Relleu calcari jove del Puig Major a la serra de Tramuntana que presenta un modelat càrstic. A causa del percentatge d'aigua infiltrada que creix cada any l'escorrentia al llarg dels anys s'arriba a fer nul·la. per això, una de les característiques de les regions càrstiques és la seva gran aridesa i presència de valls sense aigües d'arrollada.
A la part més baixa del massís calcari es poden observar una sèrie d'arrosegalls de materials detrítics que pot ser causada per gelifracció, fenomen que es dóna quan la temperatura baixa sota zero graus, l'aigua que s'ha aficat a les esquerdes de les roques es solidifica, torna gel, i augmenta el volum; aleshores actua com una falca que eixampla les esquerdes i desfà la roca.
 

A la part baixa del massís on es troba el castell d'Alaró es veuen els marges elaborats per l'home per tal de frenar l'erosió i afavorir la formació del sòl autòcton

Una bona forma de protegir el sòl són les arrels de les plantes que cohesionen les partícules.

En aquesta fotografia feta a Peguera es veuen els xaragalls formats per l'aigua arrollada. Es tracta d'una estructura erosiva que forma reguerons erosius amb un perfil transversal en forma de V produïts per l'aigua en escórrer-se per un terreny inclinat, incoherent i generalment amb escàs recobriment vegetal, el qual s'aprofundeix amb el temps i/o a mesura que augmenta el volum d'aigua que hi circula