Eucaliptus

Família: Mirtàcies.

Nom científic: Eucalyptus globulus

Nom popular: Eucaliptus

Origen:  Austràlia (Tasmània). Introduït a Europa el 1800.

Generalitats: Arbre majestuós, perennifoli, que pot arribar als 40 m. d’alçària al nostre país. Tronc recte i cilíndric, amb la part exterior de l’escorça marró verdosa que es desprèn fàcilment en forma de làmines deixant taques blanquinoses o grises a l’arbre. Les fulles són de dos tipus, totes elles gruixudes i coriàcies, amb glàndules aromàtiques. La majoria, una volta desenvolupades, són alternes, pèndules, lanceolades, falcades i acabades en punta, de 15 a 30 cm de llarg, lluentes. Les més joves són oposades, de forma oval i de color blau verdós apagat. Les flors, de devers 4 cm de llarg, es presenten aïllades a la base de les fulles. Són de color groguenc, fan una olor pareguda a la mel. El fruit, també aromàtic, és una càpsula fosca globosa.

Utilitats: D’aquest arbre obtenim paper i fusta per a la construcció. També s’usa per estabilitzar sòls, com a talla-vents i per eixugar terrenys molt humits. De les fulles d’aquest arbre se’n destil·la un oli aromàtic usat en dentífrics, com a medicinal i per a la síntesi del mentol. També és usat com a arbre ornamental. Les abelles el visiten per la seva flaire agradable. Amés també combat els mosquits que actuen com a vectors de la malària.

Ubicació: És molt poc abundant. Carretera de Valldemossa (a l’entrada de la base militar de Son Busquets), Andrea Dòria, Parc de la Mar, Jardins dela Quarentena.