Xiprer

Família: Cupressàcies

Nom científic: Cupressus sempervirens

Nom popular: Xiprer

Origen: Zona mediterrània.

Generalitats: Arbre d’evocació espiritual, plantat en cementiris i ermites, el xiprer mostra la seva silueta més típica quan és llarg i prim, amb les branques erectes aplicades al tronc i una capçada estreta i punxeguda. Resistent a la sequera, s’adapta a tot tipus de terrenys, des del nivell del mar fins als 800 m. El tronc, sempre ben dret, pot fer fins als 25-30 metres d’alçada. L’escorça és fosca, prima i superficialment arrugada. Les fulles, de color verd negrós, són petites esquames triangulars (1-5 mm) disposades en 4 files, oposades de 2 en 2, imbricades i recobrint completament les branquetes. Flors monoiques que floreixen en primavera. Les llavors són protegides per un revestiment d’esquames dures cada una de les quals sembla un clau de cap poligonal. El conjunt forma una pinya esfèrica de 3-4 cm. de diàmetre.

Utilitats: Es planta en jardins i cementiris i també com a arbre viari, en camins i avingudes. La seva fusta és excel·lent. Groguenca, nuosa, lleugera, forta, amb una fragància que recorda el cedre, ha estat molt utilitzada en la construcció naval (l’Arca de Noé, el Temple de Salomó i la flota d’Alexandre el Gran en són exemples). També s’utilitza en la fabricació de guitarres flamenques. Les pinyes contenen tanins recomanats en les farmacopees com a vasoconstrictors. De les fulles es destil·la un oli indicat en les afeccions respiratòries.

Ubicació: Parc de Ses Fonts, Hort del Rei, Plaça de la Reina, Jardí Botànic, Sa Feixina, Plaça de la Reina.