Magraner

Família: Punicàcies

Nom científic: Punica granatum

Nom popular: Magraner

Origen: Sud-oest d’Àsia.

Generalitats: Arbust o arbre petit caducifoli de fins a 6 m d’alçada, amb els extrems de les branques espinosos. Escorça de color marró fosc. Les fulles són simples, oposades, de 2-8 cm de llarg i uns 2 cm d’ample, de forma oblonga o lanceolada. Limbe coriaci, de color verd lluent. Les flors es presenten solitàries, són grosses (2,5-4 cm), de color groc vermellós i molt vistoses. El calze, en forma de copa, és vermell i carnós presentant-se amb els sèpals soldats. El fruit, la magrana, és molt peculiar. Es tracta d’un fruit gran (5-8 cm), globós amb una pell coriàcia de color vermell que envolta una gernació de llavors. Aquests fruits són àcids i és comestible.

Utilitats: L’escorça de les arrels, la del trons i la pell dels fruits eren antigament un remei contra els cucs intestinals degut a la presència de tanins, emprats també per a adobar pells. La magrana era el símbol de la fecunditat a l’Orient antic i a Grècia. Es mengen com a fruita fresca i del seu suc s’extreu la granadina, xarop emprat per a fer begudes refrescants. Els magraners de fruit àcid es planten com a arbres ornamentals per la bellesa de les seves flors.

Ubicació: Plaça de la Reina, Plaça Alexander Fleming.