Lledoner

Família: Ulmàcies

Nom científic: Celtis australis

Nom popular: Lledoner

Origen: Sud d’Europa.

Generalitats: El lledoner és un arbre caducifoli de tronc dret i robust, amb l’escorça llisa i grisenca, i de branques ascendents, primes i flexibles, que configuren una capçada arrodonida i irregular, amb fullatge dens. És semblant a l’om, però menys vistós. Les fulles (7-15 cm) són alternes i lanceolades, amb el marge molt dentat i acabades en punta. Aspres al tacte, de color verd fosc a l’anvers i més clares al revers, es caracteritzen sobretot per la seva base, asimètrica a banda i banda del curt pecíol. Flors hermafrodites, solitàries, verdoses, petites i poc aparents. Pengen d’un llarg peduncle, al final del qual generen un petit fruit esfèric (1 cm de diàmetre), el lledó, verd al principi, després groc i negre quan és madur. És comestible, amb gust dolç i farinós, però té molt poca polpa i un gran pinyol.

Utilitats: Es troba molt plantat a les places i carrers dels pobles. També s’ha cultivat sovint a les clastres de les pagesies. La fusta del lledoner, lleugera i tenaç, forta i molt elàstica, és adient per a diferents usos (mànecs d’eines, peces de carruatges, rems, objectes de talla, ...). És especialment clàssica la indústria valenciana de forques construïdes amb les seves branques ramificades. El lledoner és també un bon combustible, proporciona un excel·lent carbó. Amés el seu ramatge s’empra per alimentar el bestiar durant l’hivern.

Ubicació: És molt abundant. El trobarem al Carrer Blanquerna, Plaça París, Capità Salom, S’Hort del Rei, Passeig Mallorca, ...