INTRODUCCIÓ

 

 

 

 

Les rondalles són un patrimoni cultural molt ric, que fins no fa molt es transmetien per via oral.  Abans, no hi havia televisió, ni cinema i la gent s’entretenia escoltant les rondalles que algú contava.

 

L’origen de la rondalla el trobem en la necessitat que té l’home de comunicar-se i d’entendre allò que l’envolta.

 

Explicar una història no significa només parlar, sinó comunicar-nos amb totes les possibilitats que ofereixen els nostres gestos i la nostra veu.

Els fillets i les filletes, nois i noies i també la gent gran,  volien sentir contes i històries diverses.  Volien conèixer personatges i situacions que els divertissin, els emocionessin o els fessin reflexionar.

 

I ho feien parlant i escoltant.  Però si algú no hagués arreplegat aquestes rondalles, s’haurien oblidat.  Les persones que s’han encarregat d’aquesta tasca es diuen compiladors, que han anat amunt i avall escoltant rondalles de boca d’avis i àvies.  Joan Amades, Joan Alcover, Enric Valor, Aureli Capmany són  alguns dels compiladors de Catalunya, València i Balears.

Nosaltres hem d’agrair-los que hagin recollit aquesta part de la nostra cultura.    Però això no és suficient, hem de fer més.   Avui dia, amb les noves tecnologies, tenim molts medis per a conservar i difondre aquestes històries.

Us atreviu a investigar sobre  les nostres rondalles i a inventar-ne alguna de nova?  Animau-vos! i...”rondalla ve, rondalla va, si no és mentida de veritat serà”