançar-la o guardar els excedents en cambres frigorífiques, emprant conservant o esterilitzant els productes,

·         Sobreproducció i colapse de preus. L'actual política de preus fomenta el productivisme i la intensificació de la producció agrícola. Hi ha muntanyes d'excedents que es perden i costen molts de diners als consumidors.

2.5. Perquè produir i consumir productes ecològics

2.5.1. Recuperar la cultura agrària tradicional

Amb l'agricultura industrialitzada es perd la cultura agrícola, el profund coneixement dels processos naturals , les varietats i rases apropiades a les condicions de cada zona, els cicles de cultiu determinats per el clima i el sòl, l'aprofitament íntegre i sostenible dels recursos naturals.

L'agricultura ecològica recupera aquesta cultura, com a base per el desenvolupament del sistema agrari. Això no significa, com alguns pretenen fer veure, tornar a l'agricultura del passat, perquè aquesta agricultura és complementaria i compatible amb els coneixements moderns tècnics i científics, els quals permeten comprendre la raó de ser de les tècniques tradicionals, permetent la seva millora i la seva justa aplicació, y aporten nous processos i medis.

2.5.2. Conservar i millorar el medi ambient.

Els adobs químics utilitzats per l'agricultura convencional son la principal causa de contaminació de les aigües dolces en els països que tenen una agricultura molt industrialitzada. Els nitrats arriben a les aigües subterrànies, fent-les inservibles per el consum humà. Fosfats i nitrats contaminen les aigües superficials, originant la seva eutrofització o mort biològica. Més recentment, s'han trobat insecticides i altres verins químics a les aigües de consum humà.

Els adobs i insecticides s'acumulen en el sòl. Per una part enverinen als microorganismes que són la base de la fertilitat, per altre part, segueixen contaminant les aigües després de molts d'anys d'haver-los aplicats.

Els adobs i insecticides de síntesis química, les llaors híbrides produïdes a zones allunyades, la creixent mecanització i moltes altres tècniques de l'agricultura industrial impliquen elevats consums d'energia. Per això, l'agricultura ha passat de ser una transformació de l'energia gratuïta de Sol en aprofitable per a la nostra alimentació a ser deficitària.

2.5.3. L'agricultura ecològica com a inversió per el futur

L'ús abusiu dels recursos agrícoles i naturals, habitual als actuals sistemes d'agricultura industrialitzada, condueix al seu esgotament, arriscant les nostres vides i el futur dels nostres fills. SE degraden els sols cultivables, fent-los improductius, es contamina l'aigua amb nitrats i verins, es simplifica la diversitat genètica, es perd la qualitat dels aliments i es consumeixen grans quantitats de combustibles fòssils. L'agricultura ecològica es una inversió per al futur, perquè amb la utilització òptima dels recursos renovables es procura un desenvolupament sostenible.

2.5.4. Un medi rural viu

L'agricultura ecològica cerca la qualitat dels aliments en ves dels elevats rendiments de l'agricultura química, contribuent a un millor control dels excedents agraris.

Gràcies al manteniment d'un paisatge més ric i variat, a través de la conservació i creació de tancats vius i la realització de cultius diversificats, permet l'aprofitament d'altres valors del medi rural com el turisme. Per altre banda, sol utilitzar més mà d'obra, col·laborant així també a evitar l'abandonament de les zones rurals.