Ailant

Família: Simarubàcies

Nom científic: Ailanthus altissima (=A. glandulosa)

Nom popular: Ailant.

Origen: Xina. 

Generalitats: Arbre caducifoli de 10 a 20 m. d’alçada molt resistent, de creixement ràpid i de vida curta (màxim 50 anys). Tronc recte d’escorça llisa de color fosc plena de solcs ramificat en fortes branques que configuren una capçada elevada i irregular, guarnida  de fulles compostes imparipinnades, amb 13-25 folíols,excepcionalment grosses. Aquests folíols (7-10 cm), de color verd fosc, lluents a l’anvers i més pàl·lids al revers, tenen forma lanceolada amb la base asimètrica i eixamplada guarnida amb unes poques dents. Quan són joves apareixen folrats d’una lleugera pilositat. Petites flors (7-8 mm), verdoses, que sorgeixen agrupades en raïms al final de les branques. Les flors masculines, i també les fulles esclafades són pudentes. Els fruits són sàmares llargues i estretes de color vermellenc que formen grans ramells. Cada sàmara porta una llavor al centre.

Utilitats: Es planta com a espècie ornamental, com a arbre d’ombra. L’escorxa, les arrels i les fulles s’usen a la Xina com a remei medicinal contra les afeccions dels budells i de la bufeta. Produeix fusta de baixa qualitat, usada per a obtenir polpa de paper.

Ubicació: Encara que és relativament escàs a Ciutat, l’ailant és una espècie invasora que ocupa eficaçment marges de camins i espais buits. A més rebrota en abundància originant típics tanys coberts d’una fina pilositat. El trobarem al Passeig Mallorca.