Itinerari I.- El bosc de Bellver.

 El punt d’inici d’aquest primer itinerari és la porta d’entrada al Castell de Bellver ubicada al carrer Camilo José Cela. En aquest carrer hi trobam mèlies, pins i també un elicaliptus N. Passada la porta i a l’esquerra de la carretera que puja al Castell hi trobam unes escaletes que donen accés a un camí de terra que puja molt suaument amb un passamans de fusta a la seva esquerra. Més endavant el camí, ben ample, queda emmarcat entre dos petits marges de pedres, anam trobant pins, estepes, oliveres i esparregueres.

Uns cinc minuts d’haver començat a caminar arribam a una zona infantil que deixarem a la dreta i tombam a l’esquerra seguint les indicacions d’un cartell de fusta que ens indica la direcció a seguir. Deixam a la nostra esquerra dos camins i travessam una segona esplanada que ens queda a la dreta. Deixarem un nou camí que puja cap a la nostra esquerra i agafarem el camí que davalla i arriba tot d’una a la carretera. La travessam i tombam uns 30 metres a la dreta fins que trobam un nou camí de terra que va devallant envoltat de passamans de fusta. Rebutjam una pista que ve des de la dreta i continuarem baixant seguint la mateixa direcció. En aquesta part de l’excursió comencen a aparèixer les primeres orquídies.

Aviat començarem a pujar deixant un altre camí que ve de la dreta. Una mica més tard el camí comença de nou a davallar. Arribarem a una cruïlla i tombarem a l’esquerra. El camí esdevé ample i puja dolçament. Arribam d’aquesta forma a una esplanada farcida de pins. El que haurem de fer serà continuar la mateixa direcció que portàvem, és a dir, travessarem l’esplanada i rebutjarem el primer camí que veurem a l’esquerra. A la nostra dreta veurem una paret de pedra que marca el límit del parc.

Deixam ben aviat un ample camí descendent a la nostra dreta i continuam seguint la mateixa direcció. També deixam un segon camí que ens faria perdre altura i giram a l’esquerra. Ara el camí es fa estret i puja. En arribar a un camí més ample tombarem a la dreta i prosseguirem entre pins, garrovers, romanins i xiprers. El camí tomba ara a l’esquerra i ens permet albirar el Castell al fons. Deixam un camí a l’esquerra i començam un suau descens.

En arribar a una cruïlla tombarem a la dreta en direcció al Castell. El camí, ben ample, va davallant, deixa a l’esquerra les restes d’una antiga pedrera i a la dreta, més lluny de la nostra posició, les instal·lacions de la Policia Montada. En aquest lloc trobarem un grup de garrovers pudents i alguna figuera de moro. Amb el Castell ara a la nostra esquerra, pujam unes escales i arribam, a la zona d’aparcament on hi ha un petit lledoner. Tombam cap a l’esquerra voltant el castell i quan ens trobam davant la porta d’entrada veurem, si ens posam de cara a la Seu i amb el Castell a la nostra esquena, unes escales empedrades que permetrien davallar.

Rebutjarem aquesta possibilitat i agafarem el camí de terra que hi ha a l’esquerra de les esmentades escales, travessarem una esplanadeta i continuarem per un camí de terra que travessa una pista asfaltada, continuam davallant seguint el mateix camí i quan arribem una altra vegada a la pista asfaltada ja no la deixarem doncs girarem a la nostra esquerra i davallarem fins arribar a la porta d’entrada al Castell que prové del Carrer Bellver.

Aquest carrer ens portarà en pocs minuts, sempre davallant, a la Plaça Gomila on hi veurem pins i plataners N. Tombarem a la dreta pel Carrer dels germans Schembri i arribarem a la Plaça de la Mediterrània on hi ha un únic arbre, un ficus N. Al fons ja podem albirar la porta d’entrada als jardins de la Quarentena, folrada d’heures, a la que arribam després de creuar la plaça i continuar uns metres pel Carrer del Patrimoni on hi veurem un únic exemplar de Brachychiton acerifolius.

 En aquest parc, on destacam una fonteta que li dóna molta vida, trobarem arbres i espècies ben interessants.