Pi blanc

Família: Pinàcies

Nom científic: Pinus halepensis

Nom popular: Pi blanc, pi, pi bord

Origen: Regió mediterrània. El seu nom científic recorda la seva presència en la ciutat d’Aleppo (Síria).

Generalitats: És l’arbre més abundant a Mallorca. Arbre perennifoli de creixement ràpid que pot arribar als 20 metres d’alçària. Viu i es desenvolupa bé des de  vorera de la mar fins a devers mil metres d’altitud. És molt sensible al fred i pateix molt els efectes de la processionària, l’eruga de la papallona Thaumetopoea pityocampa. Tronc recte amb escorça llisa , més tard més marró i vermellosa. Les fulles tenen forma acicular i es disposen agrupades en parelles, són de color verd pàl·lid, relativament curtes (6-10 cm), molt primes (1 mm de diàmetre) i blanes. Flors masculines i femenines separades, presents en un mateix individu. Les pinyes presenten forma cònica, són estretes (7-8 cm de llarg, 3-4 cm d’ample) amb les esquames molt planes.

Utilitats: Per la seva grandària i el seu ràpid creixement, el pi és una peça fonamental en la regeneració del nostre ecosistema. Essent la fusta més abundant, se n’ha fet des d’escuradents fins a bigues de tafona. També se n’han fet barques i construccions. La seva escorça, rica en tanins, s’ha emprat per a adobar pells i per a tenyir xarxes de pesca. La seva resina s’ha usat per fer pega, aiguarràs, quitrà, per a extreure oli de trementina i per a conservar i aromatitzar el vi.

Ubicació: Molt abundant. El trobarem a la Plaça de la Porta de Santa Catalina, Carrer Adrià Ferran, Passeig Marítim, Parc de Sa Feixina, Camilo José Cela, Bosc de Bellver.