Mata

Família: Anacardiàcies

Nom científic: Pistacia lentiscus

Nom popular: Mata, llentiscle, matissa

Origen: Arbust típicament mediterrani, creix bé per tots els països de la regió.

Generalitats: Arbust perennifoli, no sol fer més de dos metres d’alçària. Excepcionalment podem trobar individus de fins a 4 m d’altura. De creixement lent, la mata si es talla o es crema pot rebrotar d’arrel. Sempre profusament ramificat, amb nombroses branques farcides de fulles compostes paripinnades dividides en 4-12 folíols oblongs, sèssils, d’uns 3 cm de llarg i 1 cm d’ample de suau i agradable olor a resina. Limbe coriaci, de color verd clar a l’anvers i molt lluent.  L’escorça és primer vermollenca però amb el temps esdevé grisa. Les flors, groguenques i sense pètals formen inflorescències agrupades a l’axil·la de les fulles. Els fruits, llentiscles o llentrisques, són petites drupes globoses (de 4 mm de diàmetre), primer vermellosos i finalment negres.

Utilitats: Els pagesos antigament treien dels fruits un oli que usaven per a la llum, com fan els àrabs. La planta sencera desprèn olor a resina, sobretot a l’estiu. A les illes gregues l’arbust es cultiva per la resina, que treuen per incisions en el tronc, i que dóna el màstic del comerç (usat en la fabricació de vernís, xiclets, perfums,  licors, confitures i encens). El centre de producció ha estat històricament l’illa de Quios. És útil en floristeria per a composicions florals. En jardineria es pot retallar per a fer bardisses. La seva llenya és de qualitat excel·lent i fou emprada com a combustible. Les fulles contenen tanins i han estat usades com a medicinal per a enfortir les genives. De la llentriscla se’n feia oli per fer llum.

Ubicació: Bosc de Bellver, Bosc de la Platja de Palma, Parc de la Torre d’en Pau, Parc de Can Simonet, Parc de la Mar.

Espècies relacionades: Altres espècies d’aquesta família (anacardiàcies) rica en resines exòtiques són els arbres de laca de l’Extrem Orient i els arbusts que donen la mirra mítica i l’encens.

L’arbret que ha donat nom al gènere, el pistatxo (Pistacia vera), i que produeix els fruits emprats en confiteria i gelateria, és nadiu d’Àsia. Es cultivava a Menorca i a Eivissa, on encara queda algun peu.