Ginesta

Família: Fabàcies

Nom científic: Spartium junceum

Nom popular: Ginesta

Origen: Espècie pròpia de la Mediterrània i del sud-oest d’Europa.

Generalitats: Arbust de fins a 3 m. d’alçada amb nombroses branques cilíndriques de color verd, estriades i flexibles, semblants a tiges de jonc. No té espines. De les branques més joves surten unes petites fulles lanceolades que només duren algunes setmanes, verdes per l’anvers i amb pèls sedosos pel revers. Les flors desprenen una agradable flaire dolça, la corol·la és de color groc intens i el calze, verd. Es disposen en raïms terminals, acompanyades de bràctees verdes. El fruit és un llegum (6-8 cm) comprimit, al principi verd i cobert de pèls sedosos que cauen; quan és madur esdevé negre i es va obrint alliberant de 10 a 20 llavors.

Utilitats: S’usa per a restaurar talussos i en jardineria i paisatgisme. Abans de la floració constitueix un bon farratge, però després desenvolupa un alcaloide, la citisina, tòxic per al bestiar. Abans s’usava com a vomitiu, absolutament desaconsellable. Les fibres de les seves branques s’empraven en corderia. Espècie apreciada per poetes i artistes, es recull en grans quantitats com a planta decorativa i és tradicional l’ús de les seves flors en les estores de Corpus.

Ubicació: Via de Cintura (abundant a l’altura de les piscines municipals de Son Hugo), Parc de Sa Feixina, Parc de Son Xigala, Parc de Can Simonet, Parc de la Mar.