Romaní

Família: Labiades

Nom científic: Rosmarinus officinalis

Nom popular: Romaní

Origen: Espècie mediterrània.

Generalitats: Arbust perennifoli, de 30-120 cm d’altura, molt aromàtic, amb abundants ramificacions que comencen a la base. Branques de color marró, les joves amb una pubescència blanca. Fulles oposades, linears, marge foliar suaument corbat, d’1-4 cm de llarg i 2-3 mm d’ample, sèssils, coriàcies, amb l’anvers de color verd i el revers més blanquinós. Les flors blavoses encara que trobam també flors blanques, de tipus bilabiada amb el llavi superior en forma de casc i l’inferior amb el lòbul mitjà més ample, es presenten en petits i curts raïms axil·lars.

Utilitats: S’empra a parcs i jardins com a planta ornamental, inclús per a la confecció de bardisses. El romaní és una planta aromàtica i s’ha emprat tradicionalment com a medicinal, mel·lífera (degut al nèctar que trobam a les seves flors) i en perfumeria. També s’ha emprat com a encens.

Ubicació: Parc de Bellver, parc de Can Simonet.