Alzina

Família: Fagàcies

Nom científic: Quercus ilex

Nom popular: Alzina

Origen:  Zona mediterrània.

Generalitats: Arbre perennifoli de fins a 20 m. d’alçada de tronc recte i cilíndric, ben gruixut quan l’arbre arriba a la maduresa. Escorça prima, fosca i esqueixada. La capçada és ampla i rodona amb el fullatge dens fet que permet que l’alzina conservi la humitat del sòl i produeixi bona ombra. Les fulles (de 3-7 cm. de llarg) són alternes, simples, dentades i un poc espinoses quan l’exemplar és jove, coriàcies i opaques. La seva forma és el·líptica, l’anvers és de color verd fosc i el revers, blanquinós degut a una fina coberta de pèls. Les flors masculines es disposen en aments de color daurat i les femenines per parelles o en grups de 3. El seu fruit, l’aglà, presenta una cúpula o capell amb escames lleugerament punxegudes, de color gris. El seu gust amarg és provocat per la presència de tanins.

Utilitats: L’escorça de les alzines, també riques en tanins, s’han emprat en l’adob de pells i en la fixació de colorants. Els aglans serveixen d’aliment als animals (sobretot als porcs), però inclús els humans n’han menjat. La seva fusta, d’alt poder calorífic, era la matèria primera de la indústria tradicional del carbó. A les sitges, la combustió controlada de la fusta de l’alzina, donava lloc al carbó vegetal usat com a combustible. Aquest arbre és també un gran formador de sòls.

Ubicació: Poc abundant a Ciutat. Parc de Ses Fonts, Parc de Sa Feixina, Parc de Can Simonet, Bosc de Bellver.