Garrofer

Família: Cesalpinàcies

Nom científic: Ceratonia siliqua

Nom popular: Garrofer, garrover

Origen:  Aràbia i Síria.

Generalitats: El garrover és un arbre perennifoli petit de 5 a 10 m. d’alçària de densa capçada ampla i arrodonida, amb branques desplegades, que sovint cauen fins a terra. Té la soca sovint molt retorçuda i gruixuda com la de les oliveres. És fosca i aspra, d’un marró vermellós. Les fulles són grans (10-20 cm), de color verd fosc i brillant per l’anvers i més pàl·lid pel revers, compostes de 4-10 parells de folíols, coriacis i gruixats, el·líptics o quasi circulars, arrodonits o lleugerament escotats a l’àpex i amb el marge foliar un poc ondulat. Les flors són petites i careixen de pètals, poc vistoses, de color verd grogós. Es presenten en inflorescències que poden arribar als 10 cm. de longitud. Les flors masculines només amb els cinc estams i les femenines (amb el pistil tot sol) es poden trobar en el mateix arbre o bé en arbres separats. El fruit, la garrova, que conté un 50 % de sucre, és un llegum penjant, llarg i comprimit (10-20 cm de llarg i 2 cm d’ample), coriaci i de color marró  negrós. Conté vàries llavors aplanades, molt dues i lluents. Aquesta espècie ha estat introduïda per l’home però creix espontàniament en els llocs més secs i càlids de la nostra illa.

Utilitats: La seva fusta és molt pesada. S’empra en ebanisteria. És un bon combustible i dóna un excel·lent carbó. L’escorça i les fulles són usades en l’adob de pells. L’arbre és utilitzat en jardineria. Els fruits són rics en proteïnes i sucres i s’han usat tradicionalment com a aliment humà i del bestiar. S’han emprat com aliment humà i del bestiar, directament o en forma de pinso. Les garroves són una part important de la dieta dels cavalls. Les varietats de garrofes més dolces tenen un gust similar al de la xocolata i es fan servir com a aromatitzants de gelats i en fabricació de xarops i begudes. La farina de polpa és un substitut del cacau emprada per a fer rebosteria industrial. El garroví (la llavor), es bull per a obtenir una goma trencadissa, usada per a fer paper i com a estabilitzant d’aliments. Amés, es diu que el garroví ha donat lloc a la unitat de pes dels joiers, el quirat. Aquesta paraula, ve de l’àrab quirât que prové dels grec keration, nom de la garrova mateixa (i origen del nom científic de l’arbre).

Ubicació:  Poc abundant a Palma, encara que és una espècie molt cultivada a Mallorca. El podrem trobar al Jardí Botànic, Parc de Can Simonet.