Mèlia

Família: Meliàcies

Nom científic: Melia azedarach

Nom popular: Mèlia, cinamon

Origen: Sud i est d’Àsia.

Generalitats: Arbre de fulla caduca de 6 a 10 m d’alçada. Tronc curt, recte, cilíndric amb l’escorça fosca i esqueixada amb el pas del temps. La seva capçada fa que l’arbre mostra una silueta de para-sol. Fulles alternes, compostes, de forma triangular, proveïdes de folíols oval-lanceolats, amb el marge sencer o serat amb la base aguda o arrodonida i l’àpex acuminat. De 4-10 cm de llarg i 1-3 cm d’ample, són glabres, de color verd fosc per l’anvers i més pàl·lid pel revers.  Els pecíols són curts, de 3 a 7 mm de llarg. Quan floreix a la primavera desprèn una flaire deliciosa. Les flors, que es presenten en panícules axil·lars més curtes que les fulles, són petites i de color lila blavós, amb cinc pètals. El fruit és una drupa globosa de color groguenc, esfèric, una mica carnós, de devers 1 cm de diàmetre. Es presenten en raïms i romanen a l’arbre durant tot l’hivern.

Utilitats: La seva fusta pot emprar-se per a la construcció. Els fruits són purgants encara que verinosos. De les llavors se’n extreu un oli per a l’enllumenat. Arbre usat en jardineria com a espècie d’ombra, per la bellesa de les seves flors i l'exquisidesa del seu perfum.

Ubicació: Relativament abundant. Parc de Ses Fonts, Plaça de l’Olivar, Carrer Bisbe Rafel Josep Verger, Capità Salom.