Pi canari

Família: Pinàcies

Nom científic: Pinus canariensis

Nom popular: Pi canari, pi escalat

Origen: Pi endèmic de les illes Canàries.

Generalitats: Arbre que pot assolir els 40 m d’altura encara que generalment arriba només als 15 m. El seu tronc és recte amb l’escorça llisa quan és jove, de color rogenc fosc i gruixuda amb el pas del temps. És típica d’aquesta espècie la formació d’uns bonys blanquinosos al llarg del tronc. Ramificació molt abundant i capçada cònica regular. Acícules agrupades de tres en tres, enlloc d’estar per parelles com als pins mediterranis, d’uns 25 cm de llarg i 1,5 mm de gruixa, flexibles i penjants, de color verd pàl·lid. Les pinyes són ovals o còniques, amb el peduncle curt, de color terrós o vermelles, d’uns 15 cm de llarg i 5 cm de diàmetre. Els fruits són els pinyons, negres per un costat i grisencs per l’altra.

Utilitats: Espècie ornamental d’aspecte exòtic i particular. La seva fusta és molt apreciada.

Ubicació: Molt poc abundant. Alguns exemplars al Parc de Bellver.