Llampúdol

Família: Ramnàcies

Nom científic: Rhamnus alaternus

Nom popular: Llampúdol, llampúgol, llampuguera

Origen: Espècie mediterrània.

Generalitats: Arbust perennifoli de fins a 5 m. d’alçària. Les seves fulles són alternes, coriàcies i lluents, ovals o lanceolades, nervadura prou marcada i marge foliar fi i irregularment dentat o serrat i translúcid a contrallum. Fullatge i tiges glabres. Flors molt petites, agrupades  en inflorescències denses de color groc-verdós. Espècie dioica. Els fruits són drupes esfèriques (4-6 mm), marcades amb tres solcs, primerament vermelloses i finalment de color negre.

Utilitats: La fusta del llampúdol pot emprar-se en ebenisteria. S’utilitza, no gaire, en paisatgisme i jardineria. L’escorça s’emprava com a purgant i el fullatge, com a astringent.

Ubicació: Bosc de Bellver.

Espècies relacionades: El ginjoler (Ziziphus jujuba), espècie d’origen asiàtic introduïda pel seu fruit, el gínjol, comestible. El llampúdol bord (Rhamnus ludovici-salvatoris) és un petit arbust, semblant a una alzina jove, que també s’utilitza en jardineria. És endèmic de Mallorca, Menorca i Cabrera.