Pebrer bord

Família: Anacardiàcies

Nom científic: Schinus molle

Nom popular: Pebrer bord, fals pebrer

Origen: És originari de les muntanyes del centre i el sud d’Amèrica, des de Mèxic fins al nord de Xile.

Generalitats: Arbre perennifoli resinós agradablement aromàtic, de saba lletosa i de creixement ràpid que no sol arribar als 10 m. d’alçada. L’arbre exhala una olor agradable de pebre, ben típica. Tronc curt, sovint nuós i tortuós, d’escorça marró clara i fissurada. Aquest tronc suporta una capçada ampla de branques flexibles i pèndules que poden arribar terra plenes de fulles alternes. Les fulles (de 20 a 30 cm. de llarg) són compostes de 7-13 parells de folíols estrets, lanceolats (3-6 cm. de llarg), una mica corbs a l’extrem, molt sovint dentats i de color verd clar. Tenen flors petites (3 mm), dotades de 5 pètals de color blanc cremós, agrupades en petit ramells pènduls. Espècie dioica, les flors masculines i femenines apareixen en peus separats. Els ramells femenins originen petites drupes (6-8 mm. de diàmetre) de color vermell lluent que romanen tot l’hivern a l’arbre. Aquests fruits, que tenen un gust picant que recorda el del veritable pebre, contenen una sola llavor.

Utilitats: Arbre ornamental plantat a carrers i parcs per la seva ombra i pel seu elegant fullatge. L’escorça, la resina del tronc, les fulles i el tronc s’han emprat com a medicina casolana als països d’origen.

Ubicació: Abundant. Plaça Tinent Coronel Franco, Parc de Ses Fonts, Plaça dels Patins, Parc de Sa Feixina.