Olivera

Família: Oleàcies

Nom científic: Olea europaea

Nom popular: Olivera

Origen: Espècie mediterrània d’afinitat tropical.

Generalitats: Arbre perennifoli de 7-12 m d’altura. Tronc molt característic amb l’escorça grisenca delicadament esquerdada. Aquest tronc, amb el temps, es va fent gruixut, nuós, amb forats i molt retorçat. La capçada és ampla, sovint irregular, i farcida de fulles de color verd grisós per l’anvers i blanquinoses pel revers, oposades. De forma lanceolada i de fins a 8 cm de llargada. Amés són persistents, glabres, coriàcies i amb els marges lleugerament enrotllat cap a sota. Les flors són blanquinoses, suaument fragants, molt petites (5 mm), presentades en ramells a les axil·les de les fulles. Els fruits, les olives, són drupes ovades de 10-30 cm de llarg amb la polpa amarga, primer són de color verd esdevenint negres en madurar. Contenen un pinyol llenyós amb una sola llavor.

Utilitats: La principal producció de l’olivera és l’oli que s’obté premsant el fruit madur. L’oli s’usa per a cuinar, conservar els aliments, en medicina i per a fabricar sabó. La seva fusta, molt dura i homogènia, s’usa en ebenisteria i fusteria. Igualment és un bon combustible i s’emprava per a produir carbó vegetal. L’olivera, arbre preponderant a l’àrea mediterrània, és un arbre mític. Els jueus de l’Antic Testament hi veien un símbol de peu i reconciliació. Els grecs coronaven els guanyadors dels Jocs Olímpics amb branques d’olivera. Actualment, el dia de Rams es beneeixen branques d’olivera.

Ubicació: Plaça de l’Olivar, Plaça de Cort, S’Hort del Rei, Jardins de Sa Quarentena, Plaça Abu Yahya.

Espècies relacionades: L’ullastre (Olea europaea var. sylvestris), és la varietat silvestre de l’olivera (Olea europaea var. europaea), té les fulles més petites i ovalades, creix generalment en forma d’arbust, amb les branques més baixes espinoses. Els fruits (els olivons), són més petits que les olives, tenen poca polpa i no són comestibles. Per últim, el trons no té característiques rellevants.