-
[ Anar a l'inici del WEIB ]
El Web Educatiu de les Illes Balears
Suport Tècnic
   
lll
 

-Cercar informació a Internet
---

 

Com dissenyar una recerca
Com cercar informació: índexs i cercadors de continguts
Motors de recerca

Com dissenyar una recerca.

Es calcula que a la World Wide Web hi poden haver més de 50 milions de pàgines i que aquest nombre creix ràpidament. "Navegar" per Internet a la recerca de determinada informació pot ser tan esgotador i consumir tant de temps com fer-ho a una gran biblioteca sense disposar d’un catàleg o fitxer.

A més, com que fins ara cap autoritat no maneja l’explosió de recursos a Internet i qualsevol pot publicar a la xarxa, el professorat i alumnat hauran de tenir en compte la validesa de les fonts de la informació que puguin obtenir.

" Els principis del pensament crític que fem servir en la recerca en biblioteques tradicionals poden aplicar-se també en la recerca a Internet"

Mapes conceptuals

Si volem fer de la recerca a Internet una experiència educativa, pot ser d’ajuda animar als estudiants a pensar sobre l’elecció del tema. Convendrà contestar preguntes del tipus:

  • Qué volem averiguar?
  • Com podem definir el tema?
  • Quins altres temes estan relacionats amb aquest i com podem esquematitzar les relacions?
  • Quines restriccions posarem al tema?
  • Quina informació necesitarem?
  • Quin o quins tipus d’informació esperam recollir?
  • Quines són les fonts que previsiblement satisfaran millor les nostres necessitats?

Hem de tenir en compte que Internet és una font molt valuosa per a la cerca d’informació referida a temes actuals i que alguns temes de caire històric poden treballar-se millor fent servir fonts d’informació tradicionals, com puguin ser els llibres!

Lògica Booleana

Els ordinadors són eines molt efectives per localitzar informació, però només són màquines. És important entendre que la sortida d’informació que proporcioni l’ordinador dependrà de com s’hagi formulat la pregunta.

"L’ordinador et facilitarà la resposta, però aquesta ve predeterminada per la naturalesa de la pregunta."

J. S. Brunner.

Els mecanismes computeritzats de recerca estan basats en la lògica booleana; com millor entenguem com funciona, millors seran els resultats que n’obtindrem.

La lògica booleana utilitza tres operadors primaris: I (and), O (or) i NO (not). Pot ser d’ajuda veure un diagrama dels seus efectes:

-

 

La utilització de la paraula "I" (o "AND") redueix els resultats obtinguts a una recerca, mentre que si fem servir "O" (or), el resultat s’amplia:

-

També es poden limitar els resultats fent servir l’operador "NO":

-

Els distints programes incorporen la lògica booleana de manera diferent. És important llegir les instruccions de cadascun d’aquests abans d’introduir els termes de la recerca.

Fer un diagrama de l’estratègia de recerca

  • Quins són els sinònims del nostre tema?

    Articles sobre alumnat de secundària poden referir-se a ells com adolescents, joves, púbers, etc. En aquests casos, l’operador "O" pot ser molt útil.
  • Quines paraules estam fent servir que poden haver estat indexades fent servir diferents formes?

    Per exemple, si cercam "educació", podem estar descartant sense voler recursos que incorporin els termes educador, educar , o educatiu. Alguns programes de recerca permeten entrar termes truncats que fan servir un símbol especial com: *. Seguint amb l’exemple que estam utilitzant, podríem entrar el terme educa*

Cerca temàtica i per paraules clau

A una bilioteca tradicional, els llibres estan catalogats segons els temes a que fan referència, segons uns índexs o criteris de classificació que són limitats, i que en ocasions poden no reflectir la complexitat i varietat d’assumptes tractats en un article determinat. La recerca temàtica pot ser difícil si la categoria no és òbvia. Per exemple, moltes biblioteques cataloguen la guerra civil espanyola com Espanya—Història--Guerra Civil.

La recerca fent servir paraules clau permet trobar més informació específica, ja que cada conjunt de documents conté moltes més paraules clau que temes. El desafiament en aquest cas consisteix a refinar les condicions de recerca de manera que obtinguem un nombre adequat de cites útils.

 

Com cercar informació: índexs i cercadors de continguts

Anteriorment hem vist com dissenyar cerques per temes o per paraules clau. Segons aquest criteri, els programes de cerca es poden dividir en dues categories principals:

  • Indexadors: anomenats també classicadors o cercadors per temes. Un exemple seria "Yahoo!" (http://www.yahoo.es/ )
  • Cercadors de continguts, que funcionen amb paraules clau, com el cercador Altavista (http://es.altavista.com/).

Hi ha cercadors, com el propi "Yahoo!", que combinen els dos mètodes.

 

Motors de recerca.

Hi ha programes com Altavista o Google que recorren la xarxa incorporant automàticament noves direccions a la seva base de dades. Per aquest motiu, a aquests programes se’ls anomena també motors de recerca o robots.

Donat que es fan servir diferents mètodes per construir aquestes bases de dades, es important remarcar que diferents motors de cerca donaran resultats diferents. Per això, convé fer servir sempre més d’un programa, o motors de recerca múltiple.

Motors de Recerca Múltiple

Són més lents, però proporcionen més opcions de cerca i comparació de resultats que els anteriors, ja que fan servir a la vegada diversos cercadors. Dos exemples són:

Índexs

Son recopilacions de enllaços de recursos d’Internet.

IniciMapa del WEIBEstadístiques del WEIBInformació del WEIBRSSContacteES
-