Llorer

Família: Lauràcies

Nom científic: Laurus nobilis

Nom popular: Llorer

Origen: Té el seu centre al Caucas i s’estén per tota la costa mediterrània.

Generalitats: El llorer és un arbre emblemàtic, envoltat de simbolisme i tradicions. El tronc, que no sol atènyer més de 10 m d’alçada, és recte, d’escorça llisa i negrosa, amb esquerdes més clares en els exemplars vells. Les branques, primes i ascendents, estructuren una densa capçada cònica. Les fulles, glabres i coriàcies, són molt aromàtiques quan s’esclafen. Es disposen a la tija de forma alterna, i tenen un color verd molt fosc a l’anvers i més grogós al revers, amb pecíols i nervis vermell fosc. El marge foliar és enter i amb els marges ondulats. Les flors són petites i poc vistoses, de color blanquinós. El fruit és una baia oval (10-15 mm), negra i brillant quan madura.

Utilitats: El llorer tolera bé la poda, raó per la qual s’empra en jardineria tant per a fer bardisses com per a cossiols ornamentals. Les seves fulles aromàtiques són utilitzades com a condiment a causa de les essències que contenen. En l’antiguitat, consagrat al déu Apol·lo, simbolitzava la glòria. Puix que ell era déu dels poetes, el llorer s’emprava per confeccionar les corones literàries. Tant era la veneració en què el tenien, que Empèdocles d’Agrigent el va anomenar “l’arbre suprem”.

Ubicació: Al Carrer Colom trobarem llorer a tots dos costats, Parc de Can Simonet.