Arbre de l’amor

Família: Cesalpinàcies

Nom científic: Cercis siliquastrum

Nom popular: Arbre de l’amor, arbre de Judes, garrofer bord

Origen:  Països de la Mediterrània Oriental, Pèrsia i Crimea. Fou introduït a Europa Occidental al segle XVI.

Generalitats: Arbre petit (5-9 m d’alçària) de creixement lent, caducifoli. Tronc sovint tortuós i irregular, d’escorça grisa finament reticulada amb esquerdes fosques, que als exemplars més vells esdevé negrosa i clivellada. Les fulles (7-12 cm de diàmetre) són quasi circulars o de forma orbicular. Marge foliar  enter i pecíol vermellenc llarg. Les flors (1,5-2 cm), rosades, semblants a les dels pèsols, apareixen prematurament abans que surtin les fulles del mateix tronc i les branques llenyoses formant petits grups que arriben a cobrir tot l’arbre. Els fruits són llegums aplanades (6-10 cm) de color porpra que després es tornen marronenques i romanen a l’arbre tot un any. Els exemplars vells tendeixen a inclinar-se i a emetre rebrots a la base.

Utilitats: La seva fusta es vincla fàcilment i no suporta bé la intempèrie. Es planta com a arbre ornamental en tota mena de jardins, carrers i places on tolera bé la contaminació atmosfèrica. Aguanta la sequera i el fred relatiu. Les flors, de gust picant i agradós, es poden consumir en amanida.

Ubicació: No és gaire abundant. Plaça d’Espanya, Parc de Ses Fonts, Parc de la Mar, Hort del Rei, Parc de Sa Feixina.