Plàtan

Família: Platanàcies

Nom científic: Platanus hispanica (=P. Hybrida, =P.acerifolia)

Nom popular: Plàtan, platero

Origen: Sud d’Europa. Àsia occidental. Els romans el difongueren per Europa, aproximadament en el començament de l’Era Cristiana.

Generalitats: El plàtan més comú als carrers de Ciutat és una espècie híbrida, obtinguda per creuament entre P.orientalis, i P.occidentalis. Majestuós arbre d’ombra, de tronc llarg i grans branques esteses (fins a 40 m d’alçada), es reconeix fàcilment pel singular mosaic de clapes irregulars grogues, verdes i grises que en guarneixen la primera escorça, i per les seves fulles amples (12-25 cm), palmades i partides en cinc lòbuls triangulars i punxeguts; de color verd brillant a l’anvers i més pàl·lides al revers, tenen un pecíol vermell que s’eixampla a la base i abraça la branqueta on s’insereix. També és peculiar la forma de les inflorescències esfèriques, penjades de llargs peduncles, les quals, esdevenen curioses bolles (3 cm de diàmetre) farcides de petits fruits secs embolcallats per un plomissall grogós que facilita la dispersió anèmona. Aquestes bolletes es mantenen  a l’arbre durant tot l’hivern i es dispersa a la primavera següent.

Utilitats: A Palma és probablement l’arbre més abundant, profusament plantat al llarg de camins, places i carrers pel seu creixement ràpid i la seva ombra densa; a més de suportar tant el fred com la sequera, tolera bé la contaminació atmosfèrica. La seva fusta, ben forta, és emprada en ebenisteria i jogueteria. Per això, també es cultiva com a arbre de fusta. És un bon combustible.

Ubicació: És probablement l’arbre més plantat als carrers i parcs de Palma. El podem trobar a la Rambla, 31 de Desembre, Eusebi Estada, Avingudes, Plaça de Santa Eulàlia, Balmes, S’Hort del Rei, Parc de la Mar, ...