Desmai

Família: Salicàcies

Nom científic: Salix babylonica

Nom popular: Desmai

Origen:  Àsia. Malgrat el seu nom científic, és més oriental, probablement de Xina i no de Babilònia.

Generalitats: El desmai té una forma inconfusible. Arbre de 8 a 12 m d’alçària amb escorça grisa profundament solcada, i la capçada, ampla i irregular, es desplega en elegants branques molt primes i flexibles que pengen verticalment i poden arribar fins a terra. Les fulles, verdes per l’anvers i blanc blavoses pel revers, són lanceolades (6-12 cm de llarg i 6-12 mm d’ample), acabades en punta llarga i amb el marge foliar finament dentat. Espècie dioica, les flors apareixen agrupades en aments groguencs (1-2 cm). Els fruits són petites càpsules que s’obren longitudinalment per alliberar nombroses petites llavors guarnides de pèls sedosos. Espècie de fulla caduca, les fulles apareixen molt aviat a la primavera i cauen molt avançada la tardor.

Utilitats: Es planta a parcs i jardins com a arbre ornamental, preferentment vora l’aigua, ja que demana sòls humits amés d’actuar com a corrector de cursos d’aigua. Es cultiven sobretot arbres femenins.

Ubicació: Hort del Rei, Passeig Sagrera, General Riera, Parc de la Mar, Parc de la Quarentena, Parc de Ses Fonts.