Morera blanca

Família: Moràcies

Nom científic: Morus alba

Nom popular: Morera blanca

Origen: Xina. Es va introduir el seu cultiu a Europa cap al segle VI, quan els monjos varen dur el cuc de seda a Constantinoble.

Generalitats: L’ “arbre dels cucs de seda” no és gaire alt. El tronc, d’escorça esquamosa i rugosa, color marró rosat, es ramifica de forma irregular en branques primes i llises, cobertes de grans fulles (6-18 cm) de color verd clar en forma de cor arrodonit una mica asimètric, dentades o lobades. Les seves branques principals són llargues. Tant les flors masculines com les femenines apareixen reunides en denses espigues curtíssimes; les flors d’ambdós sexes poden trobar-se sobre un mateix arbre o en arbres separats. El periant de les flors femenines esdevé carnós en madurar, i produeix un conglomerat de petits fruits, globós (1-2 cm); la mora, de color blanc o rosat.

Utilitats: Les seves fulles són el menjar del cuc de seda. També es cultiva com a arbre d’ombra als carrers, les places i els parcs. La fusta de la morera és dura i resistent i s’usa en ebenisteria i torneria.

Ubicació: Molt poc abundant a Ciutat. El podem trobar al Parc de Sa Feixina, a l’aparcament del centre comercial Macro, a la Plaça de Santa Eulàlia i al Parc de la Fertilitzadora.