Surera

Família: Fagàcies

Nom científic: Quercus suber

Nom popular: Surera, alzina surera

Origen: Mediterrani occidental.

Generalitats: Arbre de 15 a 20 m d’altura amb el tronc curt i retorçat. Capçada àmplia i poc simètrica. Escorça molt gruixuda de color gris o blanquinós, molt solcada. Fulles alternes, d’uns 3-6 cm de llarg, ovals, arrodonides a la base, amb el marge dentat, coriàcies, amb l’anvers de color verd fosc lluent i el revers tomentós. Són semblants a les fulles de l’alzina. Pecíol de 0,6 a 2 cm de llargada. Les flors masculines es presenten en llargs aments i les femenines solitàries o en ramells erectes. Els fruits, els aglans, tenen una cúpula llenyosa coberta de llargues esquames de color grisenc.

Utilitats: L’escorça del trons dona lloc al suro: una indústria de gran importància. Quan es retira el suro deixa nua una part del tronc que mostra un peculiar color vermellós. El suro s’usa fonamentalment per a la fabricació de taps. La fusta s’ha emprat per a fabricar mànecs d’eines i per a fer carbó. Els aglans són aliment del bestiar.

Ubicació: Parc de sa Quarentena.