Roure pènol

Família: Fagàcies

Nom científic: Quercus robur

Nom popular: Roure pènol

Origen: Ocupa quasi tota Europa des de l’Atlàntic fins els Urals.

Generalitats: Arbre robust i caducifoli, es tracta del roure més imponent podent arribar als 50 m d’altura. Tronc recte i capçada gran i irregular. L’escorça és grisa i esquerdada. Fulles alternes, de 5 a 12 cm de longitud, marge lobulat amb 5-7 parells de lòbuls grans, glabres. De forma oval, més amples a l’extrem i amb 2 orelletes a la base, a tots dos costats del pecíol. L’anvers és de color verd fosc lluent i el revers, més blavós. Espècie monoica. Les flors masculines es presenten agrupades en aments de 5-13 cm de llarg i les femenines en grups d’1 a 5, disposades sobre un llarg peduncle. Els fruits són els aglans, de 2-4 cm de longitud, de color verd grisós, penjant d’un llarg peduncle (8-10 cm). Estan recoberts d’una cúpula llenyosa d’esquames planes.

Utilitats: La fusta d’aquest roure és molt apreciada per la seva resistència en construcció naval. També s’usa per a fer bigues, puntals i mobles. Igualment, se’n fan les bótes per a envellir vins i conyacs. De la seva escorça s’extreuen tanins. També s’utilitza en jardineria i paisatgisme.

Ubicació: S’Hort del Rei.