Parquinsònia

Família: Lleguminoses

Nom científic: Parkinsonia aculeata

Nom popular: Parquinsònia

Origen: Des de Mèxic fins el nord d’Amèrica del Sud.

Generalitats: Arbret de 3-8 m d’altura amb el tronc i les branques llises i de color verd amb la capçada en forma de paraigües i el fullatge pèndul. El brancatge és irregular i tortuós amb espines en les nusos d’uns 2 cm de llarg disposades de 3 en 3, les branques exteriors penjants. Fulles caduques bipinnades amb 3 ó 4 pinnes de 20-30 cm de llarg i amb nombrosos folíols de color verd grisenc de forma linear. Inflorescències terminals o axil·lars, pendulars, de 10-15 cm de llarg formades per flors grogues amb taques vermelles en el pètal superior (l'estendart), suaument oloroses. Fruit en llegum de 5-15 cm de llarg constrenyida entre les 6-8 llavors, dehiscent,

Utilitats: Paisatgístiques. Es cultiva aïllat per poder apreciar així tota la bellesa de les seves flors.

Ubicació: Parc de Ses Fonts, Parc de Sa Feixina.